El Dijous Bo és una de les principals i populars fires de la ciutat d'Inca, al centre de l'Illa de Mallorca. Per a fixar la data de la seva celebració es compta a partir del dia en què cau en un any concret la festivitat de Sant Lluc. Normalment el tercer dijous de novembre, després de les tres fires de tardor i de la festa de Santa Maria la Major.
Tradicionalment era una festivitat en la que s'aplegava bona part de la pagesia de Mallorca i gaudia d'un caire festiu però també amb una important vessant econòmic. La instal·lació d'un mercat n'era una de les seves principals manifestacions.
El programa d'actes inclou tot un ventall d'activitats culturals i esportives, que comencen el diumenge anterior amb la lectura del pregó, tot i que la part central del programa es desenvolupa durant el dimecres i, especialment, el dijous.
Ahir es va celebrar la primera fira i com n´hi ha dues més per davant -a més del gran Dijous Bo que serà dia 15 de novembre- us animo a compartir aquestes festes amb nosaltres.
Flors
sobrassada, botifarrons, cameot
llepolies
formatges
olives negres, trencades
esclata-sangs
jocs
música
relíquies
una pagesa mallorquina
sabates
pepes
mocadors
 |
| sa lluna - imatges pròpies ESTEU TOTS CONVIDATS!! |
Ens n'has fet un tastet que en fa venir ganes, eh?
ResponEliminaLes compartirem tant com podrem...
Gràcies per acostar les festes cap aquí!
Bona nit, noieta!
Ja m´agradaria organitzar una trobada pel Dijous Bo, ens ho passariem molt bé!!
EliminaBon dia...bessets!
Quin bé de déu de productes, una queixalada a algun d'aquests formatges la faria de bon grat. Bé, amb una mica de sobrassada, que no falti!
ResponEliminaAgafa tant com vulguis, però millor si vens a tastar-los en rigorós directe...
Eliminaformatges, botifarrons, sobrassada i una micona de frit mallorquí. ;)
Aferradeta!
llàstima haver de travessar la bassa....si no aquí estaria fotent queixalades als formatges, sobrassades i tot el que es deixi queixalar
ResponEliminaQuè no saps nedar?
EliminaAquí es permeten les queixalades a tothom que ens visiti! ;)
Bessets!
Bo....ooona festa.
ResponEliminaEm quedo les sabetes i els esclata-sangs.
Doncs hi ha per triar, tu mateix!
EliminaAferradetes!
I, en veure la darrera foto, no puc evitar somriure perquè se m'encomana la mirada riallera de la rossa aquesta que s'amaga darrera un mocador ;-))
ResponEliminaA mi tots aquests posts plens de fotos i que mostren coses típiques d'algun lloc m'agraden moltíssim!! Formatges, sobrassades... I quina nineta tan macaaaaaa!! Jo en tinc una que s'hi assembla una mica, es diu Miguelina.
Si d'aquí al 15 de novembre em toca una travessa, venim!! ;-)))
És un poc descarada aquesta rossa, ho sé de bona font!! ;)
EliminaSi et toca, us espero encantada!
Bessets, ninona!
PS: Cuida bé na Miguelina, quan em toqui la primi la vull conèixer!!
Li vàrem posar Miguelina com la mare d'en Ronaldinho hehehe... mira si fa anys que la tinc! ;-)))
EliminaTinc una foto seva posada a la barra lateral del meu blog :-DDDD
Ja la vaig veure, un dia treurà el nas el meu "clon", i es faràn amiguets! ;)
EliminaJo vinc a Inca i tu vens a Girona que són fires.
ResponEliminaTot i que crec que els bolets són més bons a Girona,
i les castanyes ¡¡¡¡
Esteu convidats també.
Bones festes lluneta, per cert, ets la del mocador. Que t'he vist ¡¡¡
Mira que no m´ho diràs dos cops. Et salva que les fires de Girona s´acaben dia 1, perquè si haguessin durant fins el 4, qui sap!
EliminaAra tu estàs de festa i jo treballo, pel Dijous Bo jo estaré de festa i tu treballaràs...però si pots venir, seràs ben rebut!!
