12/12/12 ja vas avisar que avui era el seu aniversari i que cap profecia li faria la guitza ;) Moltes felicitats per tots dos, hi estic totalment d'acord: el cor és molt més potent que la carn. Tens un fill guapíssim, m'he enamorat!! Petons
felicitats als dos , sa lluna, a la primera foto és on millor es veu que ets una gran mare ( només cal veure el somriure del nadó enlairat) i a partir d'aquells moments ben segur que els cors queden units per sempre, passi el que passi.
Moltes felicitas a tots dos, Lluneta! És bonic celebrar el pas del temps, veritat? Totalment d'acord amb el que dius; és el cor allò que veritablement uneix! Una forta abraçada!
Jo no tinc fills i supòs que ja no en tindré mai, però sé que l'amor que sent una mare és superior a cap altre. Gaudeix-lo! M'agrada molt aquesta foto!
És clar que aquell nen preciós, s'ha fet gran i ara ja n'ha fet 24 i la marona n'està d'allò més cofoia i amb raó...Totalment d'acord, el cor és el que fa els lligams tan forts, que mai ningú els pot desfer... Moltes felicitats per aquest noi tan galant i per la mare, és clar. I un petonet perquè el compartiu.
Moltes felicitats per tots dos!!... Com a mare 24 anys carregats de molts records i bones sensacions, oi? ...i això no para mai, a cada moment una nova sorpresa!! Una abraçada.
Així és Montse, des que neixen ho canvien tot ... si respira ... si menja bé ... si no emmalalteix ... si les dents ... si les primeres passes ... si el primer dia a la guarderia ... si estudia ... si els amics ... si el primer amor ... si les caigudes ... si el treball ... si les penes ... i els somriures i la innocència i les carícies i els petons i algun plor també ... Sempre et sorprens!!
Doncs per molts anys! A ell per ser l'actor principal i a tu per la part que et correspon i per donar-li, n'estic segur, tot el que l'ha ajudat a créixer.
Ay, amiga, suponiendo que seas tu, te veo con una sonrisa como un poco recelosa... Como pensando: "Ay, Señor, que cualquier dia este granuja se me va a ir..."
Nosotros tenemos dos hijas, y "ambas dos" se han ido a Madrid...
Supones bien amic, la (media) sonrisa se debe a que no me gusta hacer poses para las fotos, prefiero la sorpresa siempre mucho más natural. En cuanto a la salida del nido, hace tiempo que va y viene como quiere, porque sabe que la puerta nunca está cerrada. :)
Estic d'acord que no és mai la carn ni la sang el que uneix mare i fill. Seria ben fàcil!
ResponEliminaPer això és tan complicat, no estimar-lo, sinó fer-ho bé.
EliminaBessets.
12/12/12 ja vas avisar que avui era el seu aniversari i que cap profecia li faria la guitza ;) Moltes felicitats per tots dos, hi estic totalment d'acord: el cor és molt més potent que la carn. Tens un fill guapíssim, m'he enamorat!! Petons
ResponEliminaEn privat et dono el seu número de mòbil, jejje
EliminaGràcies, nina!
Bessets.
felicitats als dos , sa lluna, a la primera foto és on millor es veu que ets una gran mare ( només cal veure el somriure del nadó enlairat) i a partir d'aquells moments ben segur que els cors queden units per sempre, passi el que passi.
ResponEliminaabraçadetes dolcetes :-)
joan
No vénen amb una guia sota el braç, i ho he fet el millor que he sabut -amb errades i encerts- però des del cor.
EliminaAferradetes, Joan.
Doncs moltes felicitats per ell, quina diferència entre les fotos, oi?
ResponEliminaNo saps la sensació que tinc quan veig aquestes fotos, si sembla que va ser ahir mateix, i mira quins canvis! :)
EliminaGràcies, Xexu!
Bessets.
Moltes felicitas a tots dos, Lluneta! És bonic celebrar el pas del temps, veritat? Totalment d'acord amb el que dius; és el cor allò que veritablement uneix!
ResponEliminaUna forta abraçada!
Mentre ho comptem ja va bé, sobre tot amb salut!
EliminaAferradetes i gràcies!
Moltes felicitats per ambdós !!
ResponEliminaGràcies, Papallona!
EliminaBessets.
Jo no tinc fills i supòs que ja no en tindré mai, però sé que l'amor que sent una mare és superior a cap altre. Gaudeix-lo! M'agrada molt aquesta foto!
ResponEliminaAixò no ho pots dir mai, però si que és una experiència molt maca, i el llaç que ens uneix no s´assembla a cap dels que tens amb altra persona.
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes.
per molts anys a ell i la mare que ho ha fet molt bé......
ResponEliminaNo sé, no sé ... però espero que sí, sinó molt com a mínim bé. Gràcies!
EliminaBessets.
24! com la meva filla, felicitats a tots dos. Que guapos!
ResponEliminaSón de la mateixa fornada! ;)
EliminaGràcies ... aferradetes!
Un 12³ ben especial!
ResponEliminaPer Molts d'Anys !!
Especial i màgic!
EliminaGràcies, Joan.
Aferrades!
Moltes felicitats per aquests dos súpercors!!!
ResponEliminaFer dos dotzes en un dia amb tres dotzes només pot portar bona sort!! Que ho gaudiu molt, lluneta.
