28 de desembre 2012

EL BUNKER



 265è joc literari d´en Tibau

Interrompem aquest noticiari per donar pas a un tràgic succés, la nostra reportera Diana Bono ens informa des del lloc dels fets.
- Bona nit Diana, digue´ns què està passant i com està la situació ara mateix.
- Bon vespre, retransmetent des de Filprim, on es troben, pel que sembla, deu famílies tancades en un bunker situat a 20 km de la ciutat, dada encara sense confirmar. Els últims comentaris apunten que podrien ser moltes més. En aquests moments els voltants es troben acordonadats per efectius de la Policia i Guàrdia Civil. Han acudit diversos equips del SAMUR i ...perdó Ramon, l'enrenou és terrible, sembla que estan arribant diverses unitats de la UME i estan preparant els equips de rescat.
El cap de policia ens ha informat que, des del passat 21, diverses famílies s'havien tancat voluntàriament, en filtrar-se des de la Moncloa la putada noticia de l'arribada de la fi del món. No hem pogut contactar amb el portaveu del govern, ni sabem tampoc l'origen de la filtració. Segons els comentaris d'alguns veïns, la Moncloa havia preparat una innocentada sobre el tema i algú que desconeixia la totalitat de la notícia fou creant el pànic entre la població. Diverses famílies van decidir tancar-se en aquest bunker, aprovisionant-se de tot el necessari per passar deu anys al lloc. La situació ha començat a ser alarmant quan el mecanisme d'obertura s'ha bloquejat i el sistema de ventilació encara no s'havia instal · lat, cosa que dificulta el temps que disposen pel rescat.
Ramón, quan tinguem novetats us seguirem informant...


 
 
                                          Diana Bono, des de Filprim,
sempre al bell mig de la notícia  
 
 




 

24 de desembre 2012

NaNiT

 
 
 
 
 
AQUEST RACÓ ROMANDRIA FOSC SENSE LA VOSTRA LLUM
GRÀCIES  A  TOTS  I  A  TOTES !
 
 
 
 

20 de desembre 2012

1 - ANY

sargantana
follet
Fa un anydos éssers meravellosos van crear aquest bloc pensant en mi. Va arribar a les meves mans a través del Pare Noel, recordo que abans que arribés la nit, la sargantana i el follet estaven neguitosos, em van preguntar si esperava molts regals, vaig contestar que cap, però que de tota manera deixaria el meu mitjó penjat al pom de la porta (a falta de l'arbre, millor que a terra, oi?) 
El dia de Nadal vaig trobar aquest 
FANTÀSTIC  REGAL 
                           venia amb un post sobre la lluna i un conte genial,
tot seguit  vaig publicar la meva primera entrada.
 
En aquest any han passat moltes coses, hem compartit moments molt especials: pensaments, il · lusions, passejos, jocs, somriures, música, àpats, sorpreses, silencis, abraçades i aferrades, confidències, bessets i petons ... la nostra estimada lluna ...

Agraeixo a tots els que heu passat per aquest raconet, als que compartim diàriament i als que anònimament aneu passant, però avui vull dedicar aquest post especialment a ells dos - al follet i a la sargantana - perquè els estim molt,  i tot el que digui seria poc per agrair tot el seu afecte.

Amics  i  amigues, gràcies ...

 



 

Bessets
 
i
Aferradetes!


 

17 de desembre 2012

Error 0036

 
Un vídeo especialment dedicat als amants de les noves tecnologies.
Una història angoixant, esgarrifosa i possiblement real.

  

13 de desembre 2012

La FaMiLiA iNviSiBle


- Si us plau, una mica de silenci!
Aquesta tarda pintarem la família, heu de pintar a tots els que estan a casa vostra i ho podeu fer com volgueu, amb un llapis negre, amb boli o de molts colors. Quan acabeu me'ls doneu i posarem a cada un el nom i demà els comentarem a classe, d'acord?. Ja podeu començar!


En sortir de la classe queden tots els dibuixos recollits i Maria, la senyoreta, se'ls emporta a casa per prendre notes sobre tot el que havien fet els seus alumnes.L'endemà  -tots reunits, impacients i en silenci-  esperaven què diria la senyoreta.
- Bé, he mirat tots els dibuixos, estic contenta perquè tots ho heu fet molt bé.
Vegem ...  qui vol ser el primer a explicar-ho?
 Van anar passant d'un en un, fins que li va tocar al Pep. Maria amb cara de sorpresa li va preguntar
263è joc literari d´en Tibau
 
- Vas entendre que havíeu de pintar tota la família?
- Si, senyoreta.
- I com és que només veig una persona, ens ho pots explicar?


