.jpg)
Avui he deixat un comentari a una persona molt estimada ... "necessito que algú em doni una pessigada per fer-me sentir viva".Tota la setmana obrint el bloc per deixar-vos un missatge i, cada vegada que he pogut fer-ho, m'he quedat amb la ment en blanc sense saber com o què dir. En el poc temps que disposo, he visitat alguns blocs. En uns he deixat comentari, en altres no i no per no saber què dir, simplement per no disposar de la concentració necessària per estar amb tots vosaltres.
Des de dilluns passat, el meu pare està ingressat per un ictus. Se'ns fa dur parlar-ne, tant pel sentiment com per tots els records que suposa. Un fet que s'ha repetit dolorosament en aquests últims anys en la meva família i que ens deixa a tots sense paraules. Només em queda estar al seu costat, fer-li aquests moments més "humans" i intentar que no li arribi la meva tristor.
Gràcies a tots ... una aferrada.
Això que dius al final és exactament el que has de fer, encara que costi.
ResponEliminaUna abraçada molt forta i molts, molts ànims!!
Les vostres paraules m'acompanyen en aquests moments i em fan bé.
EliminaGràcies Mac, una aferrada.
Em sap greu això del pare, per ell i per tots els que us l'estimeu... però és viu. Si el meu no s'hagués mort quan jo tenia onze anys, avui mateix celebraríem el seu 80è aniversari... La vida va com va...
ResponEliminaPetons empàtics, Lluneta!
És molt trist perdre als pares quan una és petita. Et perds molts moments i només els pots imaginar pel que t'expliquen els altres.
EliminaÉs molt trist veure al pare -un home que ha sigut un bou tota la vida- sense poder moure part del cos. Barrejant realitat amb fantasia ... patint perquè les paraules no flueixen i se li ha oblidat com engolir una trista gota d'aigua. Vida? Això no ho és.
Gràcies Pili, bessets.
Ostres, Paula, no ho havia notat... hi ha coses que ens roben les paraules per un temps. Sort que no les perdem i que tard o d'hora surten per fer-nos més suportables les situacions. Has de ser valenta, que és el que et deu dir tothom. Espero que el teu pare, rebi tota l'energia positiva que desprens i que l'ajudi a fer el cor fort. Molts d'ànims i petons... ara jo tampoc sé gaire què dir...
ResponEliminaNo sé si dir que, sortosament o dissortadament, entenc perfectament la seva situació perquè l'he viscut en primera persona. Pot servir d'ajuda per saber les seves necessitats, però també és angoixant saber les seves mancances i el seu patiment.
EliminaPer això em costa tant parlar-ne.
Gràcies Sílvia, bessets.
Lluna... no sé ni què dir... que malcarada que pot arribar a ser la vida alguns camins. Em sap molt greu, molt.
ResponEliminaNomés et puc enviar moltes fores, ànims i energia al teu pare, a tu i a la teva família. Estigueu per ell.
Un potxó, lluneta.
Gràcies Porquet, els teus ànims i la teva energia arriben i no saps el bé que fan.
EliminaUna aferrada.
Lluneta, t'envio una abraçada que et faci companyia; poca cosa és, però amb ella em solidaritzo amb aquests moments tan complicats que esteu vivint.
ResponEliminaÀnims, bonica, sigues forta per ell!
No és poca cosa Montse, quan et sents sola, quan no pots mostrar la tristor ni al pare ni a la familia, és molt saber-te estimada.
EliminaGràcies nina, una aferradeta.
Una abraçada molt forta. Tot anirà bè.
ResponEliminaA tots ens agradaria que tot anés bé, però no és així, no va bé i ja no tornarà a anar bé. Quan en demanen quina edat té i dic que 92 anys, tothom respon...
EliminaI què vols amb aquesta edat? Què vull? Només que no pateixi més. La meva mare està dins un llit des de fa onze anys, no xerra, té moments de lucidesa on la veus patir... i somriure també...
Això no ho vull, no només per la mare, ni pel pare, per ningú.
Gràcies Joan, una aferrada.
Molts ànims i moltes abraçades per passar aquest moment. Estem amb tu. Ara és moment de ser forts.
ResponEliminaGràcies Xexu, em reconforten totes i cadascuna de les mostres d'afecte que em doneu.
EliminaUna aferrada.
saps que es viva...
ResponEliminasols que no t'agrada el que estas visquen
pero ets forta i ho fas be
t'estimo...t'estimem
i estem amb tu
Ho dubto, vaig com una "zombi" d´una part a l´altre. Quan desperti d´aquest malson, desprès, només després sabré quina part de vida m'han robat.
