Dia ennigulat, fred, vent als ulls.La llum grisa refreda l'ànima.
El cos la segueix, totalment abduït,
com si refusés de si mateix.
Ma casa ja no és buida.
Diferències enfrontades,
hores compartides buscant l'enteniment,voluntat imposada a cops de repeticions inesgotables.
Calma sostinguda entre pinces de necessitat.
Jo -submergida al meu món- absent
amb la tristor d'un altre desembre al coll.
Molts ànims Lluneta. Crec entendre per on vas... (i si m'equivoco, ja em disculparàs). No és fàcil, ningú diu que ho sigui. Molts i molts potxons.
ResponEliminaA vegades la lluita no serveix de res i et sents decebuda.
EliminaGràcies Porquet, bessets.
Però ja veuràs que macos que estaran els carrers quan hi puguis passejar. Ànims i abraçades.
ResponEliminaPer molt que ho intenti, aquest mes sempre és molt trist per a mi, encara que em proposi que no ho sigui cent mil vegades.
EliminaGràcies Xexu, aferradetes.
Doncs aquí lluneta, un dia de sol i vent, d'aquell que abans ens aixecava les faldilles...
ResponEliminaCrec intuir alguna recança, de totes maneres, malgrat tot, procura enfrontar aquest altra desembre amb esperança...T'envio un raig de sol, perquè escalfi la grisor freda d'aquesta ànima...
Una abraçada ben grossa.
Avui torna a fer vent, potser sigui bo i se´n porti tota la tristor.
EliminaGràcies Roser per aquest raig de sol, per aquí fa dies que no surt.
Aferradetes dolces.
Què seria de nosaltres sense les pinces.
ResponEliminaAbraçades i besos càlids.
Si Jp, hi ha pinces que enganxen encara que sigui per tirar endavant.
EliminaBessets.
Hi ha freds que es fiquen al cos i costen de passar. Sigues forta i busca l'escalfor en aquelles coses que et facin sentir més feliç, en els versos, en les persones que estimes. Doncs, jo t'envio petonets càlids i un sac d'ànims acabats de sortir del forn. Ah, i una aferradeta!!!
ResponEliminaBen arribats els teus petonets, sempre ho són quan els grisos m´acompanyan.
EliminaAferradetes, bonica.
Només hi ha un camí per deixar la tristor, i aquest sempre és anar endavant. Una forta abraçada per carregar piles
ResponEliminaMalgrat tots els obstacles, sempre endavant! Però costa tant, i n´hi ha tants, que desespero.
EliminaAferradetes, Joan.
Desembre molt fred, caldrà trobar maneres de trobar l'escalf els uns amb els altres. Un petó ben gran
ResponEliminaSort de la gent que ens envolta, però no sé si t´ha passat mai que encara que hi tenguis molta gent, ets sents molt sola...
EliminaBessets.
Avui capvespre es ennivolats feien queprecisamnet la posta de sol fos espectacular , d´un taronja intens . Desprès ha vingut sa negror i hem arribat a temps ( cans i jo ) a casa per a no mullar-nos.
ResponEliminamés tard he trobat ses teves lletres i em somric esperant que potser demà també estigui ennivolat i fer unes fotos magnifiques repetint-se sa posta de sol.
Encara que grisos els dies de Desembre tenen 256 tonalitats diferents de gris , averiguaré quantes en te es taronja i sa tristor segur que serà manco .
Bessades polida. !!!
Quin passeig més bonic has descrit!. Ens explicaràs ses tonalitats des taronja? M'agradaria veure aquestes fotos perquè seria que has pogut gaudir de sa posta de sol.
EliminaGràcies guapo, bessets.
De dies grisos i plens de núvols en tinc un munt.
ResponEliminaPerò em de buscar la claror del sol, la llum de la lluna.
L'amistad, saber que estàs viu, saber que hi ets, saber que hi ha gent com tu, com ell, com qui volguis.
Des de casa meva, trista,i amb la seguretat de saber que vindran temps millors, com els teus, segur.
T'envio una abraçada, un petó i molta força perquè al matí, quan vegis que el teu univers és més ple d'alegria, tinguis l'ànima plena de la claredat de veure que tot és millor.
Hi torno.. un petó. Lluneta.
