Tinc una cosina que viu a l'Empordà que quan les seves fietes eren menudes, per jugar a fet i amagar els cantava aquesta cançó. M'ha agradat veure-la escrita Lluneta.
Penso que la majoria, de petits i havíem jugat, cada lloc té la seva pròpia lletra. Jo recordo aquesta: Conillets, a amagar que la llebre és a caçar, de nit i de dia cala foc a la masia, cala foc al forn, quantes hores son?
Fotografia simpàtica i molt bona sa Lluna. Nosaltres li dèiem l'escondite, el que havia de buscar comptava i al final venia a dir que sortia a caçar i el que no s'hagués amagat, temps havia tingut. M'agrada més la teva poètica proclama. Bessets amagats Paula.
Aquesta versió també m'és familiar. Ens amagàvem mentre un-a comptava amb els ulls tancats. Després anava a la nostra recerca i el primer que veia havia perdut, sent així el següent en comptar. Bessets, Alfons! :)
Ostres, no recordo com feia la nostra cançoneta, que trist. Aquí dalt a això se li diu cuit i amagar, encara que no he sentit mai ningú que ho digui... tret de mi. També fet i amagar, crec.
I això que t'han passat menys anys que a mi. ;) Jo sí recordo tots els jocs i les cançons de petita, potser perquè llavors jugàvem molt al carrers, a més de a l'escola. Aferradetes!
Siiii, també jugàvem així. Fer servir el temps que comptava per amagar-se i després t'havia de trobar. Però aquest és diferent. Un compta mentre els altres s'amaguen i guanya qui primer arriba al lloc de sortida sense que l'atrapin. Més avall, explico la resta. ;) Aferradetes, bonica!
Es coniet de sa foto estava molt pendent de que no el trobessin. M'encanta veure als nens abstrets en els seus jocs, com si no existís res més. Aferradetes, nina!
Com li he explicat a l'Assumpta, un compte si els altres s'amaguen fins que un arriba al lloc de partida sense ser agafat. Antigament les mares per distreure als seus fills cantaven aquesta cançó mentre tapaven els ulls a un d'ells i els altres s'amagaven. El primer que arribava a la mare sense que l'enxampessin era el guanyador, quan arribava deia "toco mare i salvat". Amb el temps, en passar el joc al carrer i -al no dependre de la mare per jugar- el lloc concret de partida va substituir a la mare, aquesta és la raó de "tocar mare". Aquest vigilava si podia tocar mare sense que l'enxampessin. ;) Aferradetes, Helena!
He, he, he... Nosaltres també la cantàvem... Quina foto més divertida!!!
ResponEliminaHi havia un grupet de nins i nines jugant i no em vaig poder estar. S'ho passaven tan bé!
EliminaBona nit...aferradetes!
Tinc una cosina que viu a l'Empordà que quan les seves fietes eren menudes, per jugar a fet i amagar els cantava aquesta cançó.
ResponEliminaM'ha agradat veure-la escrita Lluneta.
Pel que jo sé n'hi ha unes quantes versions, aquesta és la que utilitzàvem per aquí fa molts d'anys, ara no sé com ho fan.
EliminaAferradetes, Xavier!
ResponEliminaPenso que la majoria, de petits i havíem jugat, cada lloc té la seva pròpia lletra. Jo recordo aquesta:
Conillets, a amagar
que la llebre és a caçar,
de nit i de dia
cala foc a la masia,
cala foc al forn,
quantes hores son?
Conillets, esteu ben amagadets?
Petonets, bonica.
Ja veus, una altra versió que comparteixes, segur que n'hi ha moltes més. Gràssis per dur-la aquí.
EliminaBessets, nina!
Fotografia simpàtica i molt bona sa Lluna. Nosaltres li dèiem l'escondite, el que havia de buscar comptava i al final venia a dir que sortia a caçar i el que no s'hagués amagat, temps havia tingut. M'agrada més la teva poètica proclama.
ResponEliminaBessets amagats Paula.
Aquesta versió també m'és familiar. Ens amagàvem mentre un-a comptava amb els ulls tancats. Després anava a la nostra recerca i el primer que veia havia perdut, sent així el següent en comptar.
EliminaBessets, Alfons! :)
Ostres, no recordo com feia la nostra cançoneta, que trist. Aquí dalt a això se li diu cuit i amagar, encara que no he sentit mai ningú que ho digui... tret de mi. També fet i amagar, crec.
ResponEliminaI això que t'han passat menys anys que a mi. ;)
EliminaJo sí recordo tots els jocs i les cançons de petita, potser perquè llavors jugàvem molt al carrers, a més de a l'escola.
Aferradetes!
Tantes vegades que de menuda l'he cantat mentre jugàvem a fet i amagar!
ResponEliminaTocar mare i...salvats!
Molt bona la foto i un bonic record.
Aquest és un dels jocs de la nostra generació. :)
EliminaSi, tot era tocar mare i estàvem salvats!!
Gràssis, nina ... bessets!
Ostres!! jo no tenia cap cançó!!... Crec que era tot purament matemàtic... comptàvem fins a cinquanta o el que fos i, au, a buscar! :-DD
ResponEliminaSiiii, també jugàvem així. Fer servir el temps que comptava per amagar-se i després t'havia de trobar. Però aquest és diferent.
EliminaUn compta mentre els altres s'amaguen i guanya qui primer arriba al lloc de sortida sense que l'atrapin. Més avall, explico la resta. ;)
Aferradetes, bonica!
Les mestres dels més menuts l'hem cantada molt. Són divertides les variacions de cada terra.
ResponEliminaEL conillet de la foto ja ha crescut, que diver!
Es coniet de sa foto estava molt pendent de que no el trobessin. M'encanta veure als nens abstrets en els seus jocs, com si no existís res més.
EliminaAferradetes, nina!
Aquest no està ben amagat, el caçaran!
ResponEliminaQuè vol dir tocar mare? Nosaltres no cantavem cap cançó, només contàvem, em sembla.
Com li he explicat a l'Assumpta, un compte si els altres s'amaguen fins que un arriba al lloc de partida sense ser agafat.
EliminaAntigament les mares per distreure als seus fills cantaven aquesta cançó mentre tapaven els ulls a un d'ells i els altres s'amagaven. El primer que arribava a la mare sense que l'enxampessin era el guanyador, quan arribava deia "toco mare i salvat".
Amb el temps, en passar el joc al carrer i -al no dependre de la mare per jugar- el lloc concret de partida va substituir a la mare, aquesta és la raó de "tocar mare".
Aquest vigilava si podia tocar mare sense que l'enxampessin. ;)
Aferradetes, Helena!
i de més grans cercàvem com bojos els coniets.... ;)
ResponEliminahahaha ... cercàveu i cerqueu!! ;)
EliminaAferradetes ... nanit, jove!
:)
ResponEliminaTendreeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee...
Gràaaaaaaaaaaaaassis! :)
EliminaBessets, Xavi!
ostres nina quins records ! jo també recordo la cançoneta ....bona foto!
ResponEliminaaferradetes
Ja fa anys d'això, però ho recordem que és el que importa. ;)
EliminaAferradetes, nina!
A casa encara es fa amb els néts. Sí que les variants són moltes però no creguis que els finals canvien gaire.
ResponEliminaUna abraçada, Sa lluna
D'una manera o altra va passant de generació en generació.
EliminaAferradetes, Josep!