 |
| Joc literari: Inventa a Antaviana |
Estava enmanillat de peus i mans. La llum d'un focus em cegava. L'insuportable soroll de metall contra metall, tot just em deixava escoltar una veu, que repetia un i altre cop el meu nom. Després un silenci, uns minuts que semblaven eterns i tornem-hi ...
- On és? On l´has amagada? Sabem que te la vas endur tu?. Digues, on la vas deixar? Només tu sabies l´amagatai dels diners, si no ho dius, et retindrem fins que cantis!.
No entenia res, no sabia on havia anat a parar la butaca que em reclamaven, ni res dels diners ...
- On és? On l´has amagada? Sabem que te la vas endur tu?. Digues, on la vas deixar? Només tu sabies l´amagatai dels diners, si no ho dius, et retindrem fins que cantis!.
No entenia res, no sabia on havia anat a parar la butaca que em reclamaven, ni res dels diners ...
- Senyor Martí Puig, ja pot passar ... perdoni, que no es troba bé?
Amb molta cura vaig obrir els ulls ... on era?.
Amb molta cura vaig obrir els ulls ... on era?.
Estava claríssim, m'havia quedat adormit a la butaca vermella de la sala d'espera de la doctora Roig, la psicòloga.
Li diagnostico mania persecutòria i narcolèpsia! Que bo el gir, jo que ja m'imaginava un criminal amb totes les lletres i resulta ser el pobre senyor Puig, esperant a cal psicòleg. I no m'estranya que s'adormi amb aquesta butaca que li han posat :)
ResponEliminaPetonets, nina!!
Ara li haurà d´explicara a la psicòloga, veurem com ix! ;)
EliminaAferradetes!
Alguna cosa haurà fet.
ResponEliminaTé tota la pinta de ser així!!
EliminaBessets!
En que estarà ficat el teu subconscient? Molt bo m'agrada
ResponEliminajejjej ... a tu t´ho he d´explicar?? ;)
EliminaBessets!
Pobre home, només li faltaría que al entrar a la sala la Dra.Roig el fes estirar a un sofà també de color vermell.
ResponEliminaHo tindría clar ¡¡¡
Al tancar els ulls tornaria estar enmanillat i tot de preguntes li vindrien al cap.
Val més no pensar-hi...
Bona nit i dolços somnis, nina. Només faltaría ¡¡¡
Prometo no somiar amb sofàs vermells, ni manilles!!
EliminaMolt bona nit, nin. Dolços somnis!
Aferradetes!!
Està claríssim la culpa és de la butaca... amb aquest a butaca vermella no hi ha qui dormi amb placidesa... Pobre home!
ResponEliminaEt desitjo molt bona nit i molts bons somnis! I una abraçadeta!
Pobrissó!! ;)
ResponEliminaNanit nina, dolços per a tu també!
Aferradetes.
És que a ca la doctora Roig poden passar coses molt rares... i totes de color vermell, com el divà (fem-ho freudià), el color de la paret i el seu vestit jaqueta, i fins i tot els traumes i ara sí que se me' va l'olla :D
ResponEliminajajjaj...m´has fet riure Gemma!!
EliminaAferradetes!
No entris, encara ets a temps de fugir.
ResponEliminaNo sé jo si hi és a temps!!
EliminaBessets, nina!
la butaca és lletja de collons... sort que ho has arreglat magniífica i originalment..
ResponEliminaPetons guapa
Gràcies Enric, tens raó, a mi tampoc m´agrada!
EliminaBessets!
Molt bo! Ja es veu que té feina per davant, la doctora Roig...
ResponEliminaSembla que si, un somni raro, raro!
EliminaBessets!
Un conte dins d'un alre conte, a l'estil de Cortázar. Boníssim Sa Lluna, i mai no és tard per a participar a crear ;)
ResponEliminaGràcies a tu per fer-ho possible.
EliminaAferradetes!!
Buf! Sort que tenies l'àngel Martí al teu costat i et va despertar!!! ^0^
ResponEliminajejjje ho tenia fotut fins aleshores!
EliminaBessetssss!
aprofitant que estava a cal psicòleg, va despertar el subconscient !!
ResponEliminaa què anem sinó allà, a lluitar contra les nostres pors més amagades
original relat sa lluna
abraçades, aferrades
joan
I tenia por de ser segrestat o ha haver de tornar els diners?
EliminaGràcies Joan, aferradeta ben forta!
Aquesta butaca ha vist de tot...
ResponEliminaPetons.
Ha fet més voltes que el porquet de Sant Antoni!!
EliminaBessets.
Bé, doncs aquí estic jo ...
ResponEliminaDormirse en la consulta de un psicologo...
ResponEliminaUhm, cosa grave, sin duda...
Creo, amiga, que tendrias que consularlo con otro psicologo...
Digo yo.
Un abrazo fuerte, Luna