 |
| Il.lustració d´ Elisa Bernat al joc literari de´n Tibau |
És còmode aquest seient i des d'aquí podré veure l'immens mar de núvols, quan el pilot aixequi aquest monstre. És el que explica la mama, ella si ha viatjat molt i m'ha explicat mil aventures ... Ara el pilot diu que ens posem els cinturons i que apaguem els aparells, jo no tinc mòbil ni ordinador, encara sóc una nina, això diu la mama ... Tinc pessigolles a l'estómac i quan miro per la finestreta, veig com ens allunyem. Cada cop més i més lluny de casa. Ohhh que bonic! Què blancs els núvols! i el sol, gairebé el puc tocar amb els dits, quina llum més maca!, això diu la mama. Aquí deuen viure les fades, els follets, les princeses, les nines bones ... però jo no sóc molt bona al.lota, això diu la mama ...
- Anna, ja pots venir!
- Ara ja, mama?
- Escolta Anna, m'has de prometre que no pujaràs més a la cadireta del balcó, és perillós, i podries caure, ho comprens, oi? Ara ja no estàs castigada, ja pots anar a jugar.
.................................................
- Val, però mama ... es que jo vull volar per veure el mar de núvols, com tu .
Quina imaginació que tens, que té la nena!
ResponEliminaMolta, molta, i que no es perdi!
EliminaAferradeta!
La imaginació és un avió que vola molt amunt!! Genial :))
ResponEliminaGràcies Sívia!!
EliminaBessets!
Ai la imaginació de les criatures... pot acabar resultant a vegades perillosa i tot! M'ha agradat molt!
ResponEliminaÉs que la mama l´hi havia explicat tot tan maco!
EliminaBessets i gràcies!
moltes gràcies per partcipar
ResponEliminaGràcies a tu Jesús i a l´Elisa.
EliminaAferradetes!
Aix! els somnis dels menuts, que potents que són! Molt maco i molt tendre, sa lluna.
ResponEliminaAbraçadetes de capvespre.
Ho veuen tot tan fàcil!
EliminaBessets de bona nit!
Haurem de llevar la cadireta abans de que la xiqueta mamprenga el vol.
ResponEliminaBon relat.
Crec que és una bona idea la teva, també se la podria emportar de viatge, la seva mare, i complir el seu somni.
EliminaGràcies, Jp ... uns bessets!
posem un cinturó de seguretat a la cadireta...i tots contents
ResponEliminaOstres Joan, jo crec que amb la il.lusió que té, el cinturó no seria cap obstacle!!
EliminaAferradetes!
ResponEliminaAnna, petitona, sí que ets bona al·lota, però has de fer cas a la mama, que si caus et podries fer molt de mal i tothom estaria molt trist...
Què bé escrius, LLUNETA, semblen ben bé els pensaments d'una nena... què maca ;-)) Potser sí, fem com diu en JOAN GASULL, posem un cinturó de seguretat a la cadireta! ;-))
Són pensaments de nena, jejje
EliminaJo crec que la mare faria millor si la portés de viatge com a regal del seu bon comportament. Per als nens, les paraules dels adults marquen molt, per bé i per mal.
Ara tinc una sorpresa que ha arribat de l´altra banda de la mar i -amb tota la il.lusió d´una nina- vaig a buscar-la!! ... ja t´explicaré ;)
Aferradetes!!
Aquesta nina quan sigui gran serà pilot d'avió, navegarà pels núvols i pels somnis.
ResponEliminaI potser un dia visitarà un petit estel. On tot serà possible.
Bona nit, nina.
Un estel?... On? ... Em parles d´ell? ... Em pots portar-hi? ...
EliminaQuè maco deu ser, fer-ho tot possible!!
Bon dia, nin!
Bessets.
M'encanta! :)
ResponEliminaGràcies, Glòria!!
EliminaAferradetes per tu!
un mar de nuvols....preciosa imatge...
ResponEliminaque no ens manquin mai els somnis.
Son les sis del mati i aquesta nena ja m´ han fet pluja en els ulls tres vegades
És una nena que inspira tendresa.
EliminaAnima´t i fes-ne un que ens tregui un gran somriure!
Aferredetes i bon dia!
Preciós, Lluna.
ResponEliminaPetons.
És que banyar-se en un mar de núvols és tant temptador...
ResponEliminaPetonets i somriures
Molt bonic, lluna! Crec que ja ho ha dit algú, però que pobre seria tot sense la imaginació (la dels xiquets, i la dels no tan xiquets...) Una abraçada!
ResponEliminaVisca la imaginació!!
ResponEliminaGràcies...uns bessets!
Quan sigui gran l'Anna si no arriba a pilot, segur que serà hostessa de vol, amb tot el que li explica sa mare.
ResponEliminaQuina història més bonica sa lluna.
I el més bonic de tot es que no s'enfada per que la castiguin, sinó que continua somiant... ai!
Saps? Crec que l'Anna sap aprofitar molt bé el seu temps...Fins i tot aquell que li gira l'esquena.
ResponEliminaQuina sort ha tingut que la inventis! ^0^