EliminaUs estimo, ninona.
Jo no segueixo tants blocs i de vegades també em bloquejo a l´hora de fer comentaris... però amb el teu em passa una cosa estranya... Hi han blocs tècnics, precisos, preciosos i fins i tot fil.ligraneros... però el teu blog em transmet una sensació de gran humanitat, gran senzillesa, ets reconfortant, no tens que pensar-t´hi gaire, t´hi sents com a casa.
ResponEliminaI no t´ ho dic per dir... és el que sento.
Per tant el teu pare és un home afortunat perque l´estimen i sobretot un pare orgullós , perque no hi ha victòria més bella que ensenyar a un fill a estimar. I amb tu s´ha doctorat "cum laude".
Un petó als morros princesa, estarem atents pel que vulguis i necessitis
Gràcies Enric, gràcies per aquestes paraules, gràcies pel somriure que m´has regalat al teu bloc. No sé si el pare es sent orgullós de mi, no ha tingut massa temps de dir-m´ho, s´ha passat tota la vida lluitant per nosaltres i ho ha fet molt bé.
EliminaBessets.
Estic al teu costat.
ResponEliminaNo sé com expresar el que tinc per dir-te.
Hi ha moments que necessitem una mirada, una abraçada, un petó.
Des de el meu humil blog, des de el meu cor, des de els meus ulls, des de els meus llavis.
Una paraula, una abraçada, una mirada i un petó.
Estic al teu costat.
Pep,què t´he de dir que tu no sàpigues?
EliminaNomés puc agrair el teu sentir i tot el que em regales sempre, gràcies nin.
Una aferradeta.
Sàpigues que tens tota la meva empatia al teu costat,per si et serveix d'ajuda.
ResponEliminaaferradeta!
Gràcies Joan, em sento ben acompanyada, i és clar que em serveix, molt.
EliminaAferradeta.
Estimada lluna, t'entenc molt bé que jo també hi he passat per aquest camí, per això vull que t'animis una miqueta...El meu pare en va superar tres i va arribar als noranta...
ResponEliminaJa sé que és difícil, però de vegades ens cal fer el cor fort i mostrar la nostra cara més alegre(malgrat la nostra tristor), per animar a la persona malalta, que l'actitud dels familiars és molt important...
Si necessites voluntaris per pessigadetes, aquí en tens una!!!
Un petó ben animós.
Tens raó Roser, hem d´estar animats per ell i és el que fem, però la tristor va per dintre i és amarga.
EliminaGràcies per la pessigadeta, ja va fent.
Bessets.
Lluneta, bonica, deixa si cal la teva tristesa en les paraules que compartim, per poder abandonar-la i estar per ell, amb l'ànim necessari per acompanyar-lo...
ResponEliminaAquí estarem, llegint-te i abraçant-te amb les paraules.
Besets dolços, preciosa!
Em costa Carme i imagino que saps com. Encara no he trobat el moment perque tot surti, perquè tot ha de sortir, i espero que aquest cop sigui d´una manera tranquil.la
EliminaGràcies nina, bessets.
Una gran abraçada per a tu i per al teu pare, maca. I molts d'ànims des de l'Urgell.
ResponEliminaMoltes gràcies Montse pels ànims, per ser-hi.
EliminaAferrada.
Fas molt bé, xiqueta... ara la teva força ha de ser per ell... estar al seu costat i que li arribi tot el teu amor, la teva tendresa... no hi ha res millor que li puguis donar :-)
ResponEliminaUna gran abraçada!!!
Gràcies Assumpta per acompanyar-me sempre amb un somriure.
EliminaAferradetes,nina.
Som molts que anem passant per aquí, per veure si has dit alguna nova cosa... per estar una mica més a prop...
EliminaEndavant, xiqueta, endavant :-)
Ara si que ens deixes a nosaltres sense paraules! Ara fa just un any em va passar a mi el mateix amb el meu pare. Afortunadament s'ha recuperat molt bé, però no ha tornat a ser el mateix i tot va molt de baixa. Coses de l'edat i de la llei de vida que malauradament s'ha de complir. Ànims.
ResponEliminaQuan passen aquestes coses, per molt que et recuperis, mai tornes a ser el mateix. Molt o poc afecta a parts vitals que ja mai més seran el que van ser. Uns ho portem millor i per altres se'ls ha anat la vida en vida.
EliminaNingú hauria de patir, siguem o no grans, tots sabem què aixo no és vida. Uns es resignen més i altres lluitem.
