El naufragi va ser inesperat. La tempesta va enfonsar el vaixell amb tanta ferocitat que el mariner amb prou feines va tenir temps de reaccionar. Entre les restes flotants, un sol supervivent va emergir, aferrant-se a un ganxo de fusta amb la mà, fins que es quedaren els nusos dels dits blancs. Mentre el ressò de les onades ressonava inquietant, no s'esperava que aquell tros de fusta li oferís una esperança absurda. A la deriva, va trobar un vell i petit bugui pintat d'un morat esvaït, com un joc ja oblidat de la infantesa. A dins, hi havia un estrany pot que contenia sèrum de llet que semblava brillar sota la llum del sol. El silenci era aclaparador i alguna cosa a l'aire li deia que no estava sol. Una ombra es va moure entre les onades, assetjant el seu destí... La lluita per la supervivència tot just començava...
[Joc a River]
Em sembla que les coses no pinten gaire bé per a aquest nàufrag... a menys que el bugui sigui amfibi i el sèrum de llet porti moltes vitamines. Sigui com sigui, desitgem-li sort en aquesta lluita per la supervivència (i també, posats a demanar, que l'ombra entre les onades no sigui la d'un tauró afamat). ;-)
ResponEliminaUn relat ben inquietant i molt ben filat!
Abraçades!
El bugui era de joguina i el sèrum estava ja passat. ;-)
EliminaNecessitarà molta sort per sortir-se'n d'aquesta.
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Es duro luchar por la supervivencia ante la inmesidad del mar, buffff no quisiera esar ahí, y eso que me encanta el mar. De todas formas siempre queda la esperanza.
ResponEliminaBesos.
A mí tampoco me gustaría estar, más que nada porque no sé nadar y en barco me mareo. ;-)
EliminaA él no le irá mal... o eso creo...
Besos, María.
Una vegada més quedo gratament sorprés per la teva facilitat per crear històries incloent-hi unes determinades paraules... i a més, afegint una foto que s'hi digui!
ResponEliminaAferredetes Paula
Aquest cop tenia la foto i les paraules, només faltava una història. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Un relat inquietant i amb un desenllaç que es fa difícil d'albirar..... què serà !) , què serà !?.... tant de bo, sigui la visita d'una sirena i calmi al nàufrag tant bé, com la música d'en Raimon ! :)
ResponEliminaSalut !!.
Què serà?... El que vulgueu cadascú de vosaltres... Un tauró afamat., com no li desitjava en Mac; una sirena que el calmi, com dius tu... ;-)
EliminaMoltes gràcies, Artur!
Salut.
Creo que una buena compañía de momento aparece flotando en el éter.
ResponEliminaBesos.
¿Tú crees que será buena? ;-)
EliminaBesos