 |
| Imatges pròpies |
Divendres passat vaig tenir el plaer d'assistir a una conferència que va oferir Josep Pàmies juntament amb Julio Cantos al Club Diari de Mallorca. El lloc estava ple de gom a gom i vam haver d asseure'ns a dalt de tot.
La conferència va transcórrer en un ambient distès. Josep va desenvolupar els seus coneixements sobre les plantes i els seus efectes sobre la salut.
Ens va introduir en el món -que per a la majoria dels assistents seria l'ideal- per deixar de ser dependents de les grans indústries farmacèutiques. Ens va aconsellar sobre quines plantes serien les adequades per a cada cas exposat i ens va animar a conrear les plantes a casa. Ens va parlar de la iniciativa de pobles que utilitzen els seus espais comuns per desenvolupar aquesta forma de vida i, d'altres, en què els habitants cedeixen els seus jardins per al cultiu i l'ús comú de les mateixes ... a anys llum estem nosaltres (opinió personal).
L'anècdota es va produir al principi de la mateixa, quan Josep va preguntar si la xerrada havia de ser en castellà o en català. La majoria volíem que fos en català, però en preguntar qui no entenien el català, es van alçar una desena de mans i el conferenciant, davant les protestes de la resta dels assistents, va optar pel castellà afegint que Catalunya tindria la independència parlant o no en castellà. Aplaudiment massiu. Durant la mateixa, hi va haver altres moments en què va parlar del fet, i de com l'Estat i les farmacèutiques compliquen l'evolució del projecte.
Salut per a tots!!
Doncs, endavant amb la medicina natural! Clar que sí, per provar que no quedi!
ResponEliminaBen informada i ben aconsellada per persones que també siguin metges, crec que és una bona opció, potser no pas per totes les malalties ni per tots els moments (n'hi ha de tant agressives i agudes, que potser necessiten actuacions més contundents) però sí, sobretot per les anomenades "cròniques".
Espero que funcioni!!!
Abraçadetes, preciosa!
Tant de bo anès bé, encara que aquí es difícil posar-se en mans de persones que sàpiguen els secrets de les plantes.
EliminaAferrada, nina!
Jo crec fermament amb la medicina natural! De fet, penso que la natura és tan savia que ens proveeix de tot allò que necessitem, però nosaltres no ho sabem aprofitar... Poc a poc ens hem anat transformant en humans desconectats de tot allò terrenal i vivim totalment al marge de tot allò que havíem set algun dia.... Com més va, més tontos!! (alguns, clar... ;-)
ResponEliminaPtonets!!
Jo penso com tu, ens hem passat massa anys sense fer cas a la natura.
EliminaBessets!
Les farmacèutiques són negocis molt lucratius, però tampoc em deixo portar per les crítiques no sempre totalment informades que se'ls atribueixen sempre. Naturalment que volen guanyar diners, però que l'esperança de vida avui sigui la que és, i compara-la amb la de 100 anys enrere, no és només cosa de les plantes. La farmàcia i la medicina ens donen qualitat de vida, encara que, naturalment, els seus responsables vulguin guanyar molts diners aportant aquest servei. Tampoc defensaré les farmes a ultrança, tot i que jo treballo al servei d'elles, per dir-ho d'alguna manera, però crec que tampoc no anem enlloc satanitzant-les.
ResponEliminaNomés puc parlar per mi. Amb la medicació que prenc s´han alterarat altres coses que no té perquè ser així. No soc amant de llegir l´informació que porta el medicament, perquè estic segura que ja no ho prendria. Amb això no vull negar que la farmàcia i la medicina no hagin fet res positiu pels malalts, però també crec que alguns ingredients que porten els medicaments crean danys col.laterals que poden ser tan greus com la malaltia.
EliminaEn el meu cas és així, i m´agradaria que algú em donés una solució enlloc de dir que això és "normal". Per a mi no és normal quan em provoca altres mals.
Un malalt crònic, pel fet de ser-ho, no té dret a revisions o a possibles solucions per una vida millor, o ha de patir tota la vida com si fos un desnonat?
