 |
| Imatge de Mireia Canício al joc literari d´en Tibau |
Amarada al ventre de la tarda,
la barca -solitària- creuava la mar,
resposta al seu destí cercava.
I quan la llum del dia s'amagava,
desolada, retuda, retornava.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
Que simbòlic el viatge mar endins de la barca i el retorn sense resposta. Possiblement la resposta és el mateix viatge que fa creuant la mar. Has fet un bonic poema a partir d'un sol vers, sa lluna.
ResponEliminaEstic d'acord amb la Sílvia. És una bona al·legoria.
EliminaI jo amb totes dues, de vegades busquem lluny i no ens adonem realment de la importància del que estem fent.
EliminaMolt bon dia!
Aferradetes.
Deu estar farta de tanta rutina.
ResponEliminaSegur que donaría el que fos per anar a esquiar...
Petons.
Potser si li traguessis aquesta il·lusió, es morís de pena...
EliminaBessets!
Un poema molt bonic, encara que sigui una mica trist...
ResponEliminaTrist i, molt de cops, real, oi?
EliminaBessets preciosa!
Fins que arribi el dia que la mar li doni la resposta.
ResponEliminaI la marinada acaroni la seva ànima.
Aquell dia la lluna l'acompanyarà al seu últim destí.
On les onades deixen els amors prohibits.
Bona nit, Lluneta
...aquests amors prohibits!
EliminaCom sempre, m´acaronen les teves paraules.
Gràcies, nin!
Bessets.
"Amarada al ventre de la tarda" només per aquest vers "ja et pots morir quan vulguis" , de vegades escrius coses que em posen la pell de gallina , i no t'ho dic perque soc un ingrat...
ResponEliminaGrasis per acompanyarme, però he de dir que -aquesta vegada- just aquest vers, no és meu. És el vers que donava en Tibau per completar el joc literari.
EliminaIngrat? De quí parles?
Bessets, guapo!
Pobre barca solitària, no troba el seu destí, però comença un nou dia i potser tindrà més sort, que no perdi l'esperança...
ResponEliminaPetonets.
Sembla que no la perd, oi?
ResponEliminaBessets!