A la nostra brillant societat, els valors són com un bufet lliure, tothom se serveix del que li ve de gust; semblen diluir-se entre el soroll del consumisme i la superficialitat. L'honestedat és tan popular com un plat exòtic que ningú no s'atreveix a tastar, mentre que l'empatia s'eclipsa davant de l'individualisme. Les xarxes socials promouen una imatge distorsionada de la realitat, on l'autenticitat és sacrificada en favor de l'aprovació efímera; el respecte el reservem per aquestes, on podem donar una "m'agrada" a distància. I la solidaritat -aquesta bellesa efímera- desapareix ràpidament quan es tracta d'obrir la porta a un veí... Aquest deteriorament ètic no només afecta les relacions interpersonals, sinó que també soscava la cohesió social. Si no actuem per revalorar principis fonamentals, correm el risc de construir un futur desproveït d'humanitat.
-Val la pena veure'l-
Ai, les xarxes socials, són com la democràcia, el menys dolent dels sistemes polítics vigents.
ResponEliminaEstem ben d'acord. Malauradament, i tot i que sembli una paradoxa, els valors cada cop valen menys en aquesta societat en què ens ha tocat viure.
ResponEliminaEns cal actuar en el sentit que dius, sens dubte, però em sembla que els que encara creiem en aquests principis estem esdevenint una minoria cada vegada més petita i que aquest futur mancat d'humanitat cada cop es torna més present... per desgràcia de tots.
Abraçades!
Sadly true. I do the best I can.
ResponEliminaY a pesar de esa gran verdad que describes, cuando pasa una gran desgracia , la gente corre a ayudar, no importa como pero se ponen de acuerdo jovenes y mayores para paliar en lo posible el daño irreparable de las tragedias
ResponEliminaPero si....hemos entrado en un bucle de individualismo, de no empatizar que nos pasa factura amocionalmente
Me ha gustado mucho leerte
Un abrazo
La humanidad se encamina a pasos agigantados a todo lo contrario.
ResponEliminaAbrazos.
Comparteixo totalment la teva reflexió. Per cert, el vídeo es magnífic!!
ResponEliminaAferradetes
Qué razón tienes querida sa lluna, la sociedad se está deshumanizando con las nuevas tecnologías. Perdemos la costumbre de estar rodeados de las personas, para centrarnos en las redes sociales, nos volvemos un poco máquinas. Todo está cambiando demasiado rápido.
ResponEliminaBesos y feliz mes de septiembre.
D’entrada crec que el procés de massificació que caracteritza la segona meitat del segle XX, i el que portem del XXI, l’individu queda absorbit dins la perspectiva del col·lectiu. És evident que les xarxes socials no deixen de ser un acte d'exhibicionisme de les arts que cada individu creu posseir. La necessitat de dir: «Mireu que bo que sóc fent això!»
ResponEliminaJo a l’hora de valorar, a la xarxa, els treballs d’altres persones no penso el que jo hauria fet, ja que no sóc absolutament ningú per valorar negativament el que fan els altres. Intento posar-me a la pell d’aquella persona i entendre la seva mirada i el seu gest.
En el diccionari, la paraula «honest -a» diu això: 1. Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència, que no s’oposa als bons costums..... 2. Que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, que és conscienciós..... 3. Raonable, moderat.
Hi ha un equívoc popular amb la paraula honest, ja que no vol dir pas que cadascú digui el que ell opina o està pensant.
He estat aquests dies al nord de Navarra i la gent, en els pobles, ens saludaven sense conèixer-nos de res (com antigament fèiem aquí). A Donòstia hi havien molts carrers totalment abarrotats de grups de gent petant la xerrada, prenen-se uns vins i cerveses (tenim fotos que ho demostren). Allà hi havia moltes relacions interpersonals.
El nostre petit món, en l’entorn en que vivim, és massa petit com per fer una valoració global.
Aferradetes, Paula!!