07 de març 2014

TEMPS


Claustre de Sant Domingo - Inca

El teu temps no és el meu temps
ja tindrem temps ...
Si és que conèixer és temps
de misteri i màgia alhora
Si és que créixer és temps
de descobrir-te i aprendre't

Si és que somriure és temps
d'encreuades mirades
Si és que la vida és temps,
que arriba, que se'n va
I la llarga espera és temps
d'absències i records

Si és que la carn és temps
i el meu temps el teu temps
I la distància és temps
i les paraules temps
És que hi va haver quelcom
que no fos el nostre temps?
(sa lluna, març-2014)


44 comentaris :

  1. Això teu no son "poemets" son "poemassos" plens de subtilesa, elegància i bon gust.
    Una abraçada Paula

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Poemets, només poemets, Josep.
      Tot i així goso anomenar-los poemets, quan només són sentiments sense cap rima.

      Gràcies ... aferradetes! :)

      Suprimeix
  2. Temps de temporal, temps de tempestes, temps de temptar.

    Fita

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quantes coses al mateix temps, oi?

      Molt bona tarda, Xavier!
      Aferradetes :)

      Suprimeix
  3. Finalment tot és temps...per tot necessitem temps. El temps ens dóna i ens pren moltes coses. Donar-nos temps o no donar-nos-en canvia del tot les coses.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Passa tan ràpid que penso que ens pren més que ens dóna ...
      Tens raó, no és el mateix ni de bon tros.

      Aferradetes, preciosa! :)

      Suprimeix
  4. I tot al seu temps amb molt de temps per gaudir-ho. Bones lletres Lluneta

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em resisteixo a creure en aquest "tot al seu temps",
      segurament és així, però per si de cas jo sempre m'avanço. ;)

      Moltes gràcies, senyor Gasull!!
      Bessets :)

      Suprimeix
  5. Un poema tendre, optimista i positiu.
    La cançó té un altre sentit quan diu: "Amb el temps, tot, tot se'n va i al final veritablement ... no s'estima més".
    No crec que sempre sigui així però quan notes que s'acaba el temps fa un xic de por.

    Bona nit sa lluna.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Vaig jugar una mica amb les dues cares de la moneda ...
      quan veus que s'acaba, sí, fa por ... hi ha tantes coses per fer encara.

      Bona tarda, Pere!
      Aferradetes :)

      Suprimeix
  6. Muy bella esa imagen y muy bellas esas palabras...

    Amiga, se feliz... Un abrazo fuerte

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sólo intentarlo, sinó serlo.
      Estoy en ello, amic.

      Gràcies ... aferradetes!! :)

      Suprimeix
  7. Qui té temps de fer coses i il·lusió per fer-les és molt afortunat, sobretot avui dia. Bonic poema! Una abraçada

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El temps se'ns escapa com la sorra entre els dits ...
      gairebé uns segons per gaudir-la.

      Bessets, nina :)

      Suprimeix
  8. Les teves poesies són d'un gust exquisit. També m'agrada la foto del claustre, és difumina fins a semblar un dibuix.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La foto del clauste me la va fer el meu fill en una badada,
      jo només he "jugat" una estoneta amb ella. ;)

      Gràcies ... aferradetes!

      Suprimeix
  9. Guapa! Ben abrigada en la nova foto. Diuen que, en realitat, el temps no existeix. Jo no sé...el poema, preciós. una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser és veritat que no existeix, fixa't diem ara i ja no és ara.

      Feia fred aquell dia, tu si que ets guapa!!
      Aferradetes :)

      Suprimeix
  10. Temps, és aquella cosa que tots en voldríem molt més , però que sempre ens en manca...Tots tenim el nostre on hi guardem les nostres vivències de cada dia, els nostres records...Però ben mirat el temps és el mateix per tots encara que el vivim a la nostra manera, però el compartim.
    Petonets de bona nit.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre el compartim sigui amb amics, amb la família, amb els companys de feina, amb el silenci, amb la solitud ... tot és temps que arriba i que se'n va.

      Bessets assolellats :)

      Suprimeix
  11. M'ha agradat el poema. (de poemet, res, eh?)
    Hi ha una cosa més relativa que els temps? Dius "ara" i ja ha passat. S'ha de viure el temps, omplir-lo, gaudir-lo, perquè en quedi el record.
    Et desitjo que l'omplis de coses bones, sa lluna!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Omplir-lo sempre, i si és possible, d'experiències agradables per poder retenir-les en el temps.

      Desig compartit, Glòria!!
      Aferradetes :)

      Suprimeix
  12. Precioses paraules. El temps ho és tot i ens permet fer-ho tot. Gaudir del temps és poder el que més ens costa fer.
    Petonets, bonica!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo sé que és possible, vull dir que conec diverses persones
      que ho aconsegueixen, jo estic en fase d'aprenentatge.

      Bessets, nina! :)

      Suprimeix
  13. Tot era el vostre temps.
    I això sempre hi serà.

    Petons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tot era el nostre temps, fins i tot quan es discuteix
      si si o si no ho ha estat el nostre.

