Aquest post va dedicat a totes les dones que hem sentit que el temps d'espera es feia etern, i a tots els homes que ens han recolçat.
Recordo, com si fos ara, quan arribava el moment d'alletar al meu fill. Inesperta em netejava el mugró i la seva aurèola, abans i després de cada presa. Uns minuts abans que ell es posés a plorar -els meus ulls s'obrien en la negra nit i escoltava el seu alenar- era com si un despertador invisible sonés al meu cap. Cada nit repetia que era l'última, però quan el tenia entre els meus braços, se m'oblidava el mal.
Recordo el primer dia que vaig haver d´alternar el pit i el biberó. Els seus ulls estranyats i els seus llavis de fàstic, rebutjant el canvi. Jo també ho vaig sentir, semblava com si el cordó que ens unia s'hagués trencat ...
Recordo, com si fos ara, quan arribava el moment d'alletar al meu fill. Inesperta em netejava el mugró i la seva aurèola, abans i després de cada presa. Uns minuts abans que ell es posés a plorar -els meus ulls s'obrien en la negra nit i escoltava el seu alenar- era com si un despertador invisible sonés al meu cap. Cada nit repetia que era l'última, però quan el tenia entre els meus braços, se m'oblidava el mal.
Recordo el primer dia que vaig haver d´alternar el pit i el biberó. Els seus ulls estranyats i els seus llavis de fàstic, rebutjant el canvi. Jo també ho vaig sentir, semblava com si el cordó que ens unia s'hagués trencat ...
.jpg) |
| autoretrat |
Des d'aquell dia, em fan revisions anuals amb tot el que comporta. Quan t'avisen, penses, què ràpid ha passat un any! Després entres en un estat nerviós fins al dia de la prova. La màquina que utilitzen és el més semblant a una de tortura, t'atrapen els pits (un a un) entre dues plaques, que van rebregant el pit fins deixar-lo completament pla. És dolorós, molt dolorós!! A més de ser una prova en la qual et sents molt poc acompanyada, en el meu cas i en totes les ocasions, una infermera es va limitar a explicar-me quina roba m´ havia de treure, i mentre estava enfront d'ella amb una mini-tovallola, contestar a l'interrogatori sobre antecedents familiars, quants fills havia parit, data de l'última regla ... com si no tinguessin el meu historial des de fa segles! Prepara la màquina, et fa la prova i després et mana a la sala d'espera per si cal repetir ... repetir!! En el meu cas, sempre he acabat en la sala d'ecografies, perquè amb la mamografía no es veia gens clar. I jo penso ... si la màquina no és tan bona, per què fer-nos passar mal ??
Fins avui mai havia investigat sobre l'origen d'aquesta màquina, sempre he imaginat que l'havia inventat un home ... serà que no la va provar amb els seus testicles!!
Encara que sigui dolorós, les revisions són necessàries.
Salut nines!
A mi no em va fer mal, por sí. Jo no em sé trobar pas res jo sola!
ResponEliminaDeu ser que tinc els pits molt petits i costa arribar a la màquina...
EliminaAferradeta Elena i bona tarda!
Doncs deu ser cosa de sensibilitat, efectivament, perquè a mi me n'han feta una sols i no em va semblar tan dolorós...
ResponEliminaPer cert, una altra de les conseqüències d'aquesta crisi que vivim és com la manca de personal fa que fins i tot els resultats d'uns anàlisi ginecològics puguin retardar-se més de 6 mesos. Sort tens si cada any te la fan!
El fet de que me la fagin és perquè m´enviaren a la cirujana el primer cop, perquè no hi havia cap especialista en aquell moment, i per això, cada any és la cirujana que em fa la consulta i ja anoten la visita per l´any següent.
EliminaPerò no tinc la mateixa sort amb el neuròleg, estic en llista d´espera quan ja passa de més de mig any de la revisió que em toca fer ... paciència!
Uns bessets!
Mentre llegia anava pensant en la frase que tu mateixa poses al final. Per més dolorós que sigui, és una estona i et dóna seguretat per tot un any. Pensa, si vols, que a partir de certa edat als homes ens han de revisar la pròstata...
ResponEliminaPer la revisió de la pròstata, em sembla que amb aquesta màquina no, oi? ;)
EliminaNo és gens gustós, encara que sé que ho he de fer.