- Si senyoreta. Aquest és el meu amic Francesc, sempre juga amb mi, mengem junts i ens anem a dormir junts.
- Què no hi ha ningú més a casa teva?      
- mmm ... no .
- Jo sé que , Pep! I els teus pares per què no hi són al dibuix?
- És que la mama sempre és a la cuina o rentant roba o planxant o parlant amb la veïna ...




-  I el teu pare?
- El papa davant la tele veient els esportsi de dia no hi és perquè treballa.
- I al dibuix, per què no hi ets tu?
- Perquè jugavem i jo m´havia amagat!
- I el teu amiguet Francesc hi és sempre?
- Si, senyoreta ... que no el veu aquíiiii  assegut al meu costat??
 
 
 

12 de desembre 2012

12 / 12 / 12

                                                         NO ÉS LA CARN NI LA SANG

 
 
 
 
 
 
 
SINÓ EL COR QUE ENS UNEIX
 

12 + 12 = 24 anys fas avui

  MOLTS  D´ANYS  FILL !! 



09 de desembre 2012

NaDaL - 2012


Quan les paraules
no diuen res,
quan són promeses
que s´endú el vent,
quan l´aire costa respirar,
hi ha cadenes
per deslligar,
hem de trencar-les
per poder-ne escapar,
hem de trencar-les
per poder veure-hi més clar.





 


04 de desembre 2012

DESEMBRE


Dia ennigulat, fred, vent als ulls.
La llum grisa refreda l'ànima. 
El cos la segueix, totalment abduït,
com si refusés de si mateix.


Ma casa ja no és buida. 
Diferències enfrontades
hores compartides buscant l'enteniment,
voluntat imposada a cops de repeticions inesgotables.
Calma sostinguda entre pinces de necessitat.


Jo  -submergida al meu món- absent 
amb la tristor d'un altre desembre al coll.

                             

29 de novembre 2012

LA BIBLIOTECA


Aldovega, disseny d'interiorisme a  Relats conjunts
M'agradava buscar informació sobre castells antics per veure les seves grans biblioteques. Quan vaig omplir l'imprès per a la sol·licitud de més informació sobre la més exòtica biblioteca que mai havia vist, anava acompanyada  d'una nota   on   se  sortejava  entre  els  seus sol·licitants dos passis per a una visita i posterior lectura d'un dels seus llibres. Es recomanava portar roba de bany,  per si ens venia de gust llegir al jacuzzi instal·lat a la mateixa biblioteca. Ho vaig considerar poc seriós, però em va treure un somriure aquesta absurda idea.
Qui m'ho havia de dir? Tindria l'oportunitat de visitar-la, gràcies a una d'aquestes recerques, i encara que no podia creure-ho, m´havia tocat a mi!!
Quan em vaig despertar vaig pensar si havia de posar-me el bikini  sota la roba, vaig dubtar mitja hora fins que al final vaig decidir que , total ningú ho sabria i potser després me´n penedís de no portar-lo.

Havia quedat amb el Sr. Jones que passaria un cotxe a buscar-me a les deu en punt. Amb una puntualitat excel·lent va trucar a la porta, es va presentar com a Jimy,  i cortesament em va obrir la porta del cotxe. Així com ens anàvem acostant al castell, els meus ulls s'anaven obrint més i més, i un formigueig s'enfilava per les camesEn arribar,  va baixar per obrir-me de nou la porta i em va dir que de seguida seria atesa. Un majordom molt seriós em va passar a una petita sala,  convidant-me a seure uns minuts. Havia passat hora i mitja i ningú havia vingut a rescatar-me d'aquell lloc. Em vaig dirigir a la porta, guaitant vaig poder comprovar que tot el que estava a l'abast estava desert, ni rastre del Sr. Jones, ni de Jimy,  ni del majordomIntranquil·la vaig decidir seguir el passadís a la recerca d'alguna explicació a la plantada. I allà estaven, dues grans portes que semblaven l'entrada a un gran saló o potser a la mateixa biblioteca. No ho vaig pensar dues vegades i després de donar dos copets a la porta i que ningú em donés pas, vaig obrir. La sorpresa va ser majúscula quan vaig veure, al fons al costat de la llibreria, el jacuzzi i dintre un senyor!. No sé com vaig cridar i el senyor em va tranquil·litzar dient-me que era l'altre afortunat del sorteig, que a ell també l'havien anat a buscar a les deu,  que quan va arribar el van passar directament a la biblioteca i estava llegint el seu llibre. En el moment que anava a sortir d'allà, demanant disculpes, l'home es va aixecar del jacuzzi dient-me que no em preocupés, que ell podia seguir més tard i que em cedia el lloc ... havia sortit de la banyera completament nu! Vaig ensopegar amb tanta mala sort que el meu cap va anar a parar a un morter de pedra que servia de test.