A voltes és força complicat tot. Vius situacions que creies ja vençudes i tornen com a malsons i saps que no et pots renegar, que l´has de passar una i altra vegada. I no tens qui et doni un cop de mà, i t´enfonses, i tornes treure el cap perquè saps que no pot fer-ho ningú més que tu...i quan estàs sola, en aquells moments que només són per tu, sents la fredor de l`ànima i et preguntes fins quan seguirà sent així?
EliminaBessets, nin.
Mil gràcies.
A vegades va bé submergir-se en el propi món... com un repòs o una escapadeta, però la tristor hem de mirar de deixar-la enrere... una abraçadeta consoladora, lluneta!
ResponEliminaCrec que, en aquests moments, estic absent fins i tot de mi mateixa.
EliminaAferradeta, preciosa.
Ànims...
ResponElimina...desprès de desembre, ve gener.
EliminaBessets.
nina...
ResponEliminasempre hi ha un tall de cel blau...busca'l !!
milers de petons...
Als teus ulls que enyoro...
EliminaBessets, ninona meva.
El temps afecta l'estat d'ànim, està clar, però conec gent a qui li agrada el fred i l'hivern (em costa d'entendre, a més m'encostipo cada dos per tres!), així que fins i tot et pots permetre la tristesa, sempre que no s'insta.li al coll. Potser ja és hora d'espolsar-la! I espero que encaris bé el Nadal, que són unes festes que poden entristir.... I com et diuen per aquí, t'envio sol i aferrades, visca l'estiu!! :))
ResponEliminaVisca l´estiu! ja queda menys perquè arribi...
EliminaGràcies per aquest solet, encara que les aferradetes escalfen més :)
Bessets i aferradetes.
Bona tarda guapissima... A veure.... agafa una cerveseta, de les que et queden els dits garratobats de freda, descalça´t, posa´t els teus mitjons preferits i el pijama més vell, els peus damunt la taula, grata tot el gratable... i digues ben fort: A la mierda Calamardo!!!!
ResponEliminaPosa´t " El Cuarto de Tula" dels Buenavista Club Social, balla.... i a qui no li agradi: que el donguin!!!!
O et poses a riure tot seguit o en comptes de besets i aferradetes et donaré un bon pam pam al culet....
Pd.- Ara posaria un emoticono picant-le l´ullet però com que sóc un inútil... Te l´imagines!!!!
Desprès del que dius que m´espera si no ho faig ...no sé que triar :)
EliminaGràcies per tot!
Aferradetes ben fortes.
Fred al cor.
ResponEliminaEm resulta familiar.
Espero qeu trobis una ilusió que te escalfi.
Petons.
Sembla que n´hi ha poques, oi?
EliminaBessets i gràcies.
Però pensa que ara ve Nadal; matarem el gall; i a Sa Lluna, li darem un tall! I reunir-se amb la família, els amics que feia temps que no veies, els torrons... nyam nyam... la vida és per gaudir-la, faci fred o calor, no hi ha res que una bona jaqueta no pugui arreglar!
ResponEliminaAquest és el detall, que ve Nadal.
EliminaSerà qüestió de buscar-se una bona jaqueta...
Benvingut Joan, gràcies!
Aferradetes.
Desembre, el fred, Nadal... la veritat és que a mi tampoc m'apanya massa.
ResponEliminaCrec que és un sentiment que compartim molta gent, per què serà?
EliminaBenvinguda Maria al raconet!
Aferradetes.
ànims! el fred convida a abraçar-se! i el nadal a mi també em produeix certa melangia...però amb un bon torró de xocolata....les tristors són més petites i dolces
ResponEliminaaferradetes!
A mi m´agrada aferrar-me tot l´any, encara que només sigui virtualment. :)
EliminaSent així, compartirem xocolata amb totes les seves formes, bombons, torrons, ben calentet a la tassa ... mem si els somriures tornen aviat.
Aferradetes i abraçadetes ben dolces.
Queda sol el darrer full
ResponEliminadel calendari,
la imatge,
un parc nevat
amb el fanal encès
i un fons de boira blanca
que difumina la imatge
d'una parella
que es desfà
com un sucre
en la llet.
Em veig fent
la fotografia,
mig amagat
en la resta
de la boira
amb una exposició llarga
que em deixa gelat.
El banc, hi es,
la soledat del parc,
continua,
la boira ha tornat,
la parella qui sap on és.
Segueixo el miratge
dels passos perduts,
per trobar la quimera
d'aquell amor.
Moltes gràcies, m'agrada molt.
EliminaAferradetes.