- Si us plau, una mica de silenci!
Aquesta tarda pintarem la família, heu de pintar a tots els que estan a casa vostra i ho podeu fer com volgueu, amb un llapis negre, amb boli o de molts colors. Quan acabeu me'ls doneu i posarem a cada un el nom i demà els comentarem a classe, d'acord?. Ja podeu començar!
En sortir de la classe queden tots els dibuixos recollits i Maria, la senyoreta, se'ls emporta a casa per prendre notes sobre tot el que havien fet els seus alumnes.L'endemà -tots reunits, impacients i en silenci- esperaven què diria la senyoreta.
- Bé, he mirat tots els dibuixos, estic contenta perquè tots ho heu fet molt bé.
Vegem ... qui vol ser el primer a explicar-ho?
Van anar passant d'un en un, fins que li va tocar al Pep. Maria amb cara de sorpresa li va preguntar
 |
| 263è joc literari d´en Tibau |
- Vas entendre que havíeu de pintar tota la família?
- Si, senyoreta.
- I com és que només veig una persona, ens ho pots explicar?
- Si, senyoreta.
- I com és que només veig una persona, ens ho pots explicar?
- Si senyoreta. Aquest és el meu amic Francesc, sempre juga amb mi, mengem junts i ens anem a dormir junts.
- Què no hi ha ningú més a casa teva?
- mmm ... no sé.
- Jo sé que sí, Pep! I els teus pares per què no hi són al dibuix?
- És que la mama sempre és a la cuina o rentant roba o planxant o parlant amb la veïna ...
- I el teu pare?
- El papa davant la tele veient els esports, i de dia no hi és perquè treballa.
- I al dibuix, per què no hi ets tu?
- Perquè jugavem i jo m´havia amagat!
- I el teu amiguet Francesc hi és sempre?
- Si, senyoreta ... que no el veu aquíiiii assegut al meu costat??
- Perquè jugavem i jo m´havia amagat!
- I el teu amiguet Francesc hi és sempre?
- Si, senyoreta ... que no el veu aquíiiii assegut al meu costat??
Vaja amb en Pep !!!!
ResponEliminaEs una invenció però per desgràcia també és molt real. I no podem excusar-nos amb la feina,en la manca de temps, amb els horaris canviats , ..... Si un vol, troba temps per estar amb els seus.
La manca de companyia fa crear amistats imaginaries que sempre tenim al nostre costat.
Totalment d´acord amb tu, Miquel àngel! No es pot deixar passar la vida dels fills sense ser-hi.
EliminaEls amics imaginaris fan molta companyia a qualsevol edat. ;)
Aferradetes!
moltes gràcies per participar
ResponEliminaA tu sempre Jesús i, en aquesta ocasió, al teu fill.
EliminaAferrades!
Aix... quanta solitud pateixen a vegades alguns nins... una història bonica, sembla que s'ha espavil·lat prou bé en buscar-se companyia! :)
ResponEliminaEn Pep ho té clar, o això sembla, encara que sabem que això pot influir en el seu creixament. No sé si per bé o per mal.
EliminaBessets, nina!
Jo no tinc cap fill, però frueixo molt cuidant-me del meu nebot, li agrada molt de fer manualitats.
ResponEliminaI el nebot deu estar encantat amb la tieta, n´estic segura!
EliminaAferradetes!
Ai, quin calfred! Almanco el seu amiguet té unes mans que semblen sols, supòs que és un esperit bo. :) Bon conte!
ResponEliminaNo hi ha com gaudir dels amics imaginaris quan et sents sol...no és tan trist, és una manera de protegir-nos.
EliminaGràcies, nina!
Bessets.
Sí que passa. Com diu el Garbí, és l'única feina en la que som imprescindibles... Un relat tan innocent com cruel, el tindrem en compte! bon dia!
ResponEliminaEl temps pels fills no ha de mancar mai, crec que tots estem d´acord.
EliminaBon vespre ... bessets!
Segur que més d'un petit podria dir que viu aquesta situació... Quan es fan fer dibuixos als nens poden sortir moltes sorpreses...
ResponEliminaSortosament en Pep té un bon amic!!! :-)))
M'ha agradat molt, l'he vist tan real i... potser si la senyoreta fes una trucadeta als pares d'en Pep i els expliqués com es sent el xiquet encara estaríem a temps d'arreglar-ho ;-))
Si que és bona idea que la senyoreta truqui als pares, de vegades "les presses" de la vida no ens deixen veure allò que passa.
EliminaAferradetes dolcetes, nina!
Pobrissó, hi ha tants nens que pateixen per tenir uns pares absents. Vaig llegir un llibre per adolescents en què el nen com que es troba molt sol s'inventa un amic imaginari que és la tele. M'hi has fet pensar. M'agrada molt, és tan versemblant, els nens normalment s'expressen a través dels dibuixos.
ResponEliminaPetons, guapa!
Els nens s´adapten a gairebé tot, encara que més tard poden sortir els problemes i ja són més complicades les solucions.
EliminaBessets, i bon cap de setmana!
Quin mon estem creant...
ResponEliminaUna pena.
Petons.
Ho volem fer tot alhora i cada cosa té el seu temps, unes amb més prioritats que les altres.
EliminaBessets!
La realitat és així de dura i sembla que no ens en volem adonar.
ResponEliminaParlem dels nostres fills, jo crec que si que ens hauríem de donar compte de les seves necessitats.
EliminaAferradetes!
A l'escola, els més petits tenen per costum fer un dibuix el dia de la reunió de pares, perquè així cada pare o mare reconegui el lloc del seu fill, acompanyat del seu nom. Un nen va dibuixar el pare assegut al sofà amb un comandament a la mà. Et pots imaginar la cara del pare??? Doncs, això passa de debò!!!
ResponEliminaEn Pep, podria ser el nen de segon de la meva escola!!!
Es va avergonyir? si és així valgué la pena.
EliminaAferradetes, nina!
Caram! M'ha recordat una pel·lícula on el nen tenia un amic imaginari. Em penso que es donen molts casos com el del teu text. Potser els pares no tenen prou temps per dedicar als seus fills o si el tenen, potser trien d'altres prioritats.
ResponEliminaM'ha fet com pena, sobretot veient el dibuix de l'amiguet invisible.
M'ha encantat, fa reflexionar. Besets preciosa!
Ell s´ha fet el seu propi món ... potser imitant als pares?
EliminaGràcies nina, uns bessets!
M'ha agradat moolt tendre amb un punt de tristor...sort de la imaginació dels infants que fa trobar i veure amics !
ResponEliminaÉs la part positiva del relat, la imaginació d´en Pep.
EliminaAferradetes!
Em fa una mica de pena en Pep, haver de substituir l'atenció dels pares per un amic invisible, en Francesc, és una mica trist...Jo, si fos la mestra, cridaria els pares i els ensenyaria el dibuix, a veure que en pensen, si els cau la cara de vergonya pot ser que intentin canviar...
ResponEliminaSort en tenen alguns infants dels amics invisibles!
Petons de bona nit.
Jo crec que en Pep ho passa bé amb en Francesc, al menys no se sent tan sol.
EliminaBessets, nina!
Bellisimo, amiga, un relato pleno de una mezcla de ternura y desesperanza. Me ha gustado mucho.
ResponEliminaUn abrazo, Luna
Gràcies amic, celebro que te guste.
EliminaAbrazote!
Ai, quines veritats. Sort que l'amic el porta per bon camí.
ResponEliminaAixò sembla, els dos fan un bon equip.
EliminaAferradetes!