.jpg)
Avui us vull presentar a Clon. És un ninot que porta amb mi uns quants (un munt) d'anys, des que un bon dia me'l va regalar un noi que deia que m'estimava i jo a ell. Ho va guanyar a una tómbola d'una fira i no va aturar fins aconseguir-ho. El més graciós és que jo no hi era en aquella fira i va arribar en tren amb el ninot en braços, tal qual, sense paper de regal ni res per tapar-lo. Quan va baixar del vagó el va posar en les meves mans, em va somriure i em va preguntar com li diria ... Després d'uns quants minuts -en què no podia creure el que estava veient i de tenir la cara més vermella que un tomàquet- només vaig poder dir-li. .. si és clavadet a tu!. I així és com es va quedar en Clon, pel seu gran semblant amb "el meu noi". Des de llavors no ha sortit del meu llit ... d'en Clon parlo!!.
Tot i que us sembli estrany, és un ninot amb vida pròpia. Síiiii, no ho poseu en dubte! Moltes nits el deixo sobre el coixí de l'altre costat del llit i quan em desperto, mai és al mateix lloc ...
Bé, avui és aquí perquè ja fa uns quants mesos que està pesadet volent aparèixer al blog, des d'un dia en què va veure a na Miguelina al bloc de n'Assumpta i els ulls se li van quedar com a plats.
- Vaaaa ... la vull conèixer, porfa ... porfa ... porfa!
(Ha après català, una mica, però encara li queda alguna coseta del lloc d'on va venir).
(Ha après català, una mica, però encara li queda alguna coseta del lloc d'on va venir).
Apa jo ja he complert! ja t'he presentat! i ara has d'esperar, pacientment, una resposta.
 |
| Per a tu, nina maca !! |
Ostres, jo tinc un ninot al despatx que també es diu Clon, però la seva història no té res a veure amb la teva, la veritat és que el nostre és una mena de granota a la que ningú no fa massa cas. Qui ens el va regalar ja no és sant de la nostra devoció. A veure si hi ha trobada Clon-Miguelina!
ResponEliminaNomés té ulls per ella!! No vegis, tot el dia demanant per na Miguelina :)
EliminaAferradetes (aquestes meves)!!
Un record bonic d'una història bonica!
ResponEliminaA veure si la Miguelina li fa cas... ella fa molt de temps que e s passeja pels blogs, és tota una experta ja!
No sé jo que sortirà de tot això, espero que almenys li enviï una salutació i estarà molt content.
EliminaNanit, nina.
Bessets!
Mira que maco i dolç és en Clon!! I quin somriure tan tendre!! Ja li pots dir que la Miguelina està molt contenta amb les seves paraules i que li agrada molt la flor que li ha regalat (s'ha posat una mica vermella i tot hehe) ;-)
ResponEliminaAra la mami de la Miguelina està una mica estressada i cansada i ella la cuida molt bé, però d'aquí uns dies segur que tornen per aquí :-)
Ja li pots dir al Clon que i tant que li envia una salutació!! I que també ha dit que porta una bufanda xulíssima!!
Petonets ;-)
ooooOOOOH quina sorpresa!!
EliminaNo vegis quan arribi a casa i li mostri el missatge, no pararà de pegar bots en tot el dia! I a més, li ha dit que porta una bufanda molt xula, ell que és tan presumit! Ja l'hem liada grossa!! :)
Cuida´t nina!
Bessets per a tu i per na Miguelina (que desprès s´enfadarà en Clon si no ho dic) ;)
:) té una carona molt simpàtica. Segur que la Miguelina no es podrà resistir :)
ResponEliminaUna mica cara si és...jejje
EliminaEspero que es facin molt amiguets!!
Dia plujós per Inca, emporta't el paraigües. :)
Aferradetes!