Ón és la qualitat de vida?
No és qüestió de satanitzar, és qüestió d´humanitzar, crec jo.
Aferradeta i bona nit!!
És clar que s'ha de fer sempre els possibles per millorar la qualitat de vida del malalt, però no sempre és possible. Molts cops la millora de la qualitat de vida porta implícits aquests efectes secundaris que són difícils d'evitar. S'ha de mirar que el remei no sigui pitjor que la malaltia, és clar. Però el que importa és que tu et sentis millor, per tant fes el que creguis convenient. Has de saber que hi ha una fortíssima component de creure-hi perquè els tractaments funcionin. Per això, si la gent que va a Lourdes se sent millor, que hi segueixin anant, això els millora. Si creus que la medicina natural t'ha de fer bé, ja tens part del camí fet.
EliminaJo, com la Carme, crec que la medicina natural és molt efectiva en alguns casos, sense menystenir l'altra. Per exemple, per a les cremadures és fantàstic aplicar-se un trosset de fulla d'aloe vera del jardí directament, però també cal recordar que algunes malalties conduien directament ala mort abans d'haver-se inventat la penicilina... Hi ha de tot, com en totes les coses. Però està molt bé que cada persona, si hi ha alternatives, pugui decidir el que consideri millor.
ResponEliminaUna abraçada!
Tens raó, i ja veus sóc al.lèrgica a la penicil.lina!
EliminaCrec que si hi hagués un enteniment entre les dues parts, tots viuríem millor. Però hi ha massa diners a perdre o al menys això sembla.
Aferradetes!
quan hi han tants diners al darrera és molt difícil de que la cosa prosperi, estic molt aprop de les medicines naturals a través de la meva dona i m'ha explicat el que pateixen per culpa de les farmacèutiques, una d'elles el fet de no poder portar instruccions.
ResponEliminaTinguem salut.
Doncs si, és una pena que els diners ho comprin tot, fins i tot la salut.
EliminaSalut Joan!!
En general, com a medicina preventiva sí crec la medicinal natural té moltes coses a dir. Però, contra la malaltia, la medicina convencional pense que és molt mês efectiva. Sempre parlant-ne en general.
ResponEliminaMés ràpida, vols dir? Si, hi estic d´acord, però si abans ens ajudessin a preparar-nos per una vida més saludable, potser no hauríem d´arribar als fàrmacs.
EliminaÉs qüestió de mentalitats i de no aturar les ajudes cap a la salut, venguin d´on venguin.
Aferradeta!
Personalment, em costa molt la medicina natural, m'agraden els remeis casolans, els beneficis que en podem treure de les plantes xò em costa renunciar a la medicina tradicional, als fàrmacs que saps justament cap on et porten.
ResponEliminaEm fa gràcia el comentari just abans, aquí una també al·lèrgica a la penicil·lina! (i a la pell del prèssec tb)
No hi ha millor metge que un mateix, sempre que sàpigues escoltar al teu cos.
EliminaGràcies per venir!
Aferradeta.
Jo soc pro medicina natural des de fa molts anys, em vaig acostumar a Egipte a curar-me amb plantes pero sobretot a reforçar les defenses per evitar infermetats i m' ha anat força be.
ResponEliminaPetonet maca
Crec que d´això es tracta, prevenir, reforçar...però per això ens han d´haver educat així, i em dóna que no els interessa.
EliminaBessets, nina!
La medecina natural és una molt bona alternativa, però malauradament no podem deixar a banda la tradicional. Defenso la prevenció; aquesta, ens ajuda a arribar a temps. El tema de les indústries farmacèutiques és molt complicat.
ResponEliminaEm pregunto sovint si tots els components dels medicaments són necessaris o realment ho fan perquè continuem enganxats a ells.
EliminaBessets, nina!
