El naufragi va ser inesperat. La tempesta va enfonsar el vaixell amb tanta ferocitat que el mariner amb prou feines va tenir temps de reaccionar. Entre les restes flotants, un sol supervivent va emergir, aferrant-se a un ganxo de fusta amb la mà fins que es quedaren els nusos dels dits blancs. Mentre el ressò de les onades ressonava inquietant, no s'esperava que aquell tros de fusta li oferís una esperança absurda. A la deriva, va trobar un vell i petit bugui pintat d'un morat esvaït, com un joc ja oblidat de la infantesa. A dins, hi havia un estrany pot que contenia sèrum de llet que semblava brillar sota la llum del sol. El silenci era aclaparador i alguna cosa a l'aire li deia que no estava sol. Una ombra es va moure entre les onades, assetjant el seu destí... La lluita per la supervivència tot just començava...
[Joc a River]
Em sembla que les coses no pinten gaire bé per a aquest nàufrag... a menys que el bugui sigui amfibi i el sèrum de llet porti moltes vitamines. Sigui com sigui, desitgem-li sort en aquesta lluita per la supervivència (i també, posats a demanar, que l'ombra entre les onades no sigui la d'un tauró afamat). ;-)
ResponEliminaUn relat ben inquietant i molt ben filat!
Abraçades!