Quan bufa el vent
voletegen els pensaments,
arremolinats, colpejant
l'equilibri del seny.
voletegen els pensaments,
arremolinats, colpejant
l'equilibri del seny.
Negra fosca,
entre llums d´espelmes.
Boira estesa.
Què puc fer
quan, sabent que no hi ets,
et sento tan a prop...
tan a prop.
Quan la pluja treu el cap,
sentiments mullats rellisquen
per la serenitat de la foscor.
sentiments mullats rellisquen
per la serenitat de la foscor.
I vull beure't got a got,
sentir-me, gota a gota,
immensament petita.
(Recull- sa lluna, novembre/2012)
Genial! Els tres versos finals em sonen... rellegir-los en el seu context els fa encara més potents. Bessets
ResponEliminaEls he anat deixant aquí i allà, per això els he recollit avui, perquè el sentiment de tots ells és el mateix.
EliminaGràcies, nina...bessets.
És molt bonic. És teu? No li veig la firma, la lletra és molt xicoteta.
ResponEliminaEn realitat són petits crits recollits avui en un.
EliminaLa firma posa Recull-novembre/2012 i són meus, sí.
Gràcies, Jp!
Aferradetes.
et veig gairebé la nostàlgia........molt maco
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan.
EliminaBessets.
Molt maco...i el final m'encanta.
ResponEliminaPetonets
Hola Ona, que bé que has vingut!
EliminaAferradetes.
Aplaudiment pel poema i aferradeta per tú.
ResponEliminaAferradeta compartida, Xavi.
EliminaGràcies!
Preciós. I amb la música, un recull rodó. Bon cap de setmana, lluna!
ResponEliminaLa música que no falti i les paraules tampoc.
EliminaBon cap de setmana!!
Bessets.
Bona nit, nina.
ResponEliminaCada dia et sento més aprop,
encara que no ho sàpigues,
cada dia els teus sentiments em fan sentir petit,
i les teves paraules són fetes per tastar-les poc a poc.
Felicitats per el poema, immensament preciós.
Bon vespre, Pep.
EliminaCrec que si ho sé, els sentiments ens apropen.
Gràcies per les teves paraules, sempre tan dolces.
Bessets nin, bona nit de lluna.
M'encanta la idea de beure's algú per amor. Petits glops mesurats? Borratxera total?
ResponEliminaPreciós el poema, lluna (i vent ;)
Vegem ... jo crec que va per moments,
Eliminade vegades a petits glopets i,
d'altres, tot de cop. :)
Aferradetes, nina.
Negra fosca
ResponEliminaclara neta
got a got
gota a gota
poc a poc
et beuria ... tota!
Dedicat a sa lluna que aquesta nit humida emplena de llum tot el cel.
oooOOOOOH què bonic Pere!!
EliminaLa lluna estarà molt contenta amb el teu poema.
Gràcies...aferradeta!
nena avui estic tou...
ResponEliminaHauries de fer mes poemes
el trobo precios....
petons
Espero de tot cor que ara ja et trobis millor.
EliminaEls poemes surten quan volen, jo no hi puc fer més. Gràcies!
Bessets.
" Què puc fer...Sempre pots somniar imaginant-he que faries si hi fos...
ResponEliminaDe vegades sentim lluny els que estan a prop i de vegades molt a la vora, els que estan lluny...
Petonets.
Ufff...imagino, ja somio ja, i molt!!
EliminaBessets, nina!
Poetessa ;-) Trobo tan admirable el que alguns privilegiats sabeu fer amb les paraules ;-)
ResponEliminaQuina cançó tan maca has triat per acompanyar els teus versos... queda bé interpretada per una dona així, d'aquesta forma (no havia sentit mai aquesta versió)... podríem pensar que ets tu qui la canta :-))
No tinc aquest privilegi, ja m´agradaria, però ho tinc difícil.
EliminaEstà fet amb tota intenció ... podria ser que jo la canti també ;)
Aferradetes!!
ella, com tu i les teves paraules... es magica
ResponEliminabona nit ninona.
La màgia apareix i ningú sap com ...
EliminaBessets, preciosa.
Quina sort tenir aquest do per poder fer poesia de les emocions sentides!!
ResponEliminaQuè tinguis molt bon dia!!.
Una abraçada.
Tu la fas amb les teves imatges, sempre.
EliminaBona nit!
Aferradeta
carai és la tardor que fa néixer i créixer poesia i melangia? les teves paraules acompanyades d'un dia gris ( almenys a Barcelona) per la veu d'una dona imponent....m'agrada....gota a gota la pluja que plora amb gemecs febles i tous ens fa arraulir-nos a la vora d'uns braços que abracin ....aferradetes ....a Inca veig que també hi ha niguls!
ResponEliminaNiguls que han sembrat hores de recolliment i reflexió.
EliminaAferradetes, nina.
Que maco lluneta! En tens més de reculls??? Ptonets!
ResponEliminaSempre hi ha paraules en trossets de paper, escrites en hores baixes, en nits d´insomni ...
EliminaGràcies, Alba!
Bessets.
Un recull preciós, preciós... em sembla una sort sentir algú a prop encara que no hi sigui! Potser a moments sigui trist, però en altres moments serà bonic.
ResponEliminaL'estranya presència sense ser-hi, té l'afegit de la imaginació, de vegades trista, d´altres recomfortant.
EliminaAferrada.
Un poema precioso, amiga... Como los ataques de melancolia, preciosos...
ResponEliminaOtro abrazo fuerte
Gràcies, amic!
EliminaAferradetes.
versos molt delicats i pregons que arriben. Et felicito, sa lluna !
ResponEliminagràcies per visitar el meu bloc i comentar el poema social i gràcies també per compartir
una aferradeta !!
joan
Compartim amb molt de gust, Joan.
EliminaMoltes gràcies a tu també.
Bessets!
Bona comparació poètica entre la meteorología i els records d'antics sentiments... Ara em ve al cap alló, que diuen pel canvi climatic...que les estacions, segurament ja no son el que eren..!!
ResponEliminaCom pots comprovar, amb el pas dels anys, l'anyorança arriba a tots els ambits que estimem...
Aferradetes que et portin els nuvols i el mar des de Mataró.
Doncs sí, ja res és el que era.
EliminaNi millor ni pitjor, ja no és igual, per a bé o per a mal.
I els que portem uns quants anys en aquest món, ho sabem per experiència. :)
Han arribades totes i en van més de tornada.
Gràcies, Josep!