Aferradeta!
La reflexió final és molt bona lluneta! ;))
ResponEliminaImagino com deu ser i creuo els dits perquè hagi de passar molt temps abans que em toqui a mi!
Les revisions són necessàries, tota la raó!
Petonets!!!
Queda´t amb aquesta reflexió, nina!
EliminaBessets!
Lluneta, doncs jo sí que em trobo ben reflectida amb tot el que expliques! Mal, molt de mal, però també depèn de la persona que t'ho fa, que apreta més o menys. I també acabo sempre a la sala d'ecografia... La delicadesa sí, la podrien millorar; és com quan el ginecòleg entra quan ja t'han espatarrat a la llitera, amb una cama aixecada a cada banda, i com si res et saluda i et dóna la mà... Però bé, gràcies a les revisions moltes dones han estat a temps de salvar la vida...
ResponEliminaUna abraçada!
I diu ... afluixi, relaxis! molt fàcil sembla per ells!!
EliminaAferradeta!
Doncs a mi tampoc em fa tant de mal... just una mica de molèstia.
ResponEliminaI en canvi sóc ben despistada per qüestions mèdiques i sempre me les faig més tard del que tocaria! A vegades moooolt més tard del que tocaria.
O sigui que la teva frase final em ve d'alló més bé, de perles: Hi he d'anar JA!
Gràcies lluneta!
JA estàs demanant cita!
EliminaBessets i bona nit!
A mi no me n'han fet cap, el ginecòleg em toca els pits i prou... espero que triguin... no pinta gaire bé l'experiència!!! :S
ResponEliminaM'ha agradat molt com expliques el fet de donar el pit, és molt humà i ple d'amor.
Bessets!!!
I el teu ginecòleg es diu ...jejje
EliminaTinc dues experiències que mai podré oblidar, quan em van posar el meu fill sobre el meu pit quan va néixer i es va aturar de plorar, i el primer pic que li vaig donar el pit.
Uns bessets!
Com a home d´ aquestes maquines no hi entenc gaire. Em quedo amb la primera part del text, en aquella sensibilitat especial que teniu les mares. Sou essers superiors
ResponEliminaÉs un procés tan maco, l´embaràs, el moment del part i veure´l quan mama. Et sents relament molt especial i afortunada.
EliminaGràcies...bessets!
Quan has dit allò dels testicles, m'has fet aixecar de cop de la cadira.
ResponEliminaLluneta, que també tenim sensibilitat ¡¡¡
i més allà on dius ¡¡¡
No ho dubto que sou sensibles, doncs ja pots imaginar el mal que fa!
EliminaAferradeta!
Hola Lluneta!
ResponEliminaCom a mi també em fan força mal i després, igual que a tu i a la Galionar, em fan una ecografia, vaig demanar més informació al personal sanitari que em tracta i em van dir que tenia els pits "densos", és a dir, sense greix i que per tant, això fa que se m'hi facin "quistes" benignes. Aquests quistes es fan dolorosos quan tens la regla i quan te'ls aixafen en aquell coi de màquina que esmentes. L'ecografia te la fan per acabar de veure amb detall l'interior del pit, ja que al ser "mames denses" no es percep del tot bé. Que faci mal la mamografia, em van dir que és del tot normal ja que, com tu bé dius, t'aplanen els pits. Jo penso que tant tu com la Galionar també teniu això que en diuen "pits densos", que per altra banda, exteriorment són com tots. Em van dir que no em preocupés, però que és molt important no deixar-se de fer les "mamos" quan toquen perquè tot i que els quists són benignes, s'ha d'anar controlant. Llegeix, si un cas, els informes que et donen sobre els resultats i potser hi llegiràs això de "mames denses" o alguna cosa per l'estil.
Petó i aferradeta!!
Són quistes benignes que s´han de controlar, fins ara ha estat així, i espero que quan sàpiga el resultat d´aquesta darrera mamografia, segueixi sent el mateix.
EliminaGràcies per les explicacions!
Bessets!!
Ens hem de cuidar encara que no sigui agradable.....i u cop a l'any val la pena passarla ITV
ResponEliminaTens raó Joan, ens hem de cuidar més, que hem de viure sans i forts per molts d´anys!
EliminaAferradeta!