Tu tens un Miquel fill i jo tinc un Miquel pare... bessets!!
Sort per a tots que la necessitem i molta salut!!
Eliminauiss ... els Miquels a casa nostra molts! el meu avi, el pare del meu fill i el meu fill.
Bessets!!
És clar que aquell nen preciós, s'ha fet gran i ara ja n'ha fet 24 i la marona n'està d'allò més cofoia i amb raó...Totalment d'acord, el cor és el que fa els lligams tan forts, que mai ningú els pot desfer...
ResponEliminaMoltes felicitats per aquest noi tan galant i per la mare, és clar. I un petonet perquè el compartiu.
24 ja, ell cap amunt i jo cap avall!! :)
EliminaGràcies Roser, no sé si deixar que vegi els comentaris... ;)
Aferradetes, maca!
I tant Lluneta, que estarà content!
EliminaQue disfrureu molt aquest dia i es qui venen .
ResponEliminatota sa raó , jo en tenc un de 22 i una de 18 , de sa meva dona i adoptats per jo , amb llinatges i tot es cor meu .D´açò fa deu anys .
P-d ara ja no et podras amagar per Inca , si venc ja se quina cara tens . ;)
Aferrades fortes , que xaleu moltissim !!!
Doncs també estàs ben enfeinat amb dos!! :)
EliminaEl problema si vens a Inca serà que jo no et coneixeré i no et podré fer cas. ;)
Gràcies, maco!
Aferradetes-
Anys, i anys!!! per molts anys!!!!!! salut! i molta sort!
ResponEliminaGràcies Marta!!
EliminaQuan arribi a casa veurà la teva felicitació i cantarem amb tu. :)
Aferradetes ben fortes!
Moltes felicitats per tots dos!!... Com a mare 24 anys carregats de molts records i bones sensacions, oi? ...i això no para mai, a cada moment una nova sorpresa!!
ResponEliminaUna abraçada.
Així és Montse, des que neixen ho canvien tot ... si respira ... si menja bé ... si no emmalalteix ... si les dents ... si les primeres passes ... si el primer dia a la guarderia ... si estudia ... si els amics ... si el primer amor ... si les caigudes ... si el treball ... si les penes ... i els somriures i la innocència i les carícies i els petons i algun plor també ... Sempre et sorprens!!
EliminaAferradets i gràcies!
Per molts anys! I a tu també Sa Lluna, per gaudir-los amb ell!
ResponEliminaMolts petonets
Gràcies, Ona!!
EliminaBessets a cabassos!
Felicitats a grapats!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes.
24 tacos tu! ja es tot un home! felicita'l de part meva, es posarà content segur
ResponEliminaNo vegis quina sorpresa se´n durà, felicitat ni més ni menys que pel gran Pons ... si és el teu fan número dos! (L'Ahse per davant, és evident!) :)
EliminaGràcies, nin!
Bessets (de part meva).
Felicitats a tots dos.Te n'adones de que passa el temps quan ells fan anys , no quan els fas tu. Curiós.
ResponEliminaEl meu el 26 en farà 21 :)
És curiós, però és realment així.
EliminaUna mica prest, però felicita´l de part nostre.
Bessets.
Doncs per molts anys! A ell per ser l'actor principal i a tu per la part que et correspon i per donar-li, n'estic segur, tot el que l'ha ajudat a créixer.
ResponEliminaGràcies Porquet, i tu que ho puguis veure!!
EliminaAferradetes!
Ui! nina, que m'havia paSsat per alt aquest post!!!
ResponEliminaMOLTS D'ANYS A TOTS DOS... MOLTS D'ANYS I MOLTES FELICITATS
QUE ELS COR SEGUEIXIN UNITS...
No pateixis, sé que hi ets sempre!!
EliminaGràcies, nina!
Aferradetes amb i des del cor.
Ay, amiga, suponiendo que seas tu, te veo con una sonrisa como un poco recelosa... Como pensando: "Ay, Señor, que cualquier dia este granuja se me va a ir..."
ResponEliminaNosotros tenemos dos hijas, y "ambas dos" se han ido a Madrid...
Uy
Un abrazo fuerte, Luna
Supones bien amic, la (media) sonrisa se debe a que no me gusta hacer poses para las fotos, prefiero la sorpresa siempre mucho más natural.
ResponEliminaEn cuanto a la salida del nido, hace tiempo que va y viene como quiere, porque sabe que la puerta nunca está cerrada. :)
Aferradetes fortes, Antiqva.
Eeeeh!! Com és que no havia vist aquest post?? Que el vas posar després de l'altre? O els vas posar molt seguits? :-)
ResponEliminaAra repassava i dic "ostres!!" aquest post no hi era!...
Quina gràcia les fotos de petit, que dolç!! I què maca la d'ara... ENHORABONA, LLUNETA!! :-))
No et preocupis nina, això em passa a mi també, i si em despisto uns dies com ara, tinc una feinada per fer. :)
EliminaPassen els anys molt aviat, ja veus jo encara el veig com un nin! ;)
Gràcies, preciosa!!
Quin dia tan maco per néixer i aquest any per celebrar!
ResponEliminamoltes felicitats!! (enderrarides)
Mirant el blog he trobat aquest comentari que em va escapar.
EliminaGràssis, nina i disculpa'm.