ENGRUNES

El meu cor no va fer soroll quan es va trencar 

va esclatar en mil engrunes, en silenci 

com el cordó umbilical 

que s'estira fins quan es talla... 

deixant-me en un no res

Ara toca reconstruir-me 

aconseguir cors que em pensin

frecs que em belluguin

encara que siguin els meus...

novament

La tardor torna a ser aquí

cauen les fulles lentament

Estimar no hauria de ser...

aquest silenci

[Setembre ~ 2025]

EL GAT TiGRAT

Al cim d'una muntanya, un gat tigrat, s'acomodava -després d'haver trescat pel poble- al costat de la llar de foc, observant el paisatge cobert d'una boira espessa. El vent xiuxiuejava secrets a l'aire i ell sabia que alguna cosa extraordinària estava a punt de succeir. Aquella nit, la vila celebrava un esdeveniment olímpic inusual: una competència d'habilitats felines.

Mentre els vilatans preparaven l'estenedor per penjar les banderes morades, un misteriós furgó va aparèixer al centre del poble amb unes grans lletres on es llegia la paraula "SUPORT ". Tothom se'n preguntava el propòsit. El gat, amb el seu instint agut, s'apropà sigil·losament. L'atmosfera estava carregada d'intriga, la nit prometia revelacions que canviarien el rumb de la història local. Cada element en aquella escena semblava embolicar un misteri, ocultant la veritat darrere un somriure que només el gat podia desxifrar... Quin secret ocultava aquell furgó?... Potser la curiositat vos pugui portar a revelar un misteri molt antic...

[Joc a River]

HiSTÒRiA D'UN CASTELL . . .

A principis d'agost em vaig despertar amb 

una bastida davant del castell, 

vaig pensar si volien restaurar-lo...

Passades unes dues setmanes sense venir ningú, 

una grua i dos operaris van anar desmuntant  

les torretes i en veure que se les enduien, 

van començar les meves preguntes...

On jugaran els coloms al joc dels conillets?

On aniran els ocells per descansar,  

abans de prendre el vol?

On s'amagarà la lluna per picar-me l'ullet,  

abans de fugir?

Mentre em feia tantes preguntes, van aparèixer 

camions i més camions per asfaltar l'avinguda. 

Fins a sis en vaig comptar els últims dies 

i trigaren una setmana per acabar-ho.

Ahir al matí vaig sentir soroll de metalls, 

estaven desmuntant la bastida i 

el castell es quedà tal qual la imatge, 

sense torretes, sense ocells... 

sense saber si tornaran... 

i amb un aspecte per a mi lamentable, 

només brillava el paviment, tot i que li feia més 

falta al "meu" castell les seves torretes 

i unes persianes noves.

Només cal comparar...

SATiSFACCiÓ EFíMERA

El recent viatge per carretera que vaig emprendre va ser una experiència de contrastos i sensacions. La sensació de llibertat era increïble amb el vent bufant a través de les finestres, mentre el meu cotxe avançava. El paisatge es transformava davant dels meus ulls en un moviment constant que provocava una reflexió impensable sobre el consumisme. A cada poble que m'aturava, els anuncis de compres brillaven amb colors vibrants, però el morat predominava simbolitzant la temptació que ens consumeix a molts. Les persones sembla que oblidem la realitat que ens envolta. Aquest frenesí no només distreu, sinó que ens allunya del que és realment important. En comptes de connectar amb la bellesa del camí, molts opten pel plaent buit d'adquirir objectes. Malauradament és la nostra manera de viure i de desplaçar-nos per buscar una satisfacció efímera. 

[Joc a River]

TRAïCiÓ

 «Ballarina amb ram de flors»

(Edgar Degas – 1878)  a  RELATS  CONJUNTS

La música s'aturà i els aplaudiments estrepitosos ressonaren al teatre. Núria, la primera ballarina, somreia radiant amb un ram a la mà, mentre el públic l'ovacionava. Darrere del decorat l'Helena, la seva millor amiga, l'observava amb una barreja d'admiració i gelosia. Havia estat la seva ombra durant anys, la seva amiga lleial i havia rebut tants favors d'ella... però aquesta nit era tot diferent, sabia que el triomf de la Núria podria ser la seva caiguda...

