A la nostra brillant societat, els valors són com un bufet lliure, tothom se serveix del que li ve de gust; semblen diluir-se entre el soroll del consumisme i la superficialitat. L'honestedat és tan popular com un plat exòtic que ningú no s'atreveix a tastar, mentre que l'empatia s'eclipsa davant de l'individualisme. Les xarxes socials promouen una imatge distorsionada de la realitat, on l'autenticitat és sacrificada en favor de l'aprovació efímera; el respecte el reservem per aquestes, on podem donar una "m'agrada" a distància. I la solidaritat -aquesta bellesa efímera- desapareix ràpidament quan es tracta d'obrir la porta a un veí... Aquest deteriorament ètic no només afecta les relacions interpersonals, sinó que també soscava la cohesió social. Si no actuem per revalorar principis fonamentals, correm el risc de construir un futur desproveït d'humanitat.
-Val la pena veure'l-
Ai, les xarxes socials, són com la democràcia, el menys dolent dels sistemes polítics vigents.
ResponEliminaDe vegades estan a la par...
EliminaAferradetes, Helena.
Estem ben d'acord. Malauradament, i tot i que sembli una paradoxa, els valors cada cop valen menys en aquesta societat en què ens ha tocat viure.
ResponEliminaEns cal actuar en el sentit que dius, sens dubte, però em sembla que els que encara creiem en aquests principis estem esdevenint una minoria cada vegada més petita i que aquest futur mancat d'humanitat cada cop es torna més present... per desgràcia de tots.
Abraçades!
Amb una mica d'ironia, però no menys real, he volgut plasmar una cosa que em (ens) preocupa a tots els que hem estat educats en aquests valors. Sembla com si s'haguessin esfumat de cop i, moltes vegades, se'ns escapen de les nostres mans.
EliminaPodría dir que no em preocupa el futur (on ja no hi seré), però si en aquest present que estic vivint ja no els veig, què serà més endavant...
Aferradetes, Mac.
Sadly true. I do the best I can.
ResponEliminaSé que ho fas i és molt important la feina que fas.
EliminaAferradetes, Sue.
Y a pesar de esa gran verdad que describes, cuando pasa una gran desgracia , la gente corre a ayudar, no importa como pero se ponen de acuerdo jovenes y mayores para paliar en lo posible el daño irreparable de las tragedias
ResponEliminaPero si....hemos entrado en un bucle de individualismo, de no empatizar que nos pasa factura amocionalmente
Me ha gustado mucho leerte
Un abrazo
Y de todos los que corren, ¿cuántos van a ayudar realmente? Unos por la novedad, otros para hacerse la foto, otros por curiosidad... Aunque haya gente que sea muy solidaria, no son todos los que están...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Stella.
La humanidad se encamina a pasos agigantados a todo lo contrario.
ResponEliminaAbrazos.
Poco a poco hemos ido tolerando demasiadas cosas que se han ido acrecentando cada día más, muy difícil solución le veo.
EliminaBesos
Comparteixo totalment la teva reflexió. Per cert, el vídeo es magnífic!!
ResponEliminaAferradetes
És ben cert que si un no comença a canviar, necessita una sempenteta. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Qué razón tienes querida sa lluna, la sociedad se está deshumanizando con las nuevas tecnologías. Perdemos la costumbre de estar rodeados de las personas, para centrarnos en las redes sociales, nos volvemos un poco máquinas. Todo está cambiando demasiado rápido.
ResponEliminaBesos y feliz mes de septiembre.
Y no sólo por las tecnologías, aunque éstas están haciendo mucho daño si no tienes una buena base y no sabes utilizarlas bien.
EliminaBuen septiembre, María.
Besos.
D’entrada crec que el procés de massificació que caracteritza la segona meitat del segle XX, i el que portem del XXI, l’individu queda absorbit dins la perspectiva del col·lectiu. És evident que les xarxes socials no deixen de ser un acte d'exhibicionisme de les arts que cada individu creu posseir. La necessitat de dir: «Mireu que bo que sóc fent això!»