Gràcies pels ànims, bessets.
Una gran aferrada per tu i la teva família.
ResponEliminaForça, amunt i endavant.
En una estoneta vaig a l'hospital, li portaré totes les vostres abraçades i estic segura que estarà molt content.
EliminaGràcies Rafel, bessets.
És l'unic que pots fer....estar al seu costat i ser forta molt forta. Una forta abraçada
ResponEliminaHo intento fer el millor que sé, gràcies Joan.
EliminaUna aferrada.
Amiga, te deseo que tengas mucha fuerza y que todo evolucione bien...
ResponEliminaUn abrazo fortisimo y mis mejores deseos
Un fuerte abrazo, amic.
EliminaGracias.
Ostres, nina, em sap molt de greu! Ahir precisament pensava en tu i et volia telefonar per si feiem avui un altre cafetet, però duc un refredat damunt dels grossos i prefereixo restar a casa fent un poc de maruja i escrivint...Però si necessites res, avisa, d'acord? Una abraçada!
ResponEliminaRebuts missatge i trucada.
EliminaMoltíssimes gràcies Francesca, espero que avui estiguis millor.
Cuida´t molt!
Bessets.
Estigues al seu costat i solament amb això, encara que hi hagi tristesa, segur que l'ajuda.
ResponEliminaHa de ser molt dur.... però s'ha de resistir! Cuida't molt lluneta! Una forta abraçada.
És dur, però ens toca ser-hi, primer que res és ell.
EliminaAferradetes, Alba ... moltes gràcies.
És difícil de posar-se al teu lloc, estant bé, però amb una mica d'empatia hauria de ser possible. Ànims!
ResponEliminaGràcies Elena.
EliminaBessets.
ànims! coratge! el meu pare va morir després d'un llarg final que es va allargar any i mig, sé el que es pateix...aferrades ben grosses! estic amb tu ni que sigui virtualment ! un bes sa lluna!
ResponEliminaÉs el que portem pitjor, el patiment.
EliminaGràcies Elfree.
Bessets.
Ostres, em sap moll greu, t'envio aferrades i bessets, i abraçades i petons, és dur veure patir algú que estimes, però el teu amor segur que li fa bé, força!!
ResponEliminaAquesta nit ha sigut una nit molt llarga, em vindran molt bé les abraçades i els petons, gràcies Gemma.
EliminaAferradetes.
Lluna, una abraçada ben gran! La veritat és que tp sé massa què dir. Molta força i molt coratge.
ResponEliminaUn petó!
Una aferradeta, nina.
EliminaMoltes gràcies.
Em sap molt de greu el moment que estas passant!!...Rep tot el meu calor i ànim!!...Poques coses més es poden dir en aquesta situació en que et trobes.
ResponEliminaDesitjo que tot s'arregli de la millor manera!
Una abraçada molt forta, i sobretot molt d'ànim!!
Moltíssimes gràcies Montse pel suport. En aquests moments ho agraeixo moltíssim.
EliminaUna aferrada.
Solo para dejarte otro abrazo, Luna...
ResponEliminaGracias, amic.
EliminaUn abrazo.
Et comprenc, Lluneta, ser el que pots sentir, encara puc sentir la impotència i ja fa dos anys que la mare ens va deixar, l'avi (el sogre) fa 7 anys que va patir el ictus (cruel malaltia) ell està be, a la seva manera (que té de dir).
ResponEliminaAra es el teu pare, però la teva mare també necessita les seves atencions, oi? Se el que es voler estar als dos llocs a l'hora. No et pots partir! i t'has de cuidar per poder estar al seu costat, per això si tens que cridar, crida, desfogat, plora... No ho guardis a dins, des del teu bloc, t'acompanyem i et seguirem. Espero que habiat ens puguis donar més bones noticies.
Una aferradeta i un petonàs.
Gràcies Montse, com bé saps és molt dur, però ara hem d´estar per ells, provar d´entendre aquest altre món del que sabem tan poc i lluitar perquè no pateixin.
EliminaAferradetes, nina.
Ho sento molt.
ResponEliminaÀnims per tots vosaltres.
Una abraçada ben forta.
Gràcies Xavi.
EliminaUna aferrada.
Un dia més, respira fort, agafa aire i omple els pulmons i l'ànim d'aire net.
ResponEliminaUna aferradeta ben gran.
Cada dia que passa agafem aire nou, per entendre, per assumir i per seguir endavant.
ResponEliminaAferradetes!