La del mocador?? Nooooo, jejje
Bessets, nin!
Nyam! jo sóc de formatges (i alguna oliveta i alguna sobrassadeta ;) Les compartim, encara que siguin virtuals-reals!!
ResponEliminaAh, els mocadors també m'agraden...
M´encantaria que vinguessiu tots, feriem un festa més gran que la del Dijous Bo!!
EliminaAferradetes, virtuals-ben reals!
Ep ep ep! I jo sense assabentar-me'n! M'ho apunto a l'agenda i després faig un cop d'ull al web! Ja veig que hauré de venir a fer alguna mossada per aquí!
ResponEliminaVes en compte, no siga que la mossada te la donen a tu. Que no has vist les sobrassades?
EliminaPorquet no t´ho pots perdre! I si vens i vols que fem una cafetó plegats, només ho has de dir.
EliminaJp n´hi hauria més de dues que el menjarien a bessets ;)
Animeu-vos, va!!
Diràs que només pensem en el menjar, però també m'apunto al tast d'un d'aquests formatges amb un bon tall de sobrassada. :-))
ResponEliminaGràcies pel convit i per fer-lo possible (ni que sigui virtualment) amb aquestes fotos tan maques. Abraçades!!
Gràcies Mac, ja saps...formatge i sobrassada amb quelytes o pa moreno, menjar de Déus!!
EliminaAferradetes!
Com m'agrada passejar-me per aquestes Fires...Llàstima que estem tant lluny!! De totes maneres ens regales un molt bon reportatge, tot ple de detalls...
ResponEliminaGràcies per compartir-ho.
Una abraçada.
Aquí tots estem molt a prop Montse, ja m´agradaria que fos més real, per això he fet el post, per animar-vos per si un dia podeu venir.
EliminaAferradeta!
Ja m'agradaría anar, ja...
ResponEliminaPetons.
Idò, un...dos...tres...sus, i ja hi ets!!...com diem aquí.
EliminaBessets!
No sé si t'havia dit que m'agrada visitar-te i que hagis tret el cap al meu bloc...
ResponEliminaUna bonica festa, a mi m'agrada molt que es segueixin les tradicions.
Ui, poder venir per ses illes, una mica massa llum, però hi seré amb el pensament...
D'aquesta fira em quedo amb les flors, les pepes i la mantellina de la pagesa( els meus orígens són a pagès)...
Petonets.
Gràcies a tu Roser.
EliminaTambé m´agraden les fires, el mercat, la pagesia, tot el que em recorda casa nostra.
Aferradetes!
Con las fiestas, desde tiempos inmemoriales viene la vida. Que bellas imagenes, amiga, plenas de vida y vivencias
ResponEliminaOtro abrazo, Luna
Ya sabes, si te apetece aún estás a tiempo!!
ResponEliminaBesos, Antiqva.
se t'omplira la casa nina...
ResponEliminaa nosaltres apuntens 6..jijijijij
Mira que ho has deixat escrit, sis has dit, ehhh!
ResponEliminaBessets, ninona!
Mercadillos, sonidos, colores, aromas, sabores, recuerdos, pasear entre tantas sensaciones , deslizar los dedos, tocando sin tocar los artículos, a la vez que la mirada se pierde en los ojos del vendedor, que escruta tu interés por su mercancía, mucho más allá de lo estrictamente comercial, en la fina línea que separa la sastisfacción por el interés que pueda despertar su artículo,y tu deseo de comprar, y embriagando el ambiente suenan unas notas de cierto músico que sentado en unas escaleras tañe su guitarra,la voz entona una suave canción, y el sonido de una moneda dibuja una sonrisa en el músico....... y el embeleso en mi alma
ResponEliminaJj
Los sentidos que reconocen toda esa belleza no se limitan a ver, oler, oir, saborear, tocar ... aunque sea deslizando los dedos sin tocar. La verdadera magia está en el poso que deja en su alma.
ResponEliminaEspecial, como muy pocos.
Estimat amic Jj, agraida per la seva visita i, més que res, per compartir la seva visió, amb aquesta meravellosa sensibilitat que el caracteriza.
Aferradeta i fins molt aviat!!