Caram, algunes semblen "molt més" que esquitxos, eh?... Una bona pluja! :-))
I quina bellesa de fotos! A mi que m'agraden molt les dels núvols!!... I fins i tot un arc de Sant Martí has avisat perquè vingués aquí, al teu blog, perquè el poguéssim veure!! :-))
Els niguls sempre m´han agradat, i quan vaig fer aquestes vaig pensar amb tu.:) Ara, mentre t´escric aquestes paraules tinc un enorme Arc de San Martí que em torna omplir el ulls de colors. Aquest finestral de l´oficina és com una gran pantalla de cinema, cada dia tinc esquitxos de vida per gaudir. A les primeres fotos és boira. I la lluna que no me la toquin!! ;)
Brutal! Una cadena de fotos que parlen soles, que bonic és veure créixer una tempesta i percebre'n després la calma. Normalment ho corona l'arc de sant martí. Molt bon reportatge. Petons matiners :)
M´agrada mirar per les finestres i aquesta d´aquí és molt gran. Hi puc descobrir tantes coses que passen des de l´altura dels arbres cap al cel ... Tot un món de colors! Ara tots barrejats, negres, grisos, blancs, el groc dels raig de sol que volen passar entre els niguls i el verds dels arbres del jardí.
Un post d'una gran bellesa meteorològica...Unes fotos molt boniques amb un punt i final com un esclat de llum... Aquesta preciosa lluna plena!!! Petonets.
Molt bones aquestes fotografies, Sa Lluna. A la papallona blava també li agrada molt la fotografia i, de vegades, en mig dels seus esvoletecs en fa algunes. Hi ha una magnífica combinació de colors i clarobscurs molt ben copsats. Abraçades.
.jpg)
hi ha alguna foto que fa caure de cul a terra!
ResponEliminaptonets lluneta!!
És tot el que puc fer amb un mòbil Samsung del temps de la picó.
EliminaGràcies, nina!
Bessets!!
després de la tempesta bé la calma.....bones imatges
ResponEliminaDoncs per aquí encara no ha arribat, cau un ruixat que fa por.
EliminaGràcies, guapo!
Aferradeta.
que maques, Paula...
ResponEliminaara m'en vaig a dormir mes a gust
petonets, estimada
Gràcies, ninona.
EliminaEspero que hagis dormit ben a ple!;)
Bon dia, preciosa!
Bessets.
Caram, algunes semblen "molt més" que esquitxos, eh?... Una bona pluja! :-))
ResponEliminaI quina bellesa de fotos! A mi que m'agraden molt les dels núvols!!... I fins i tot un arc de Sant Martí has avisat perquè vingués aquí, al teu blog, perquè el poguéssim veure!! :-))
I la lluneeeeta!! Al final, sempre present!! ;-))
Els niguls sempre m´han agradat, i quan vaig fer aquestes vaig pensar amb tu.:)
EliminaAra, mentre t´escric aquestes paraules tinc un enorme Arc de San Martí que em torna omplir el ulls de colors. Aquest finestral de l´oficina és com una gran pantalla de cinema, cada dia tinc esquitxos de vida per gaudir.
A les primeres fotos és boira. I la lluna que no me la toquin!! ;)
Bon dia...bessets!
Ei, lluneta... quines fotos més boniques!
ResponEliminaQue bé que t´agradin!!
EliminaGràcies, Carme!
Una aferradeta ben forta.
Més que esquitxos va ser el que va caure ahir! Quines fotos, m'encanta la penúltima!
ResponEliminaSíiii, va ploure molt, i avui va pel mateix camí!
EliminaAquesta foto que dius, la vaig haver d´enfosquir, perquè en l´original no és veia bé la lluna, i em va agradar el resultat ;)
Bessets i que no et mullis molt avui!!
Bellos momentos, amiga. Te deseo unos dias felices
ResponEliminaCachitos de vida, amic.
EliminaFelices para tí también!!
Besos.
Brutal! Una cadena de fotos que parlen soles, que bonic és veure créixer una tempesta i percebre'n després la calma. Normalment ho corona l'arc de sant martí. Molt bon reportatge. Petons matiners :)
ResponEliminaM´agrada mirar per les finestres i aquesta d´aquí és molt gran. Hi puc descobrir tantes coses que passen des de l´altura dels arbres cap al cel ... Tot un món de colors! Ara tots barrejats, negres, grisos, blancs, el groc dels raig de sol que volen passar entre els niguls i el verds dels arbres del jardí.
EliminaBessets de tarda, ja!!
Els dies de temporal són tan escassos com la poesia.
ResponEliminaPer això són tan bells, ambdós.
EliminaAferradetes, fresquetes ara!
Quina bellesa, Lluneta! Totes, totes són precioses!
ResponEliminaUna abraçada!
Moltíiiiiissimes gràcies, nina!!
EliminaAferradetes!
Un post d'una gran bellesa meteorològica...Unes fotos molt boniques amb un punt i final com un esclat de llum... Aquesta preciosa lluna plena!!!
ResponEliminaPetonets.
Em té hipnotitzada la lluna, una micona més que la natura.
EliminaBessets.
Molt bones aquestes fotografies, Sa Lluna. A la papallona blava també li agrada molt la fotografia i, de vegades, en mig dels seus esvoletecs en fa algunes.
ResponEliminaHi ha una magnífica combinació de colors i clarobscurs molt ben copsats.
Abraçades.
Moltes gràcies Papallona, fem cosetes, de vegades surten amb més gràcia que d´altres :)
EliminaAferradetes!!
les tempestes inspiren.. pa lo bueno y pa lo malo....
ResponEliminaNena, ho tens tot... motera, escriptora, fotograf, mama.... ja ho saben aixo??????
Tens raó Enric, pa lo bueno y pa lo malo, però sempre deixen emprempta.
EliminaAprenent de ..., així em sento, i m´agrada anar descobrint cada dia, més i més. Hi ha tantes assignatures pendents!!
Gràcies, nin...bessets!
Bo l'autoretrat, ple de serenor, després de la tempesta.
ResponElimina;)
És maca ehhhh! A mi em té enamorada!!
ResponEliminaMil somriures, nin!