El naufragi va ser inesperat. La tempesta va enfonsar el vaixell amb tanta ferocitat que el mariner amb prou feines va tenir temps de reaccionar. Entre les restes flotants, un sol supervivent va emergir, aferrant-se a un ganxo de fusta amb la mà, fins que es quedaren els nusos dels dits blancs. Mentre el ressò de les onades ressonava inquietant, no s'esperava que aquell tros de fusta li oferís una esperança absurda. A la deriva, va trobar un vell i petit bugui pintat d'un morat esvaït, com un joc ja oblidat de la infantesa. A dins, hi havia un estrany pot que contenia sèrum de llet que semblava brillar sota la llum del sol. El silenci era aclaparador i alguna cosa a l'aire li deia que no estava sol. Una ombra es va moure entre les onades, assetjant el seu destí... La lluita per la supervivència tot just començava...
[Joc a River]
Em sembla que les coses no pinten gaire bé per a aquest nàufrag... a menys que el bugui sigui amfibi i el sèrum de llet porti moltes vitamines. Sigui com sigui, desitgem-li sort en aquesta lluita per la supervivència (i també, posats a demanar, que l'ombra entre les onades no sigui la d'un tauró afamat). ;-)
ResponEliminaUn relat ben inquietant i molt ben filat!
Abraçades!
El bugui era de joguina i el sèrum estava ja passat. ;-)
EliminaNecessitarà molta sort per sortir-se'n d'aquesta.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Es duro luchar por la supervivencia ante la inmesidad del mar, buffff no quisiera esar ahí, y eso que me encanta el mar. De todas formas siempre queda la esperanza.
ResponEliminaBesos.
A mí tampoco me gustaría estar, más que nada porque no sé nadar y en barco me mareo. ;-)
EliminaA él no le irá mal... o eso creo...
Besos, María.
Una vegada més quedo gratament sorprés per la teva facilitat per crear històries incloent-hi unes determinades paraules... i a més, afegint una foto que s'hi digui!
ResponEliminaAferredetes Paula
Aquest cop tenia la foto i les paraules, només faltava una història. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Un relat inquietant i amb un desenllaç que es fa difícil d'albirar..... què serà !) , què serà !?.... tant de bo, sigui la visita d'una sirena i calmi al nàufrag tant bé, com la música d'en Raimon ! :)
ResponEliminaSalut !!.
Què serà?... El que vulgueu cadascú de vosaltres... Un tauró afamat., com no li desitjava en Mac; una sirena que el calmi, com dius tu... ;-)
EliminaMoltes gràcies, Artur!
Salut.
Creo que una buena compañía de momento aparece flotando en el éter.
ResponEliminaBesos.
¿Tú crees que será buena? ;-)
EliminaBesos
Això pinta molt malament i fa molta por…. Pobre nàufrag!
ResponEliminaAferradetes, bonica.
No sembla que acabi gaire bé, oi?...
EliminaAferradetes, nina.
Bonita historia con una preciosa vista del mar.
ResponEliminaFeliz fin de samana de descanso.
¡Muchísimas gracias, Antonia!
EliminaMuy feliz sábado.
El text em transmet una sensació molt intensa i inquietant. El naufragi apareix de manera sobtada i colpidora, i la descripció de l’ambient és tan viva que gairebé et fa sentir la desesperació del mariner. El detall del bugui i el pot amb el sèrum introdueixen un element misteriós que trenca amb el realisme i dona un to gairebé fantàstic a la narració. M’ha semblat un fragment intrigant, que et deixa amb ganes de saber què passarà després i quin paper tindrà aquesta ombra amenaçadora.
ResponEliminaUna brazada
L'ombra amenaçadora té el paper que vosaltres li vulgueu donar. ;-)
EliminaDebo agradecerte que pusieras tu comentario en catalán.
Aferradetes, Núria.
Cielo, soy catalana, he nacido en Barcelona ☺️
EliminaDoncs millor m'ho poses. 😉
EliminaThe scene feels like the opening of a myth, where the ocean itself becomes both enemy and oracle, holding the sailor’s destiny in its shifting depths
ResponEliminaLes aigües tenen la resposta...
EliminaSalutacions, James.
Si l'ombra era un tauró la situació es complica, oi?
ResponEliminaPetons.
Doncs sí, sembla que ho té molt complicat. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Un relat amb neguit i suspens...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Com li agraden a la part fosca de la lluna. ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
La descripció del naufragi és tan intensa que gairebé es pot sentir la tempesta. I aquell bugui misteriós... em sembla una metàfora preciosa de la fragilitat i l’esperança. Crec que el text juga molt bé amb el límit entre realitat i fantasia. M'agrada!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Les paraules del repte em donaven poques sortides si no hi posava una poc de fantasia.
EliminaM'agrada com ho has vist. ;-)
Aferradetes, Jordi.
No pinta gaire bé, per aquest pobre nàufrag.
ResponEliminaAferrades, sa lluna!
Sembla que no, però mai s'ha de perdre l'esperança. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Inquietante relato, amiga, que es posible que no haya llegado a captar totalmente su sentido... Si he captado su angustia...
ResponEliminaUn abrazo
Si has captado su angustia, has captado su sentido. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
How scary, to be the only survivor and then not know if you will really make it. Excellent story.
ResponEliminaSí, fa por estar en aquesta situació.
EliminaMoltes gràcies, Mimi!
Gracias por compartirnos este post y este texto hermoso y profundo, te mando abrazos y te deseo un lindo final de semana.
ResponEliminaBlog de Bea- recomendaciones, animes, juegos & más!.
¡Muchísimas gracias por tu visita!
EliminaFeliz domingo.
Abrazos, Beatriz.
Good one, the more as it has an open end.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaM'hagués agradat que hi posessis el teu final. ;-)
Aferradetes, Sean.
Fan patir, els teus relats! Però la cançó de Raimon és amable.
ResponEliminaNomés una mica, hi pots posar una final amable. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.
El teu desig és la meva ordre. ;-)
ResponEliminaVoilà:
[...] Els cabells se li van posar de punta d'una por terrible. Aleshores va aparèixer una cara amable i va sentir la veu suau del desconegut: "No et preocupis, mariner. Soc jo, Sean. Acabo d'enviar un SOS. L"ajuda està en camí. Estarem fora del perill en uns minuts."
Molt bé i a més en català!!!
EliminaAquest Sean deu ser com un àngel caigut del cel. ;-)
Moltes gràcies per complir el meu desig!
A mi també em sembla que no hi haurà un bon final per al pobre nàufrag... però mai se sap, diuen que l'esperança és l'últim que s'ha de perdre, i potser algun cop de sort gira a favor seu.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Esperem que així sigui, una mica de sort no li aniria malament.
EliminaAferradetes, bonica.
Está muy incierto su futuro. Lograste inquietar mucho con tu magistral texto.
ResponEliminaBesos, querida Paula!
Muy, muy negro lo veo... aunque siempre puede aparecer Sean y salvarle la vida. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, bonita!!!
El contrast entre la violència del mar i l'aparició sorprenent d'un objecte insòlit, carregat de misteri, dóna al relat una dimensió al·legòrica, com si parlés tant de la supervivència exterior com de la resistència interior. Bon relat, Paula!!👏🤗😘
ResponEliminaM'agrada la teva visió del relat.😉
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes d'anada, Alfons! 😘🤗