Helena acaronava el petit flascó de verí a la butxaca, sentint la suor a les seves mans. Era la seva oportunitat, el moment perfecte per despullar-la de la seva esplendor i reclamar el que creia que li pertanyia. L'ambició ennuvolava el seu cor mentre la seva mirada s'aferrava al cos de la Núria, il·luminada sota l'aplaudiment ensordidor. Amb cada ovació que ressonava, la seva resolució es tornava més ferma. Ella sabia que la Núria no sospitava res. Amb un pla meticulosament teixit a la seva ment, la idea de l'assassinat es tornava menys un crim i més un camí cap a la glòria... La traïció surava en l'aire...  

RESCATATS . . . [ XXXII ]

Moment visual

brillant com un llampec.

Una mirada

[Setembre~2025]

EL NAUFRAGi

El naufragi va ser inesperat. La tempesta va enfonsar el vaixell amb tanta ferocitat que el mariner amb prou feines va tenir temps de reaccionar. Entre les restes flotants, un sol supervivent va emergir, aferrant-se a un ganxo de fusta amb la mà, fins que es quedaren els nusos dels dits blancs. Mentre el ressò de les onades ressonava inquietant, no s'esperava que aquell tros de fusta li oferís una esperança absurda. A la deriva, va trobar un vell i petit bugui pintat d'un morat esvaït, com un joc ja oblidat de la infantesa. A dins, hi havia un estrany pot que contenia sèrum de llet que semblava brillar sota la llum del sol. El silenci era aclaparador i alguna cosa a l'aire li deia que no estava sol. Una ombra es va moure entre les onades, assetjant el seu destí... La lluita per la supervivència tot just començava...

[Joc a River]

VALORS . . . ?

A la nostra brillant societat, els valors són com un bufet lliure, tothom se serveix del que li ve de gust; semblen diluir-se entre el soroll del consumisme i la superficialitat.  L'honestedat és tan popular com un plat exòtic que ningú no s'atreveix a tastar, mentre que l'empatia s'eclipsa davant de l'individualisme.  Les xarxes socials promouen una imatge distorsionada de la realitat, on l'autenticitat és sacrificada en favor de l'aprovació efímera; el respecte el reservem per aquestes, on podem donar una "m'agrada" a distància.  I la solidaritat -aquesta bellesa efímera- desapareix ràpidament quan es tracta d'obrir la porta a un veí... Aquest deteriorament ètic no només afecta les relacions interpersonals, sinó que també soscava la cohesió social. Si no actuem per revalorar principis fonamentals, correm el risc de construir un futur desproveït d'humanitat.

-Val la pena veure'l-

A CADA BATEC . . .

[No recordo qui me la va fer.  Ho sento!]

A un racó de l'ànima, on la convivència floreix entre notes d'una guitarra que xiuxiueja suaus  melodies, una adoració profunda s'enlaira com un cant. Sota el mantell porpra del cel estrellat, un llenç de somnis apareix, mentre la força de voluntat sosté el fil del temps. Les fulles ballen en un vaivé amable, acariciant el vent que porta esperances, xiuxiuejant secrets de vides entrellaçades, on cada raig de sol és una abraçada càlida i cada estrella un far etern que et guia. L'harmonia es teixeix a cada batec, celebrant la bellesa d'allò que és senzill i diví, convidant a endinsar-se en aquest món on la música i la màgia coexisteixen eternament.  

[Joc a River]

PRESÈNCiA

Era a l'ombra

on el temps es gronxava

amb el teu riure.

Un ressò fa mal

xiuxiuejant al vent

la veu d'ahir.

En el silenci

habita la presència

com un sospir.

L'ocàs de la nit

omples de llum i pau

sent el meu far.

L'amor perdura,

unides les ànimes,

temps i distància.

[Setembre ~ 2025]