Segur que la tècnica evoluciona i les màquines es faran més "amables"... (ja hi deu haver un equip de dones treballant-hi a la universitat de Massachusetts). M'hagués agradat donar el pit però per la medicació que prenia i prenc no vaig poder :( Bonic autoretrat!
ResponEliminaEl que m´estranya és que encara no l´hagin inventada!!
EliminaDonar el pit és una experiència molt bonica, però el més important és que s´alimentin bé.
Gràcies...bessets!
Jo també crec que qui va inventar aquesta prova era un sàdic de "cuidadu" :-))
ResponEliminaEn fi, jo com la CARME, em passen els anys i em faig la despistada :-DD Quin desastre!
Bé, segur que tot sortirà bé, ja ho veuràs!! ;-))
Et dic el mateix que a na Carme...JA estas demanant cita!!
EliminaAferredetes i gràcies, tot sortirà bé!
Com el tema de les mamografies ja sabem totes de que va, no cal dir res més.... I sobre l'alletament dels fills, és una de les experiències que mai s'obliden!!...M'ha agradat molt que me la fessis recordar...Gràcies.
ResponEliminaQuè tinguis molt bon cap de setmana.
Una abraçada.
Crec que és dels records més bonics que tenim, els dels fills.
EliminaGràcies Montse, bona nit!
Bessets.
Si que son un rotllo aquestes proves, xò alhora benvingudes siguin. Tinc antecedents familiars i sempre em fan estar a l'aguait.
ResponEliminaFa uns tres anys em van trobar un nòdul al pit en una revisió. No em van fer mamografia xò si que van fer ecografia i la meva ginecòloga sempre els punxa, per si de cas i per petits que siguin. La metgessa que va fer l'ecografia va considerar que era tan petit que no s'havia de fer punció xò la ginecòloga deia que si. Em vaig veure enmig d'una discussió de metges, i al final la metgessa va fer la punció, de mala gana. Allò va ser horrorós. Les llàgrimes queien i queien. A ma germana l'han fet tres puncions, i tb ho recorda fatal.
Fa poc em van fer la mamografia de control, és la primera que em fan i me l'han fet per edat, doncs el nódul no ha crescut. Si que sembla horrorós, però en comparació de la punció, no em va fer gens de mal i en canvi la infermera va ser tot atenció.
Segur que tot anirà canviant per fer-ho més amable, xò per moltes màquines que hi hagi, l'important tb és el tracte que reps.
Em varen parlar de punció una vegada, però al final no ho van fer. Deu ser terrible!
EliminaLa veritat és que sí, el tracte té molta importància en aquests moments.
Moltes gràcies per deixar la teva experiència aquí.
Aferradetes!
Imagino que en el futur es podràn fer menys doloroses les revisions.
ResponEliminaFins llavor no queda més remei que patir, però val la pena el patiment.
Petons.
És el que hi ha, no podem triar!!
EliminaAferradeta i gràcies!
Molt importants les revisions, imprescindible que siguen anuals. Nosaltres —i dic nosaltres perquè jo també vaig viure'l amb molta intensitat— vam passar per un procés patològic maligne i gràcies a la freqüència de les revisions, el pronòstic i sobretot el desenllaç van ser bons.
ResponEliminaPD- Com m'agraden els autorretrats! ;-)
Celebro que tot sortís bé, malgrat els moments durs.
EliminaUns bessets!!
Ps: A mi també m´agraden molt ;)
Aunque sea molesto, ingrato o doloroso no debeis dejar de hacerlo periodicamente... Es la unica manera de poder prevenir la llegada del monstruo...
ResponEliminaYa se sabe, todos ansiamos escuchar dos frases... Que alguien nos diga TE AMO... Y que alguien, cuando llegue el momento, nos diga ES BUENO, NO SE PREOCUPE...
Un abrazo, amiga
Dos frases muy importantes, es cierto, me gustaría escuchar las dos ...
EliminaAferradeta, amic!
Hola! Jo, li vaig comentar a la meva ginecòloga que malgrat tot avançava moltíssim, la màquina de les mamografies feia el mateix mal de sempre. Em va dir: "Sí, s'han provat aparells diferents i nous però cap té la fiabilitat de la que continuem usant. I que me'n dius després de la prova lo bé que et sents sabent que tot està bé? No té preu oi?"