Que mono, el Clon!! Fa cara de ser un bon ninot, segur que la nineta dels seus ulls li farà cas, i si no, sempre tindrà la seva lluna que li farà un lloc al llit. Molt tendra la seva història, ara que el noi no sé com s'ho devia agafar això que li diguessis que el nino era com ell, hehe. Petonets :))
ResponEliminajajjja ... ja és que no puc posar una foto seva, per demanar-li permís hauria de moure cel i terra, però era clavat!. Per això la seva obstinació en treure'l a la tómbola. ;)
EliminaEn Clon és un bon company de fatigues i -encara que no ho sembli- és un gran filòsof!
Bessets i bon dia!!
ull....que si el cases et quedaràs sense el Clon, un personatge que de ben segur has concedit moltes confidències a altes hores...o m'equivoco? abraçada..a tu i al Clon
ResponEliminaCasar??...pobret!!
EliminaSi, moltes, moltes confidències hem compartit, a altes hores i a baixes també ;)
Aferradetes ben fortes, dels dos!!
Hola Clon...
ResponEliminaEncantat d'haver-te conegut.
:)
Vaaaa...jo vull contestar!
EliminaHola Xavi, ja em miro el teu manicomi quan sa lluna no hi és, guay ehhh!!
O sigui que fas servir el meu ordinador? Ja en parlarem tu i jo!
Bessets!
molt guapo no sembla aquest clon, no? o es que ha quedat poc afavorit a les fotos?
ResponEliminaEn.......Pons!!
Eliminassshh ...no diguis res, ja ho dic jo. En Clon és molt suau, carinyós, simpàtic i una llarga llista de bones qualitats que ara no cal dir, no et sembla guapo??
Bona nit!
...i jo no li puc dir res??? Diuen que té un ull que....
ssssssssshhh!
Hola Clonet! Nice to meet you!
ResponEliminaohhh ... this is the magical photographer! Nice to meet you, too!
EliminaOstres, si sap més anglès que jo!!
Bessets, Joan!
ja m'ho semblava que en Clon era un noi molt espavilat!
Eliminakisses for both!
Thank you, friend! ;)
EliminaUna història molt simpàtica la d'aquest petit ninot...Jo tinc moltes nines, si la relació amb la Miguelina( que no tinc el gust de conèixer)no qualla, potser jo tinc alguna substituta, només per si de cas...Molt bonic en Clon!
ResponEliminaPetonets per a tu i per en Clon.
També poden ser les meves amiguetes, ehhhh!
EliminaVa Clon, que ja t´estàs passant, a dormir que ja és fa tard!
Bessets, Roser!
És maca aquesta noia, ehhh!
M'has tret un somriure. Quina història més tendra i dolça! :) Gràcies!
ResponEliminaMés noies, què guay!
EliminaA dormir!!
Gràcies a tu, nina.
Bessets!!
Llàstima que no puguis posar la foto de "l'original", faria gràcia veure'l! La veritat és que veig al Clon molt humà! ;)
ResponEliminaAferrades per a tots dos (tots tres comptant la Miguelina, tots quatre comptant l'Assumpta...)
"L´original", com dius tu, era igualet (no sé ara, han passat tants anys!). Anava rapat, amb uns quants quilets de més, molt simpàtic, molt tendre i una mica trapella, com en Clon.
EliminaAferradetes per a tu i per na Sara, no ho oblidis!!
Oh, Señor... Cuanta ternura... Bella presentacion, amiga, plena de nostalgia...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Luna
Ay amigo, me has llenado el blog de abrazos y no sabes la alegría que me das!!
EliminaIré recogiéndolos -poquito a poco, durante todo el día- para saborearlos bien :)
Aferradetes, nin dolç!!
Que mono el Clon! :) Cuida'l bé!
ResponEliminaJa ho faig i ell a mi!
EliminaAferradetes, Anna!
jajjajajj
ResponEliminabonica l'historia i tan dolça com tu mateixa
petons bonica..
em vaig a posar al dia
;-)
Quí parla de dolçor?? ejem ... ejem...
EliminaJa és hora de que obris el teu bloc i ens sorpenguis!!
Bessets, nina dolça.