 |
| Imatge a Antaviana |
"...fins aleshores, no t'oblidis de ser molt, molt feliç "
Caminaré, entre els teus records,
xiuxiuejant
a la lluna paraules per a tu.
Passejaré
entre onades el meu somriure,
dibuixant
les meves mans entre les teves.
M'asseuré
entre els blaus de l'horitzó,
en el
vell, estimat, moll de pilons
-com
feies tu-
esperant
el teu retorn.
(02/10/2012)
És un bon consell: no oblidar-se de ser feliç!!!
ResponEliminaI si cal esperar, doncs s'espera, aquí, en aquest blau, fa de bon esperar...
Bona nit, nineta!
Hi ha racons on l´espera és més dolça.
EliminaBessets, Carme!
Això ho hauriem de llegir de tant en tant... posar-ho a la llista de coses per fer: No m'oblidaré de ser feliç!!
ResponEliminaNo oblidis de ser-ho, com tampoc ho faré jo.
ResponEliminaUna aferradeta i bona nit!
Moltes vegades penso en que d´ alguna manera estem en els pensaments dels altres. Potser la poca auto-estima ens fa ser massa cruels amb nosaltres mateixos. Pero si hem fet les coses be d´ alguna manera hi som.
ResponEliminaPrecios poema LLuna, de veritat
Potser el que em (ens) passa és que estimo més als altres, però això és un "vici" difícil de curar.
EliminaGràcies Enric, bessets!
Preciós, bonica!
ResponEliminaGràcies, guapo!
EliminaAferradeta.
que el retorn no es faci esperar
ResponEliminaEncara no he conegut a ningú a qui li agradi esperar, depèn del que esperem serà més o menys suportable.
EliminaMolt bon dia!
Bessets.
Hi ha esperes que es poden fer eternes, s'ha d'anar amb compte!
ResponEliminaL´amor pot ser etern, Xexu ... per exemple ;)
EliminaAferradetes!
És bo d'esperar si es pot.
ResponEliminaVoler o poder ... that is the question!! ;)
EliminaUns bessets!
Massec en un raconet del teu raconet, concretament en el camí de tornada, i espero.
ResponEliminaÉs un bon racó, així la tornada és fa més propera.
EliminaBessets, nina!
Aquesta espera és dolça, l'acompanyen vells i bons records, un somriure. Molt bonic!
ResponEliminaMolts bons records i alguns d´ells, antics.
EliminaMil somriures i gràcies!
Aquest moll de pilons, amb un blau enterbolit, desvetlla l'esperit. I esperem, i tant que esperem, quan l'ocasió s´ho mereix.
ResponEliminaUna abraçada dolça lluna!!!
Ho fem amb il.lusió i mirant que l'angoixa no ens envaeixi.
EliminaAferradeta, preciosa!
Xiuxiuejos a la lluna amb converses de matinada. Tens raó, Sa lluna. Hem de ser feliços, tan sols, amb una mirada.
ResponEliminaAbraçades.
Saps Papallona? De vegades, penso que la lluna té molta paciència amb mi!!
EliminaEls somriures i les mirades, a mi, em fan molt feliç!
Aferradetes.
quin empatx de blau!
ResponEliminaVigila Pons, que el teu comentari m'ha arribat com a comentari brossa! :-(
EliminaBessets!
Preciosas palabras, amiga, inspiradas en una bella imagen
ResponEliminaUn abrazo, Luna
Muchas gracias, amic Antiqva!
EliminaBesos.
Molt maco el que has escrit!
ResponEliminaGràcies , nina.
EliminaAferradetes!
Sa Lluna, hola bonica, espera el seu retorn......però no deixis mai de caminar endavant. Bon cap de setmana
ResponEliminaSempre endavant o gairabé sempre.
EliminaBon cap de setmana, nina.
Bessets!
Esperaré a vora el mar en una nit de lluna esplèndida, amb els peus a l'aigua i els pensaments més amunt dels astres.
ResponEliminaEscoltaré les sirenes que de lluny em parlen de tu.
I quan la lluna es pongui dibuixaré el teu nom a la sorra en la platja estimada.
Per quan vingui un altre nit serena, quedi clar qui és el que t'ha espera't.
Em quedo sense paraules...ets tan tendre, tan dolç...moltes gràcies Pep.
EliminaBessets...
Que bonic!! Que retorni, que retorni!!
ResponEliminaEn això estem, que torni!!
ResponEliminaAferradetes!