 |
| Relaxa´t ... i deixa-ho córrer! de Joan Rodó Abans ... vull banyar-me en tu amarar-me de transparència embriagar-me de somnis i relaxada ... deixar-ho córrer |
Subscriure's a:
Comentaris del missatge
(
Atom
)
T'ha inspirat aquesta gran foto, eh?
ResponEliminaUn petit gran poema, sa lluna!
Bona nit preciosa, besadetes de bona nit!
Em va portar a un record molt especial!
EliminaBon dilluns, Carme!
Aferradetes.
veig que el riuet a travessat el mar i a arribat a ses illes,quina rapidesa!;-)
ResponEliminaés en Calamaro el de la cançó?
Bessets!
Molt més a prop va arribar!! ;)
EliminaSi, canta el gran Calamaro.
Mes bessets!!
ës bo veure quatre versos amb tanta plenitut.
ResponEliminananit
Gràcies, Antoni!
EliminaMolt bon dia!
Aferradetes.
La foto és realment espectacular, convida a la pau i a la tranquil·litat.
ResponEliminaÉs magnífica! Dóna una volteta pel seu blog i gaudiràs de molta pau i no et perdis els seus blancs i negres!.
EliminaAferradetes!
jura'm que sí existeix, i que si es pot.
ResponEliminaEt podria jurar que si es pot. Jurar que existeix ... serà millor que li preguntis al Joan ;)
EliminaBessets!
Compte amb els refredats que, encara que no ho semble, estem a la tardor.
ResponEliminaSi busques el primer post d´aquest bloc hi veuràs una foto de sa lluna prenent banys de lluna, era una nit d'octubre de 2011...i no feia fred, ni dins ni fora de l'aigua ;)
EliminaBessets!!
oooooh, feia molt que no sentia aquesta cançó d'en Calamaro!!! junt amb el teu poema i aquesta imatge m'heu regalat un bon despertar. I no ho vull deixar córrer! Petonets
ResponEliminaDoncs em fas feliç sabent que has tingut un bon despertar.
EliminaBon dia...bessets!
Quatre paraules i has fet que jo també recordi una història, riu avall, embriagat del somni...i deixar-ho correr.
ResponEliminaM'agrada, molt.
Bon dia, nina.
Aquí no tenim rius ... imaginació molta i records, també. ;)
EliminaGràcies, nin!
Aferradeta farcida de bessets!
tot plegat una bona metàfora sa lluna, ben acompanayada de imatge i música, un complet ! :-)
ResponEliminagràcies pel teu contacte i suport al bloc
una abraçada
joan
M´agraden els tres mons, la música, la imatge i la paraula, sempre he pensat que combinen molt bé, tot i que cadascun, per ell mateix, té la seva màgia.
EliminaGràcies a tu Joan, compartim!
Aferradeta.
Quin lloc tan preciós!! Quanta bellesa ens regala la Natura!!
ResponEliminaJa saps que a mi la poesia no m'estima gaire hehehe hi sóc negada totalment, però veig que a tu se't dóna molt, molt bé!! :-))
No creguis nina, a mi em manca una infinitat de vocabulari (no pas de sentiments) per fer poesia. Intento expressar allò que sento, res més.
EliminaAferradeta i bona tarda!
jo que vols que et digui....l'he trobat ple de sensualitat....;) Sóc garbí, suposo. Però m'ha agradat
ResponEliminaMoltes gràcies Joan!
EliminaBessets!!
Una combinació genial, la imatge, les paraules, les paraules musicades... quina música, em porta a anys enrere, he fet sense moure'm un viatge a aquelles terres de l'Amèrica Llatina que em van prendre el cor.
ResponEliminaOh, quina combinació genial per abans d'anar a dormir. Gràcies, sa lluna!
Gràcies a tu, celebro que t´hagi fet viatjar en el temps.
EliminaAferradetes!
Que bonica la foto, mirar l'aigua com baixa d'un rierol, és relaxant, et fa sentir que tot és més lleuger. Que tot s'ho emporta riu avall. El vers evoca la fotografia. Petó gros!!!!!
ResponEliminaMaca interpretació la que fas.
EliminaBessets!!
Deixar-ho córrer, seria el més convenient, perquè contra corrent és impossible fer res, tot i així, sabent que no, de vegades ens entestem a no deixar-ho córrer!!!
ResponEliminaTant de bo, fos capaç, en ocasions, de baixar lliure, com l'aigua que res l'atura!!!
Petons!!!!
És més fàcil, però a mi m´agrada nedar contra corrent, té el seu risc i la seva recompensa ;)
EliminaBessets, nina!
L'aigua sempre s'ha de deixar córrer... però per uns instants capturar aquest moment.... és genial! Ja he visitat casa de'n Joan, allò és magnífic! ;) Petonets!
ResponEliminaCapturar-los i gaudir-los!
EliminaSón fantàstics els clics de´n Joan!!
Aferradetes!
Aquesta foto m’ha portat fins a aquells moments, on les paraules només són d’aigua que es desfan riu avall.
ResponEliminaUn bon escull de fotografia, Sa Lluna.
Abraçades.
Malauradament és així, de vegades no són res.
EliminaAferradetes!
Ehhh, jo també vull banyar-me en aquest poema, les paraules flueixen i és queden una mica amb mi, relaxades.
ResponEliminaHe tafanejat una mica aquest blog, hi ha fotos xules de la lluna, eh?
T´hi espero! ;)
EliminaTota ella és xula!! jejje
Aferradetes, nines!!
En comptes d'anar a treballar m'aniría a passar el día a un riu com aquest.
ResponEliminaAra mateix.
Petons.
Oooooh...espera´m, jo hi vaig amb tu!!
EliminaBessets.
Doncs jo també m'hi vull banyar en un lloc així... però si m'agrada molt no ho vull deixar córrer!
ResponEliminaDoncs...hauràs de nedar riu avall.
EliminaBessets!
Ni hablar de dejarlo correr.
ResponEliminaEl plan es bien apetecible.
Buena opción!
ResponElimina