Això li passa a la meva germaneta. S'apunta a algun curset del que sigui i perquè UNA persona s'aixeca i diu que no entén el català, tot es fa en castellà i apa... Aisss
ResponEliminaJo sóc bastant reticent a medicar-me... així que si la medicina natural anés "creixent" i qui m'ho recomanés fos algú expert, ja m'agradaria, js, fer-ho aixi :-))
La medicina natural és més lenta, però molt més neta.
EliminaEstic d´acord amb tu, aisss!!
Aferradetes!
Tot el meu recoltzament a la medicina natural.
ResponEliminaEncara que hi ha un llarg camí per recòrrer i les farmaceútiques dificulten tot el que poden.
Petons.
Ens repetim, però crec que la majoria estem d´acord. Qui ho atura??
EliminaBessets.
Jo crec que una bona entesa amb les dues medicines és el millor per la humanitat.
ResponEliminaPerò és clar, sempre ens topem amb el mateix, els diners¡¡¡
I jo aquí si que voldria afegir que el primer que hauria de passar al davant és la vida.
La vida amb majúscules, la vida de qualsevol persona, la vida del nens, la vida de la gent gran, la vida de les persones i la dignitat de tothom.
Crec que ens hauriem de preperar per entendre el nostre cos, preperar-nos per la malaltia, per la vellesa, per la mort. I gaudir, evidentment de la salut.
Prevenir el cos, com si fos el nostre més preuat tresor, i fer que sigui fort per les adversitats. I quan això no és possible rebre la major ajuda possible de totes bandes i amb molta cura.
Perdonem, Sa lluna, prometo no omplir tan el teu espai, però és que ja saps que a casa teva el temps s'atura, com em passa quan miro el cel de nit.
Cuida't molt.
No tinc que perdonar-te res, ben al contrari, m´agrada que omplis el meu espai amb la teva saviesa. És tan cert i assenyat el que dius!
EliminaAferradetes, nin. Salut!
Tinc a la meva fitxa mèdica que soc una malalta crònica i que estic sotmesa a un tractament que no puc deixar "per vida". Vaig prendre-la durant un mes, sense creure massa en la seva eficàcia (soc totalment contrària a prendre res de res) i desprès de patir tot un procès d'efectes secundaris vaig optar per deixar el tractament i aixi he tornat al meu costum... Vida sana, pensament positiu, bona alimentació (canvi total de la que féia), ioga, i tot això i alguna que altra cosa, et porta a prendre consciència del teu cos i és la teva intuició la que t'ajuda a posar sol.lucions quan et trobes malament o si més no a saber esperar que passi el mal moment. Penso que no hi un únic patró que serveixi a tothom. Cadascú ha de fer el seu camí hi ha de trobar les eines per lluitar sobre el seu problema...Aquesta ha estat la meva experiència.
ResponEliminaSempre dic què, quina llàstima que la medicina convencional i l'alternativa no es posin d'acord per aprofitar bé tots els recursos que cadascuna pogués aportar...No és que m'estranyi que no ho facin...Els interessos d'alguns tenen molta força i no permetran que res s'interposi.
Et desitjo que tu també trobis sol.lucions alternatives que et poguin ajudar.
Una abraçada.
Gràcies Montse pel teu testimoni.
EliminaTambé crec que el cos és molt savi i hauríem d´aprendre a escoltar el que diu.
Aferradetes!
L'anècdota és, també, com una malaltia, que es va repetint contínuament.
ResponEliminaUna abraçada des del continent.
Esperem que tengui cura i aviat!
EliminaAferradeta, Jordi!
Idò tot i que jo també estic molt a favor de les plantes medicinals i altres alternatives més naturals, t'assegur que ahir aquelles dues injeccions d'antiinflamatori i relaxant muscular van ser mel. Després de gairebé 48 hores de suportar un dolor terrible, a l'hora vaig estar beníssim. Tan de bo me les hagués posat el matí i així no hagués faltat a cap cita :)
ResponEliminaEspero que estiguis millor, les cites poden esperar ;)
ResponEliminaAferradeta i uns bessets curatius!
Sí que sembla molt interessant, abelleix haber estat allí, un abraç
ResponElimina