      Bessets!! :)


      Suprimeix
  14. Sa Lluna. Què poema més bonic! Elegeixes unes paraules i expresses uns sentiments que et deixen meravellat.
    Llàstima que moltes vegades en la nostra estupidesa pensem que ja haurà temps, sense adonar-nos que el temps no torna, sinó que hi ha que viure-ho i compartir-ho.
    Petonets i aferradetes poetessa.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En aquesta vida tan encotillada tenim por de fer bogeries ... sincerament crec que sempre és molt millor deixar que el nostre cor sigui lliure per viure el que sent, no demà, ara mateix.

      M'has canviat el nom!! ;)
      Bessets, Alfons.

      Suprimeix
  15. Anònim9.3.14

    Salluneta, la vida es tiempo, en secuencias, también es cierto que se muestra en diversas velocidades, incluso como dijo el enamorado, (haciendo un reducción a la mínima expresión de las velocidades del tiempo) que solo había dos formas de medir el tiempo "contigo y sin tí", pero sí, tiempo, tiempo, tiempo, y el verdadero segundero para medir el tiempo son los latidos del corazón. Salluneta, sí... tienes razón, a veces el corazón late muy deprisa, y otras...... hasta deja de latir.

    Nostálgico Enmascarado.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El temps deixa
      preguntes, mostra
      respostes, aclareix
      dubtes, però per sobre
      de tot, el temps
      porta veritats.
      (Desconegut)

      Estimat amic, nos encontramos todos aquí debatiendo sobre el tiempo, que si existe o no, que si pasa rapidamente o no, que si lo sabemos disfrutar o no ... y tu lo expones de una forma muy sencilla.
      En el amor se reduce al "contigo" donde el corazón late muy deprisa y el "sin tí" donde deja de latir. Excelente!!

      Permet-me que et digui que l'Emmascarat que ronda per aquesta casa és un trapella i sento haver-te posat nostàlgic amb el meu poemet ...
      Bessets ... salluneta :)

      Suprimeix
  16. Anònim9.3.14

    http://www.youtube.com/watch?v=mJm8HTcTc4o

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. https://www.youtube.com/watch?v=RUwHEyvODxc

      Gràcies.

      Suprimeix
  17. El temps dels enamoratsés impossible contar-lo amb rellotge, és amb els batecs del cor, de vegades hi ha pressa per a fer-ho tot, de vegades tot és lent, perquè no cal fer res.

    Un abraç :)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No m'agraden els rellotges, de fet no en duc mai, va com va, de vegades vaig molt ràpida, d'altres més lenta i d'altres no me moc gens.

      Aferradetes :)

      Suprimeix
  18. Amiga, que tu tiempo sea siempre el tiempo de la felicidad, ahora y siempre...

    Un abrazo fuerte

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Buscaré ese tiempo, tiempo ligero, amable como una caricia.

      Abrazote!!

      Suprimeix
  19. Perquè existeix el temps?
    És una altra manera de mesurar?
    Una mica de raó tenia Albert Einstein, i sabia el que és el temps, i em pregunto per que si ho sabia no ens va dir el que era el temps i en què ens afecta en la vida.
    Jo que em es, el temps passa com volant en les estones bones i les estones dolents es fan eterns.
    Seguim vivint i és el que importa.
    Com deia el gran Joan Manel.

    Fins una altra estona.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una mesura, ni més ni pus.
      Tenim constància d'ell pels canvis, sobretot als nostres cossos. ☻

      Mentre podem veure-ho i explicar-ho és que la vida segueix ...
      i per molts anys més!!

      Aferradetes Rafel.

      Suprimeix
  20. El temps passa, deixa mella a tots nosaltres, relativitza allò que abans era imprecindible o fa imprecindible allò que abans era relatiu. Hi ha un Temps objectiu que passa per tots, però hi ha un temps subjectiu que pot ser com una estrella fugaç o infinit. Bonic poema. Mil suggestions poduiex ja que cadascú viu el temps a la seva manera. Una abraçada, sa lluna. ; )

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs crec que no puc posar-hi ni una coma ni un punt més al que has dit.
      M'alegra que t'agradi.
      Aferradetes, Xavier! :)

      Suprimeix
  21. Aix el temps...la dimensió més relativa i potser la més espiritual de totes les físiques.. Jo crec per que, a part de mesurar-la com una dimensió..es una sensació, carregada moltes vegades de bones emocions...
    Aferradetes Lluna..

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No és el mateix temps per a un que estima que per qui és estimat, estimant-se els dos. Imagina el temps per a qui estima i no és correspost...
      I així en tantes sensacions, emocions o vivències.
      Aferradetes, Josep!

      Suprimeix
    2. Uff..!! llavors ja es quan el tepms incorpora una altre "dimensió"...el pes. Per allò de la dita, "pesa com una llosa" .. El dessitjable es que no l'incorori, i que pugui volar lleuger per un mar infinit de nuvols.
      Aferradetes Lluna !!

      Suprimeix
    3. hahaha, això de la llosa t'ha quedat rodó.
      M'has fet pensar que tampoc és agradable, ni temps real, el temps que passem fent cues a tot arreu. ;)
      Que voli, però tampoc massa ràpid.
      Més aferradetes, Josep!

      Suprimeix

Benvinguts al racó!