No  recordo  res  del  que va passar des d'aquell moment. Em vaig despertar  al  llit d'un  hospital,  amb el cap embenat, envoltada de roses,  i una nota a la tauleta que deia ...
 
Benvolguda senyoreta Cristina.
Sento molt haver-li causat tan mala impressió, em sento culpable de la seva caiguda.
Espero que es recuperi ràpidament per poder disculpar-me, convidant-la a passar uns dies al castellSerà un gran plaer per a mi atendre'la  personalment, accepti si us plau!
Atentament.
Edward Jones

28 de novembre 2012

LA BARCA - 262è joc literari

Imatge de Mireia Canício
al joc literari d´en Tibau






              Amarada al ventre de la tarda,
              la barca
 
-solitària- creuava la mar,
              resposta al seu destí
cercava.
             

              I quan la llum del dia s'amagava, 
              desoladaretuda,  retornava.

26 de novembre 2012

En "CLON"

 

Avui us vull presentar a Clon. És un ninot que porta amb mi uns quants (un munt) d'anys, des que un bon dia me'l va regalar un noi que deia que m'estimava i jo a ell. Ho va guanyar a una tómbola d'una fira i no va aturar fins aconseguir-ho. El més graciós és que jo no hi era en aquella fira i va arribar en tren amb el ninot en braços, tal qual, sense paper de regal ni res per tapar-lo. Quan va baixar del vagó el va posar en les meves mans, em va somriure i em va preguntar com li diria ... Després d'uns quants minuts   -en què no podia creure el que estava veient i de tenir la cara més vermella que un tomàquetnomés vaig poder dir-li. .. si és clavadet a tu!. I així és com es va quedar en Clon, pel seu gran semblant amb "el meu noi". Des de llavors no ha sortit del meu llit ... d'en Clon parlo!!.
Tot i que us sembli estrany, és un ninot amb vida pròpia. Síiiii, no ho poseu en dubte! Moltes nits el deixo sobre el coixí de l'altre costat del llit i quan em desperto, mai és al mateix lloc ...


, avui és aquí perquè ja fa uns quants mesos que està pesadet volent aparèixer al blog, des d'un dia en què va veure a na Miguelina al bloc de n'Assumpta i els ulls se li van quedar com a plats.
- Vaaaa ... la vull conèixer, porfa ... porfa ... porfa!
(Ha après català, una mica, però encara li queda alguna coseta del lloc d'on va venir).


   Apa jo ja he complertja t'he presentati ara has d'esperarpacientment,  una resposta.
 
Per a tu, nina maca !!

24 de novembre 2012

QUÈ HI VEU? - 261è joc literari

261è joc literari d´en Tibau
- Passi ... el seu nom és?
- Enric, Enric Sala.
- Segui i treguis les ulleres.
Està còmode? Ara li posaré una foto i m'ha de dir el que veu.
- Si, gràcies.
- , és aquesta. Què és el que assenyalo amb el cursor?
- Un tros de ceràmica, podria ser d'un gerro o d'un plat ...
- No senyor, miri !
- Jo només veig el que li dic, un tros de ceràmica.

 

 - I això?
- Una cama sembla,  d'algun ninot trencat.
- No senyor! A veure, seguim, què és això?
- ..... jo diria que és un cor de metall.
- No senyor! Miri aquí, això que a vostè li sembla un tros de ceràmica és un pitxer molt antic. El que diu que és una cama, és un soldadet de plom. I el cor que vostè veu, és la lluna.
Crec que té molt poca visió. Fixi´s en l'objecte que queda, per la seva grandària hauria de veure-ho perfectament ... posis tranquil i miri !
- Doncs ... el que veig és un tren Transsiberià, amb tres locomotores i més de 500 metres de cotxes de passatgers. Al tercer vagó hi ha una senyora amb un barret vermell, crec veure en el darrer un senyor amb una corbata a ratlles blau marí, saludant amb un diari d'ahir a la mà esquerra ...

