06 de febrer 2013

ESTIGMA

Kamikaze- 268è joc literari d' en Tibau
Era gairebé migdia d'un dilluns de primavera. La casa respirava l'alegria dels seus nous habitants, tot just feia tres mesos que havien arribat i tot estava en ordre. Maria, la propietària, brodava com cada dia asseguda prop del finestral. Al seu costat, damunt de la taula camilla, la seva caixeta de cosir plena de fils, agulles, didals i unes tisores -record de la seva àvia- a les que tenia en molta estima. Era hora d'anar preparant el dinar, va deixar el brodat damunt la taula per a reprendre'l a la tarda.
 

Què era això que es movia dins la senalla de la llenya? Es va preguntar, amb molta curiositat, les tisoretes de cosir. Ja portava uns dies que se sentia observada. Shhhht ... shhht ... qui ets tu? Per què t'amagues?
Avergonyida va treure lleugerament el cap la tisora ​​de podar. Sóc KM, la tisora ​​de podar.
KM et dius? I per què em vigiles i després t'amagues?
Realment em diuen Kamikaze, però des que va succeir un terrible accident em vull dir KM. Totes les eines han deixat de parlar-me ... i jo no vaig ser la culpable. Des de llavors em tenen oblidada en aquesta senalla.
Un accident? Jo no he escoltat res ... vaja, fa poc que som aquí! I per què dius que t'han oblidat?
És que ja no em fan servir per a res. L'antic propietari va morir ...
No et preocupis, a na Maria li agraden les plantes i les flors, segur que aviat omplirà el jardí i després podràs treballar.
És que ... a l'antic propietari el van trobar mort i jo clavada al seu cor ... però jo no vaig tenir la culpa, estava en el moment i el lloc equivocats ... va discutir amb la seva dona i en aquest moment acabava d'entrar del jardí, em portava a la mà, i ...
Uiii, quin horror! Això si que és tenir mala sort, però no has de sentir-te culpable, el teu treball és molt bonic. Saps què? El dia que na Maria em porti a esmolar, tu vindràs amb mi i també et posaran a punt.
No sé com, crec que no sap ni que sóc aquí.
Mira, quan m'agafi, jo faré un saltet i cauré a la senalla i et veurà, segur, segur que et porta a esmolar!
Et sembla que si? I si sap allò de l'antic propietari?
Shhht ... calla, calla que ve na Maria, més tard parlem i ... no t'amaguis més!!.



 

30 comentaris :

  1. Caram ara que té la oportunitat de treballar que ho faci en bones condicions i ben esmolada. Que es deixi d'històries que potser no va fer tant mala feina clavant les tisores al pit......

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que na Maria les faci servir pel que són!!

      Bona tarda!
      Bessets.

      Elimina
  2. Pobretes, KM!!!! que injusta que és la vida... sort que ha trobat una amiga...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre podem trobar amigues que ens tornin la vida :)

      Aferradetes!

      Elimina
  3. Segur que acabaran sent bons amics/amigues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest inici té molt bon aspecte!

      Bessets.

      Elimina
  4. Ja només per començar l'escena que descrius primer em resulta fascinant i entranyable... Una taula camilla, fils de brodar, didals, una labor, unes tisoretes... Són moments màgics, familiars per a mi ;-))

    Ara bé, quan els humans marxem, ja se sap, els objectes cobren vida... i aquí comença la veritable història... súper imaginativa!! M'agrada molt!! Estic segura que les pobres tisores de podar aviat estaran ajudant la nova mestressa a tenir cura de les flors i plantes! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. També les recordo molt propers a mi.

      M'agrada que t'agradi! :)
      Aferradetes.

      Elimina
  5. M'encanta la història! Que els objectes inanimats pensis, actuïn i s'emocionin com els humans.
    Pobreta eina de podar, sort que has fet un happy end!

    ;D smuacsssss!

    ResponElimina
    Respostes
    1. En tot el que va passar la pobra, es mereixia un final feliç.

      Besssssssssets!:)

      Elimina
  6. Amiga, un relato tan tragico como enternecedor. Me encanto, de verdad...

    Un abrazo fuerte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, amic!

      Aferradetes ben dolces.;)

      Elimina
  7. Diuen que el nom no fa la cosa però ha fet de canviar-se'l. Dient-se "kamikaze" és més difícil que et mirin amb bons ulls, encara que no hagis fet res. Segur que amb la nova amiga que ha fet, tot li va millor a partir d'ara. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha massa mala gent pel món i -encara que no ens agradi- disfressar-se ens protegeix.

      Aferradetes, Mac!

      Elimina
  8. masses complexos, masses coses que es callen.
    De vegades amb la veritat es va a més llocs dels que pensem
    bon relat LLuna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor sempre dir la veritat, estic d'acord amb tu.

      Gràcies Enric!
      Bessets.

      Elimina
  9. Te una eximent total.
    No de patir per res.

    Pobrissona...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira que haver de patir pels altres, aiiiii!!

      Bessets, guapo!

      Elimina
  10. Pobres estisores de podar! Quina mala sort ser l'eina protagonista d'un afer tan tràgic...Però no en tenia pas la culpa, també era una víctima que estava al lloc equivocat, el moment més inoportú...Segur que els nous propietaris en faran un bon us cuidant el jardí...
    M'ha agradat molt el primer paràgraf tan casolà i entranyable.
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
  11. Era difícil ficar unes tisores de podar en una història. Em va venir al cap la imatge de l'àvia cosint davant del finestral i les seves petites tisoretes que conservo jo i després, a poc a poc, va sortir la resta.

    Aferradetes de divendres!!


    ResponElimina
  12. En aquesta casa hi ha renovació i segur que les pobres KM hi trobaran el seu lloc. Jo quan entro a viure en un lloc nou sempre miro de respectar molt els vells objectes que hi trobo. M'ha agradat molt la teva història, és molt humana i parla d'innocents que s'amaguen per haver sigut culpats injustament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden les coses antigues, desprenen aromes d'històries viscudes.

      És molt fàcil assenyalar culpables, el perjudici que es fa és molt més difícil d'oblidar.

      Aferradetes d'agraïment!

      Elimina
  13. moltes gràcies per participar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantada de fer-ho, Jesús.

      Aferrades.

      Elimina
  14. Sortosament, ja no estarà més sola la KM!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que ja no.

      Bessets, nina!

      Elimina
  15. Un nom molt ben trobat pels antecedents que en tenia. Però seria bo donar-li una segona oportunitat, ep, per dedicar-se a la jardineria. ;)

    ResponElimina
  16. Tindrà la seva segona oportunitat, que realment no tindria perquè ser així, perquè ella no va fer res.

    Aferradetes!

    ResponElimina
  17. M'agrada com has suavitzat la tragèdia...Esperem que quan l'esmolin no rellisqui ningú. ^0^

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden tan poc les tragèdies, nina!! :)

      Gràcies, preciosa...bessets!

      Elimina

Benvinguts al racó!