ResponEliminaVaig pensar que tenia raó i si ni no s'ha fet una màquina menys agressiva és perquè no han aconseguit els resultats tan bons que dóna la màquina de tortura ;-)
Potser canviarà. N'estic segura.
És molt maco el que expliques de la connexió entre mare i fill en el moment de l'alletament.
Petons!
Seria il.lògic si no fos així, demencial diria jo, si hi hagués un altre mètode menys dolorós i ens fessin passar per això.
EliminaGràcies , nina ... aferradeta!
És molt important el missatge que ens deixes, Sa Lluna. Veritablement, no hi ha millor curació que una bona prevenció.
ResponEliminaSALUT !!!
Salut, nina!
EliminaBessets!
ving tard..ho sento..pero tinc la sensacio de que hi tinc poc a dir
ResponEliminam'agrada com parles d'alletament o de sentir el teu fill sobre el teu cos
pero jo..sentint.ho molt soc de cesarees..i sempre em perdo el millor
en el primer fill ja em va nar be..estaba morta de por, sempre em deia..si fa molt de mal...em desmaiare i ja s'ho faran, pero no...em vaig quedar grogui i prou
en el segond, m'hagues encantat poder eser.hi..participar-ne i ajudar-hi, pero no.
despres de dotze hores de contraccions varen decidir fer de nou l'operacio
en quan al alletament...els meus varen pasar directament al biberó
pero no crec que ens faltin cap d'aquets vincles que sentiu, tot i que em feu molta enveja...casum...
petonets tendres
Les cesàries són un pal. La companya d´habitació ho va passar i vaig veure el procés.
EliminaPèro el més important és que els nens surtin i bé, la resta va com va.
El fet de donar el pit no és l´ùnic que crea vincles amb els fills, però si que sents
una relació, en el moment, molt especial.
Més bessets, d´aquests tan bons!
L'any passat va ser la meva primera vegada...
ResponEliminaEspero que no ho passessis malament.
EliminaUna aferradeta!
Doncs, certament, malgrat el que comporta les revisions, cal fer-les!!! Actualement nosaltres vivim, el càncer de mama de la meva sogra. Després d'una revisió anual, el diagnòstic va ser el que ara vivim. Ja està operada i ara ha iniciat la quimio. Tots diuen que vam estar a temps, gràcies a la revisió.
ResponEliminaAixí, que per més que ens remenin, i ens sentim malament, i ens angoixem esperant. ens hem de cuidar!!!
Sobre l'alletament, no t'explico el que vaig viure amb el meu primer fill; per aquesta raó la meva ninona, va anar directe al biberó. No recordo mai cap dolor semblant al dels meus pits, abans de mamar, i mentre mamava; déu meu, quina mala experiència!!!!
Petons dolça lluna!!!
També sentia dolor quan donava el pit i abans, però vuere´l com mamava i tot el mal marxava.
EliminaÁnims i una aferrada per tots!
Hola a la Lluna i totes les dones, moltes, per cert; que heu dit la vostra. Potser he anat a fer-me 5 "mamos" en la meva vida. Ara portava 8 anys sense passar per la màquina de tortura. És increïble que amb tants invents científics que hi ha al món, la maquineta en qüestió es mantingui igual des que va sortir. A mi sempre m'han fet molt mal. Fins i tot he pensat que em provocarien ells els bonys retorçant-me tan malèvolament les mamelles. Haurem d'esperar que una dona tingui una idea millor, però els meus pits ja no ho veuran. Salut a totes...
ResponEliminaEn un lugar leo, autorretrato.
ResponEliminaEn otro; tengo los pechos pequños.
No cuadra.
Me sigue pareciendo que esa modelo, mola.
Lees bien y también cuadra.
ResponEliminaLa "modelo" agradece tus palabras.;)
Una aferradeta!
¿Pequeños?
ResponElimina¿Podria la modelo molona definirme pequeños?
Pequeños= Medida más bien reducida para el modelo "estandar" o deseado para la mayoria de caballeros.
EliminaPara mi, perfectos!
Paqueños en textofoto de sa lluna = Perfectos para el que suscribe.
EliminaY por lo (poco) que se ve, bonitos.
Merçi, cher ami!
Elimina