18 de novembre 2012

ADORMiDA

                        
                                 S'ha adormit el teu somriure en el temps                                    
                              com teranyina enganxada en el pensament,                                    
càlida abraçada entre retines. 

Enyorances en les nits perdudes
llençols mullats, pell encesa,  
rellotges regalant minuts
martellejant entre somni i somni. 

No hi ha estels per aquesta nit de lluna, 
subtil mirada perduda en la teva llum, 
adormida en el temps ... espero.
                                                                               (sa lluna, novembre-2012)

30 comentaris :

  1. Tants i tants moments, sensacions i somriures s’adormen en el temps que potser, de vegades, caldria està despert tota la nit per no perdre’ls, i enganxar-los al cor encara que sigui amb lacre de llàgrimes vermelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que estan ben enganxats al cor, des d`allà surten.

      Aferradetes, papallona maca.

      Elimina
  2. M´agrades molt quan escrius poemes. N´hauries de fer més sovint...Guau!!!

    I bon gust amb la Pasion Vega. Massa gent té molts prejudicis amb la "Copla" però n´hi ha molta feta amb estil, classe i molta elegància.

    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que jo veig un blues en aquesta cançó, pel ritme i per la seva tristesa.

      Bessets i bon dia!

      Elimina
    2. Sí, més poemes, sa Lluna!!

      Elimina
    3. En el meu cas, Sílvia, això surt quan surt.

      Aferradetes!

      Elimina
  3. Adormida... ja pots esperar, però mou-te, estimada, que els temps són per viure'ls i lluitar-los!
    Broma a part, preciós el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em bellugo fins i tot quan dormo! ;)

      Gràcies Zel.
      Aferradetes!

      Elimina
  4. Buf! Preciós!
    Sentiments que vessen del cor al paper en blanc i en espargir-se pel full es transformen en bella poesia, pura i dura... en vida sentida.
    M'ha agradat moltíssim!
    Gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor o pitjor, però aquesta és la manera de fer-los sortir.

      Gràcies nina.
      Bessets!

      Elimina
  5. L'espera pacient d'un destig adormit.

    Bon diumenge, un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molta paciencia em cal, sortosament sé esperar.

      Bon dilluns...bessets!

      Elimina
  6. que maco lluneta.... ets una gran poetessa!!!
    Les nits que hi ha lluna no hi ha estels que s'hi puguin resistir....
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejje ... sempre hi ha algun estel que es resisteix...ais!

      Aferradeta ben forta!

      Elimina
  7. Sempre hi ha estels
    sota la claror de la lluna.
    Només s'amaguen.

    Abraçadetes dolcetes, mentre esperem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperarem que -els estels amagats- treguin el cap :)

      Bona setmana, nina.
      Bessets!

      Elimina
  8. Quan es desperti la llum adormida en el temps, es despertarà el somriure...
    Com diu la Carme, els estels sempre hi són, encara que no els veiem i quan se'n vagi la lluna tornaran a brillar...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi m´agradaria que brillessin amb la lluna ... desitjos.

      Bessets, Roser i molt bon dia!

      Elimina
  9. quen es despertin els desitjos adormits tot serà millor, i passarà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo les teves prediccions es confirmen, no seràs bruixot?

      Aferradeta, guapo!

      Elimina
  10. No hi ha nit sense estels, ni somnis sense sentiments.
    En la foscor del món hi ets tu, preciosa lluna.
    Segur que en el temps dels rellotges no hi ha el batec del teu cor.
    En el nostre temps, si que hi és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Temps de somnis i sentiments.

      Gràcies, nin.
      Bessets!

      Elimina
  11. És molt bonic Lluna. No sé com explicar-ho, però m'ha agradat molt. Suposo que explicar-ho millor que amb les teves paraules em resulta impossible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapo, jo crec que si t´agrada ja ho has explicat bé.

      Aferradetes!

      Elimina
  12. No puc esperar... soc impacient.
    Per això em perdo moltes coses.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Diuen que la pacència és la mare de la ciència,
      tot i que confesso que la perdo alguna vegada.

      Bessets!

      Elimina
  13. Em passa com al PORQUET... no sé trobar paraules boniques per dir que les teves són precioses... Això "càlida abraçada entre retines"... no sé... s'ha de tenir una sensibilitat especial per escriure coses tan maques :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espera que t´ho explico així com ho veig...
      Imagina el teus ulls què senten quan veuen un somriure,
      és una càlida abraçada per ells, oi? :)

      Gràcies, nina.
      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  14. molt bonics mots, sa lluna, plens de sentiment i de belles metàfores

    et felicito i, com sempre, t'agraeixo els teus comentaris amables i propers

    aferradetes !!
    joan

    ResponElimina
  15. Gràcies Joan, és tot un honor venint de tu.

    Bessets!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!