08 de gener 2014

igual o diferent

Serguei Ivanov,  a  Relats conjunts
Negociació al Campament dels eslaus orientals, 1913
Imatge de la xarxa



           =
          ≠








- Nins , nines , bon dia !
- Bon dia , senyor mestre ! !
- Com heu pogut veure , avui us he posat dibuixos a la pissarra. Avui parlarem de les similituds i les diferències.  Ho farem com un joc, anireu dient quines coses us semblen iguals i quines diferents. Un a un, amb el dit aixecat, demanareu torn . Qui vol començar ? ... Lluís, digue'ns .
- La roba és diferent i aquí els homes tenen més pèl.
- Molt bé ! Encara que he de dir que això podria ser per la moda . En cada època es vestia diferent i també es pentinaven d'una altra manera.  Maria, què ens dius tu ?
- Aquí veig que hi ha homes engrillonats, a l'altra no hi ha cadenes, però en els dos se'ls veu agenollats. Estan castigats ?
- Es podria dir que sí, és el pitjor càstig de la humanitat . Estàs segura que en aquesta no veus cadenes ? Fixeu-vos bé ! Què en penses d'això, Jordi ?
- No, no en veig cap ... què han fet per estar castigats ?
- Deixar-se robar el tresor més preuat que tenim, la llibertat.  Sí, Miquel ...
- Però nosaltres som lliures, sembla que aquests no tenien diners.  Nosaltres tenim cases més grans, cotxes, podem anar a l'escola, a jugar, a comprar, al cinema ...
- Vols dir que tot això ens fa més lliures? Hi ha cadenes que són invisibles, però estrenyen igualment. Mentre no hi hagi justícia, igualtat, empatia, generositat, sempre serem esclaus. 
Els diners, l'avarícia, l'enveja, el silenci, la por, la ignorància és el que no ens fa lliures.
I ara, qui em vol dir -si poguéssim triar- en quina època li agradaria viure?

Tots es van quedar muts, ningú aixecava el dit. El mestre cercava entre les mirades una resposta.
Passats uns minuts, tímidament es va alçar una mà.

- Sí, Joana.
- Si pogués triar ... a cap!!

38 comentaris :

  1. Pobrissona, la Joana, si tant petitona ho té tan clar!!! Té raó, té raó, jo també voldria viure en una època on tot això ja estigués resolt... si pogués triar.

    Un bon relat, bonica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades em dóna la sensació que estem marejant la perdiu i que res canvia. Sembla que fem una passa endavant i dues cap enrere.

      Gràcies, nina!
      Bessets de divendres, que són més dolços que els d'ahir :)

      Elimina
  2. Una bona lliçó per als nins! La resposta final de la Joana és brutal.
    Petonets, artista :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una bona lliçó per a tots, crec jo. Si els adults no ho tenim clar, poca cosa poden aprendre els nins.

      Bessets, estimada :)

      Elimina
  3. Doncs ben mirat es per donar la raó a la Joana, però ja que no podem triar aprofitem la que tenim i deixar el camí més pla per els més petits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, com més pla millor, sense oblidar-nos
      d'explicar-lis com a ser lliures sense morir pel camí.

      Aferradetes :)

      Elimina
  4. Sempre som esclaus d'alguna cosa, i les cadenes invisibles de vegades són molt pitjors que les reals. Tampoc no em voldria veure en la primera foto, però bé, de moment no em mullaré en la tria com ha fet la Joana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em fa més mal una paraula que una galtada. El dolor físic desapareix un moment o altre.
      És una tria difícil, fas bé no mullant-te ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  5. No se perquè, però ara m'adono que el teu bloc no s'actualitza en el meu des de Nadal. M'he perdut dues entrades teves. Demà et contesto. Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mira Josep que em surt quan pico al teu enllaç :
      "El perfil de Blogger que has sol·licitat no es pot visualitzar. Molts dels usuaris de Blogger encara no han decidit compartir públicament el seu perfil".
      No sé si és aquest el problema.

      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  6. Les cadenes físiques eren una brutalitat, no poden comparar-se amb les psicològiques o socials però potser, a la llarga, són més fàcils d'abolir. M'ha agradat molt! Petons :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les cadenes són brutals.
      Per exemple, a mi m'angoixa quan em sento lligada, una estreta massa forta, no poder sortir d'un ascensor, però aquesta sensació desapareix quan surto d'aquesta situació. L'angoixa de no poder menjar, de no poder pagar, de perdre la feina, de veure com es redueixen els nostres drets ... aquesta perdura i és constant.