ResponEliminaJo a l’hora de valorar, a la xarxa, els treballs d’altres persones no penso el que jo hauria fet, ja que no sóc absolutament ningú per valorar negativament el que fan els altres. Intento posar-me a la pell d’aquella persona i entendre la seva mirada i el seu gest.
En el diccionari, la paraula «honest -a» diu això: 1. Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència, que no s’oposa als bons costums..... 2. Que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, que és conscienciós..... 3. Raonable, moderat.
Hi ha un equívoc popular amb la paraula honest, ja que no vol dir pas que cadascú digui el que ell opina o està pensant.
He estat aquests dies al nord de Navarra i la gent, en els pobles, ens saludaven sense conèixer-nos de res (com antigament fèiem aquí). A Donòstia hi havien molts carrers totalment abarrotats de grups de gent petant la xerrada, prenen-se uns vins i cerveses (tenim fotos que ho demostren). Allà hi havia moltes relacions interpersonals.
El nostre petit món, en l’entorn en que vivim, és massa petit com per fer una valoració global.
Aferradetes, Paula!!
Aquest "no sóc ningú per valorar negativament el que fan els altres", ja és un valor que has après. Es poden dir les coses sense insultar, ni faltar al respecte i això també s'ha perdut.
EliminaPel que fa a la teva visita a Navarra et crec, la gent dels pobles és molt més propera que a les grans ciutats. També s'ha de tenir en compte que hi ha molta gent de vacances, no sé si a l'hivern també és així...
Cadascú coneix el seu entorn, cosa que no és contrari a que també conegui altres mons. En cap moment he dit que fos tothom, però si que veig un gran canvi a la societat pel que fa als valors.
Aferradetes, Joan!!
Sobre els valors, solidaritat i humanitat et recordo els conflictes del segle XX: Dos guerres dels Balcans, la Revolució Russa, dos guerres mundials, l’holocaust, el cop d’Estat de Franco on acabada la guerra hi hagué persones que acusaven a veïns seus per ser republicans, la guerra de Corea, la guerra del Vietnam, la guerra entre Sèrbia i Croàcia, on es mataven gent del mateix poble per ser cristians o musulmans... I més cap aquí la guerra d'Afganistan i l’atac de les torres bessones, per no parlar dels múltiples atemptats. I el que m’he deixat el tinter, sempre morint gent innocent. Aquests són els valors, la solidaritat i l’humanisme del passat segle XX? Al llarg de la humanitat tan sols ha canviat la tecnologia, però les persones seguim tenint els mateixos defectes d’ençà les primeres criatures a la terra.
EliminaSi parlem de guerres és una altra història. La por, la fam, l'odi... tot fa que, en aquestes, tots els valors es tombin. No puc parlar dels valors dels soldats, quan són enviats a la guerra per uns malvats egoistes que només pensen amb ells mateixos pel seu profit. Aquests mateixos que no es posen a primera fila, sinó que des dels seus despatxos fan i desfan al seu capritx. Aquí no hi ha valors, ans al contrari, només hi ha molta maldad i gosaria a dir que la tenen al cap.
EliminaPerò ja no tan sols són les guerres la manca de valors i humanitat. Com exemple et diré que en el segle passat a la Maternitat de Barcelona es va arribar a traficar amb infants recents nascuts que lis deien a les mares (normalment sense recursos) que el seu fill havia mort al part, però s’estaven venent la criatura per un altre costat. També el segle passat van abundar els casos de pederàstia per part de capellans, un diari nord-americà va destapar l’afer. També fa poc s’ha descobert l’existència d’una fossa sèptica amb la resta de 800 nadons. Es tractava de les anomenades llars maternoinfantils conegudes com les cases dels horrors. Aquestes instal·lacions estaven regides per les monges catòliques de Tuam i allotjaven dones, moltes d'elles joves, que es quedaven embarassades fora del matrimoni i que, després, la societat assenyalava i marginava. Els infants rebien un tracte molt vexatori per part de les monges perquè consideraven que eren producte d’un pecat. Això és un petit exemple de gent que en teoria practicaven els valors, la solidaritat i la humanitat. Però si rasques en la història de quan nosaltres érem joves trobaries veritables bestieses.
