Era a l'ombra
on el temps es gronxava
amb el teu riure.
Un ressò fa mal
xiuxiuejant al vent
la veu d'ahir.
En el silenci
habita la presència
com un sospir.
L'ocàs de la nit
omples de llum i pau
sent el meu far.
L'amor perdura,
unides les ànimes,
temps i distància.
[Setembre ~ 2025]