      Aferradetes suaus! :)

      Elimina
  7. "Hi ha cadenes que són invisibles, però estrenyen igualment."
    Com gairebé tot, no és un problema d'una época o una altra. És molt més complicat que tot això. I els nins, lliures com són, sempre genials.
    Com tu, vaja… ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els nins d'avui no sé si tan lliures ... però sí, sempre són genials!
      jejjej com jo, vaja!

      Bessets, nin :)

      Elimina
  8. Solo tengo claro que casi todos los tiempos pasados fueron peor... Casi todos... Solo alguno se salva

    Un abrazo fuerte, amiga lunar

    ResponElimina
    Respostes
    1. mmm ... faltó el casi, mecachis!! :)

      Besos, Antiqva!

      Elimina
  9. Visca el criteri de la Joana! Ho té ben clar.... i és que no és per a menys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alguna cosa fem malament i, com sempre, els nins tenen les millors solucions.

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  10. Hem de fer un món millor i ens hi hem de posar de seguida, no sé si ja fem tard...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta sensació de que fem tard, ronda de tant en tant pel meu cap...

      Bon día ... aferradetes! :)

      Elimina
  11. Jo diria que no se l'han pas deixat robar la llibertat, els l'han presa sense demanar-los permís i sense que hi puguin fer res...
    La Joana sembla que ho té molt clar...Potser hauríem d'investigar si hi ha alguna època que això no passi( ?) i ens hi podríem quedar!
    Petonets de capvespre, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha solucions si un vol, sembla que ens estem quedant massa callats
      o que no trobem l'eina per lluitar en contra d'això.

      Investigarem per si de cas! :)
      Bessets, nina.

      Elimina
  12. Molt bé Lluna. Miquel dona una idea clara de la societat actual: la llibertat associada als diners, al poder adquisitiu, clar que es difícil tenir llibertat sense menjar, però la societat mesura la llibertat segons tens, sense importar-li l’opressió invisible i lo pitjor, sense importar-li la llibertat dels altres i no podem ser lliures sense la llibertat dels demés. Moltes vegades tenim que donar-li la raó a Joana, no trobem el motiu per viure en cap societat coneguda.
    Bona nit Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada individu és únic, diferent als altres, però compartim espai i temps;
      estem "condemnats" a compartir, a fer d'aquest planeta el millor lloc per conviure.

      Molt bon dia, Alfons!
      Aferradetes :)

      Elimina
  13. No podem escollir, ens toca l'època que ens toca i ja està. El curiós és que passen els segles i moltes coses no canvien, com el comportament de la raça humana; potser les formes són diferents però en el fons és el mateix.
    La història és cíclica, es repeteix, i la lluita ... ha de continuar.

    Bona nit sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que aprenem poc dels nostres errors i és una pena
      desaprofitar aquesta vida que ens ha tocat.

      Molt bon dia, Pere!
      Bessets :)

      Elimina
  14. Els nens són intel·ligents, el que passa és que sovint se´ls recondueix per camins perquè perdin aquesta capacitat lògica de veure les coses.
    Cal escoltar-los, i molt!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Intel·ligents i transparents fins que els hi "matxuquem" la innocència.

      Aferradetes nina!!

      Elimina
  15. La contundència final i el pessimisme que es desprén, no li lleven ni un gram d'atracció al relat. M'ha encantat, ens has portat on volies d'una manera màgica. Bon any "Sa Lluna" i les primeres aferradetes de l'any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És lamentable que -després de tants i tants anys- haguem avançat tan poc en l'assignatura més important, la llibertat.

      Gràcies, Gabriel ... molt bon any per a tu i els teus!!
      Aferradetes, les primeres de moltes més. :)

      Elimina
  16. Bravooo! m'ha agradat mooolt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, nina!!
      Bessets :)

      Elimina
  17. Entenc a la Joana perfectament.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo també, no saps com!

      Bessets, Xavi :)

      Elimina
  18. La Joana l'ha clavada, per desgràcia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament té raó ...

      Aferradetes i bona tarda! :)

      Elimina
  19. Ostres, què pedagògic!!
    Un conte així, amb aquestes mateixes imatges, amb les mateixes preguntes i reflexions, s'hauria d'explicar a les escoles.
    T'ha quedat magnífic!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si ara serà millor o pitjor, però quan jo era petita se'ns ensenyaven els valors per ser persones i un cop apresos no s'oblidaven mai, és com menjar o caminar, ho fas sense adonar-te'n ...

      Gràcies, nina!
      Bessets de divendres!! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!