EliminaAferradetes, Paula!!!
Sempre hi haurà gent malvada que demostren amb els seus fets que no tenen cap valor, ni els volen. Els valors, generalment, s'aprenen de tot el que veuen els nens, són esponges que ho xuclen tot. Desprès hi ha persones que tenen problemes mentals i, els que no en tenen, no s'interessen per tenir aquests valors.
EliminaNo per això no hem de fer tot el que està a les nostres mans perquè això no creixi.
Aferradetes, Joan!!
No hace falta irnos al futuro, ya en el presente hay una deshumanización que da vértigo contemplar.
ResponEliminaSe acabó lo humano.
Un abrazo.
Un vértigo que espanta.
EliminaA parte de mi entorno, también me preocupan todos los demás, quizás sea un error ponerse en los zapatos de los demás... ;-)
Aferradetes, Sara.
Em recorda allò del cartell en un bar, que posa: No tenim wifi, parlin entre vostès.
ResponEliminaPertanyo a aquella antiga educació, basada en l'humanisme cristià, que alguna cosa encara perdura i em va anar bé, per ser una persona mínimament decent.
Maco el vídeo!
Ho trobo una idea excel·lent, mentre facin cas al cartell. ;-)
EliminaNo som únics, tampoc els millors, però una mica més d'humanitat si us plau!
Aquest vídeo ho diu tot.
Moltes gràcies, Alfred!
Coincideixo amb tu en aquest anàlisi pessimista de la realitat social. El capitalisme i l'educació capitalista ens porta a l'individualisme, l'egoisme, la competitivitat, etc. Un món de merda vaja.
ResponEliminaMassa "-ismes" en aquest món...
EliminaBona tarda, Xavi.
Petonets, sa lluna!
ResponEliminaMolts més per a tu, Alfred!! ;-)
EliminaYou’ve painted a sharp portrait of our moral drift, and it’s a timely call to reclaim the values that give society real depth and humanity
ResponEliminaQuan a un li donen tot fet, és complicat pensar, dubtar, valorar, reflexionar, etc.
EliminaSalutacions, James.
Sembla que estem condemnats a fer un mal us de les coses que podrien ser i que són útils i agradables. Els mòbils, les xarxes, tot podria ser perfecte amb mesura, peròmse prevens passem de frenada i ho acabem espatllant tot. I estic d'acord amb tot el que dius. Els valors ès dilueixen i tothom se'ls pren a la seva manera…
ResponEliminaJo espero que la llei del pèndol, faci que algun dia tornem a treballar junts per un mòn més humà. Però jo ja no hi seré, perquè de moment anem en direcció contraria, a deshumanitzar-nos més i més.
Com deiem fa pocs dies en algun altre post, només podem tenir cura del nostre petit entorn.
Aferradetes, preciosa.
No tenim mesura, Carme.
EliminaFins i tot el nostre petit món es pot descontrolar i no poder fer-hi res, encara que ho intentem. Podem donar les pautes, però ni els infants ni els joves passen totes les hores amb nosaltres (que està molt bé), per tant la feina no només és nostra, hi ha d'haver una continuïtat en tots els sentits, sinó es perden...
Espero que el pèndol faci la seva feina aviat, perquè això es desmadra a passes forçades.
Aferradetes, nina.
It may sound cruel, but sometimes I think that the current generation, living in abundance, needs a ‘nice little war’ with millions of deaths to understand.
ResponEliminaBesos, Paula.
Més a prop, vols dir... perquè mira que n'hi ha moltes i tant els és.
EliminaKüsse, Sean.
I fear for our world.