Doctor, Dr Serra què li passa?

23 de novembre 2012

Per al·lusions ...

          Imatges de la xarxa

Com al·ludida en el cas típic 1385  d´en Pons, he de dir que només has desenvolupat una visió dels fets, la que tu veus. Per això vull deixar la meva opinió aquí. La moderació de comentaris no té només la finalitat de filtrar el que a tu no t'agrada que et diguin sobre el post que hagis pujat,  si haguessis passat pel meu bloc en totes les seves entrades trobaries alguns comentaris "graciosillos" que he torejat perfectament sense l'ajuda de cap blocaire.  Per tant, la moderació en aquest aspecte -que tu descrius brillantment-  no existeix en el meu bloc. De fet, he publicat tots els comentaris fins ara, inclòs un teu brossa.
T'has preguntat si pot existir una raó important perquè hi càpiga aquesta moderació?.
Doncs no una, dues, i les dues importants per a mi,  i això ja -sense especificar- hauria de ser suficient per a tu,  que et declares a favor del dret a la llibertat d'expressió.  Però com m'he despertat generosa ho explicaré

PRIMERA.- Basant-me en les teves pròpies paraules, cadascú és lliure de fer i desfer el que li doni la gana en el seu propi bloc. És a dir, aquesta seria la base importantíssima de la llibertat d'expressió i el meu dret de disposar-ho així.
  
SEGONA.- He patit una desagradable situació d'apropiació de dades d'algú que deia ser el meu amic. Tot això em va portar, en el seu moment, a episodis gens afortunats que em van fer patir molt. Aquest personatge em va assetjar durant molt de temps sense que jo em pogués defensar. No vaig poder fer-hi res i va sortir tan campant de tot aquest assumpte, amb el perill encara existent que pugui tornar a repetir-ho,  ja que encara aquesta informació robada.

I ara, segurament, et preguntaràs què conté aquesta informació que és tan greu perquè jo no vulgui que es faci  pública?  D´això contestaré que tinc la consciència molt tranquil·la, però no em dóna la gana que ningú utilitzi el meu nom  ni les meves coses personals -sense el meu vistiplau-  per treure profit de res, sigui econòmic o sentimental, i menys fent xantatge ... i fins aquí puc i vull llegir.

Amb aquest escrit només vull que tinguis una altra visió de les coses i -si no és així tant me fa- ets lliure de pensar el que vulguis i d'expressar-ho també.

Una aferrada o abraçada, com t´agradi més.

21 de novembre 2012

LLeTRes i MoTs


- Kai Pannen -
En el silenci de la nit, confosa entre la realitat i el somni, apareixien els records barrejats amb fantasies. Piles de lletres, desvirtuant el missatge. Amb el cor accelerat, he deixat el llit just amb la primera llum. Voltejant pel cap allò que sempre repeteixes ... "he sortit a posar els carrers", i he tret el cap per veure si no t'havies oblidat de posar-hi algun raig de sol.

Endreçant calaixos, he tret tots els mots dels records oblidats en el temps. Uns tacats de rovell de llàgrimes vessades. Altres descolorits de la primera intenció, la de la intuïció. Més enllà, amuntegats, uns ennegrits pel dolorEls vermells de la passió s'havien perdut entre els ocres de la solitud. Amagats, molt pàl · lids, estaven la tendresa i la comprensió ...
 
Els he recollit i he fregat amb esperança, banyada amb il · lusió  -tots i cada un d'ellsaclarint-los amb molta cura i , lletra a lletra, els he estès al sol. El vent les alçava, traient qualsevol partícula d'odi o rancúnia. El sol les regalava llum i escalforContents  xiuxiuejaven una cançoneta ... 
 
Fem munts
juguem junts
formem mots
cantem tots
 
Gairebé tot llest, ben planxades -lletra a lletra-  per treure inseguretats, mandra i pors.
Vols jugar a fer mots?  Pintem en colors vius l´amor, modelem amb carícies la tendresa, fem del compromís una veritat, abracem els somriures, ajudem amb generositat, i volem amunt, lliures.  Amb seny,  amb pessics de follia,  pintem de nou la vida.