28 de novembre 2012

LA BARCA - 262è joc literari

Imatge de Mireia Canício
al joc literari d´en Tibau






              Amarada al ventre de la tarda,
              la barca
 
-solitària- creuava la mar,
              resposta al seu destí
cercava.
             

              I quan la llum del dia s'amagava, 
              desoladaretuda,  retornava.

13 comentaris :

  1. Que simbòlic el viatge mar endins de la barca i el retorn sense resposta. Possiblement la resposta és el mateix viatge que fa creuant la mar. Has fet un bonic poema a partir d'un sol vers, sa lluna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic d'acord amb la Sílvia. És una bona al·legoria.

      Suprimeix
    2. I jo amb totes dues, de vegades busquem lluny i no ens adonem realment de la importància del que estem fent.

      Molt bon dia!
      Aferradetes.

      Suprimeix
  2. Deu estar farta de tanta rutina.
    Segur que donaría el que fos per anar a esquiar...

    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser si li traguessis aquesta il·lusió, es morís de pena...

      Bessets!

      Suprimeix
  3. Un poema molt bonic, encara que sigui una mica trist...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Trist i, molt de cops, real, oi?

      Bessets preciosa!

      Suprimeix
  4. Fins que arribi el dia que la mar li doni la resposta.
    I la marinada acaroni la seva ànima.
    Aquell dia la lluna l'acompanyarà al seu últim destí.
    On les onades deixen els amors prohibits.

    Bona nit, Lluneta

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. ...aquests amors prohibits!
      Com sempre, m´acaronen les teves paraules.
      Gràcies, nin!

      Bessets.

      Suprimeix
  5. "Amarada al ventre de la tarda" només per aquest vers "ja et pots morir quan vulguis" , de vegades escrius coses que em posen la pell de gallina , i no t'ho dic perque soc un ingrat...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Grasis per acompanyarme, però he de dir que -aquesta vegada- just aquest vers, no és meu. És el vers que donava en Tibau per completar el joc literari.
      Ingrat? De quí parles?

      Bessets, guapo!

      Suprimeix
  6. Pobre barca solitària, no troba el seu destí, però comença un nou dia i potser tindrà més sort, que no perdi l'esperança...
    Petonets.

    ResponSuprimeix
  7. Sembla que no la perd, oi?

    Bessets!

    ResponSuprimeix

Benvinguts al racó!