ResponEliminaIt is for me to uphold the values, look down on no one even if they do not uphold the values, and pray for all.
Sí, sembla que tot se'n va en orris.
EliminaSense els valors no hi ha humanitat, per molt que ens diguin que estem equivocats.
Bon dia, Mimi!
Totalmente de acuerdo Su Lluna, los valores son primordiales, la honestidad, la bondad, la empatía, la comprensión, como acabaría este mundo si no se tuvieran en cuenta. Un abrazo
ResponEliminaLo malo es que no se tienen en cuenta...
EliminaAferradetes, Núria.
Un futur sense humanitat? Per desgràcia jo diria ja un present. Educar sense valors és la perversitat orquestrada per aconseguir aquesta societat. Els motius? Hauríem de preguntar-ho als psicòpates que han dissenyat el pla.
ResponEliminaEp! Ben tornada amiga meva!
EliminaHo dius ben clar, no necessito afegir ni una coma més, ni un punt que ho expliqui millor.
Petonets i aferradetes, Francesca.
Hola Paula.
ResponEliminaSin negar nada de lo que expones respecto al “bufete social” que describes, cabe que su degustación no abarque a todos por igual.
Releo cada uno de los “platos” que comentas y, sin negar que puede que no sean como los de antaño, más naturales, más asequibles, pienso que no dejan de ser el momento puntual que la sociedad vive… O se permite vivir!
En nuestros tiempos, e igual que en los de padres y abuelos de ayer, vivimos e hicimos! Y hemos llegado hasta aquí.
Que hoy haya elementos en las sociedades que parecen desvirtuar algunas cosas, llámale redes, algoritmos, la mal llamada IA (inteligencia artificial), pérdida de ciertos valores, incluso a nivel mundial, Trump, Putin, Netanyahu, etc., no dejaría de ser más que una consecuencia del momento.
¡No su perpetuidad!
A quienes corresponde vivir, junto a nosotros el momento de hoy, ya ellos solos el de mañana, harán, o tendrán que hacer lo que consideren.
¡Incluida la vuelta al redil de la cordura!
Personalmente, no me quita el sueño nada. ¡Harán!
Abrazos, Paula.
Vamos, que ya no existe el "chup-chup" con que se cocinaban los buenos platos, que todo se compra precocinado y se consume en un segundo, que no te da tiempo ni de compartir sobremesa. ;-)
EliminaQue no te quite el sueño me extraña... quizás porque a mi me preocupa mucho todo lo que pasa a mi alrededor y siento impotencia sabiendo que poco puedo hacer... Lo que hagan en el futuro, yo ya no estaré, es ahora que hay que trabajar para este presente.
Aferradetes, Ernest.
Un pequeño matiz, amiga Paula.
EliminaCuando digo: "Personalmente, no me quita el sueño nada. ¡Harán!"
Me refiero precisamente a ellos. ¡Los que harán! A quienes corresponde vivir ese futuro de vida que, ya no será el mío. Y de ahí el que no siendo "mío", no me cause mayor preocupación.
Claro que estoy en el mundo, y lo vivo con la intensidad adecuada. Es sólo que ese futuro, el de mis dos nietas, por ejemplo, 14 y 21 años, no me supone pre-ocupación alguna.
¡Harán! ¡Y lo harán bien!
Abrazos, Paula.
PD: Reconozco no ser de lamentar hipótesis que no existen. Y que puede que no existan jamás!
Imagino que se te escapó esta frase: "Lo que hagan en el futuro, yo ya no estaré, es ahora que hay que trabajar para este presente"
EliminaSi hay algún lamento es del presente, donde los valores brillan por su ausencia.
Otro abrazo.
Trobo que ja és tard...
ResponEliminaAra la vida sencera és un postureig... Ni cohesió social ni res similar.
Petons.
Mai és tard, si tots fem.
EliminaTot i així, no et trec la raó de que et puguis sentir tip de com va tot.
Petonets, Xavi.
Voldria afegir que estic totalment d’acord amb l’Ernesto. El teu escrit, així com també en algunes opinions, (i també em poso jo com exemple) em recorden a la meva àvia en els anys 1962-65 i la meva tieta els anys 1970-72... Les nostres paraules i pensaments se semblen molt al que elles opinaven sobre l’avanç de la societat d’aquells moments. La vida és com un jorn que té 24 hores on hi ha estones de llum i estones de foscor... No podem triar, és el que hi ha, i amb això em de viure.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Els valors que he descrit són els mateixos, tant per a la meva àvia, com per a la meva mare, com per a mi. Que es facin servir ja és una altra cosa, no són modes ni cap producte de màrqueting. S'és empàtic, s'és respectuós, s'és honest. s'és solidari, s'és autèntic o s'aprenen o no, no hi ha volta de fulla.
EliminaAferradetes, Joan!!
Paula, qué reflexión tan acertada y necesaria… has descrito con una claridad enorme cómo la autenticidad y los valores se diluyen en esta sociedad de prisas y apariencias. Ojalá supiéramos rescatar lo esencial: la empatía, la honestidad, la solidaridad cercana y real. Me ha encantado leerte.
ResponEliminaUna abraçada ben gran! :)
¡Muchísimas gracias!
EliminaEn las personas que los valores están bien arraigados, difícilmente eso cambiará. Lo complicado es rescatarlos en los que ya los han perdido.
Aferradetes fortes, Gumer.
Estoy de acuerdo con lo que expresas en tu escrito. Muy buena escena se observa en tu fotografía.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias por fijarte también en la foto! ;-)
EliminaBesos, Antonia.
Avui deia el ministre Albares que cal apostar fermament pels valors tot i que alguns els equiparin a poesia,
ResponEliminapodi-.
Qui els equipara a poesia, és que no en té cap ni un.
EliminaAferradetes, Carles.
Totalmente de acuerdo. Esta sociedad corre el peligro de deshunanizarse y lo peor es que lo hace a pasos agigantados. Un texto para reflexionar. Un abrazo
ResponEliminaEn todas las épocas ha habido gente malvada con falta de valores, pero en estos momentos es muy alarmante el tema.
EliminaSi ha servido para reflexionar, será que existe el problema.
Aferradetes, Núria.
T'he fet cas i he mirat el video fins al final. Gràcies. M'has posat de bona lluna.
ResponEliminaEm fa molt feliç saber que t'he alegrat el dia. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
T'he llegit els dos últims posts, sa lluna, però aquest em motiva especialment. Per la crítica, pel "bufet lliure" i perquè parles de valors que, malauradament, jo crec que a molts joves, i grans que s'hi apunten, els deuen sonar a xinès. El bufet lliure de valors deu ser com el que jo vaig trobar al japonès: molts i ben publicitats, però petits, escarransits, gairebé ridículs i servits amb gasiveria de mitjans.
ResponEliminaTant de bo hi hagués aquesta revalorització que dius, però em temo que anem en direcció contrària. Almenys que no faltin reflexions com aquesta teva!
Aferradetes!
Sí, aquest "bufet" malauradament s'assembla al teu, fins i to et diria que també sense una bona publicitat. Hi ha persones que no en volen sentir a parlar o que diuen que això és del temps de Maria Castanya. Sigui com sigui, la cosa sembla greu i com més temps passa, pitjor. Tret del meu redol, no sé com hi puc fer més i això m'angoixa molt.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Tresa!
Totalment dacord amb tu. El tancament del text és un avís contundent: si no recuperem aquests valors, el futur podria ser encara molt pitjor que el present. El vídeo és molt bo. Moltes gràcies per compartir-ho, Paula!!🤗😘
ResponEliminaI no nomes pel futur, ho hem de fer pel present (per nosaltres també), perquè sembla que s'han perdut i la cosa va empitjorant.
EliminaUn vídeo molt senzill i on no fan falta paraules.
Gràcies per veure'l! 😉😘🤗