La gent no sap
mirar l'entorn.
Quan estem sols,
no hi ha res.
Com en una fotografia
sense moviment,
pendents només de nosaltres.
Allà es troba el sol.
Davant, l'arbre.
Entre ells, l'aire.
Anem a la feina.
Mengem a hores.
Dormim, dormim.
I sempre és demà per començar.
I sempre es fa tard per sentir.
I sempre és ara per viure.
(sa lluna, febrer-2014)
M'agraden aquests "poemets" teus.
ResponEliminaDoncs sí, entre cometes i diminutiu, no m'agradaria
Eliminaque s'enfadessin els poetes.
Gràcies ... aferradetes!! :)
Viure en comptes de sobreviure... M'agraden especialment els tres versos finals, els trobo genials!
ResponEliminaExactament així com ho dius, viure i no sobreviure.
EliminaBona setmana ... aferradetes!! :)
Una bona mirada al pensament !
ResponEliminaBessets !
Grasis guapo! :)
EliminaA vegades penso que som molt paradoxals, només ens veiem a nosaltres mateixos, estàtics, mirant -nos el melic i en canvi poques vegades ens prenem en nostre temps, el que necessitem i mirem de fer les coses per a nosaltres, les que ens convenen més... i sempre és ara per viure...
ResponEliminaA vegades ens sembla que tot el que ens envolta no es mou, que només nosaltres ens belluguem. D'altres, que tot es mou mentre que en nosaltres res no canvia ...
EliminaSempre és ara i, mentre ho dic, l'ara ja ha passat.
Bessets entremaliats, com el vent que ens acompanya!! :)
i em quedo amb sempre és ara per viure....aferradetes!
ResponEliminaÉs una magnífica opció, Elfree.
EliminaAferradetes :)
El temps es un tresor que no podem agafar amb les mans,
ResponEliminaIntento retenir- lo amb el cor. I pots creure que es quan em sento mes viu.
Miro i veig el sol, l'arbre, i sento el vent que em diu que segueixi estimant la vida.
I jo li faig cas.
Bona nit . Sa Lluna !
Sovint faig cas al que veig, harmonia, força, equilibri, bellesa, serenitat ...
Eliminamenys quan em perdo i no reconec el seu llenguatge.
Quina alegria veure't per aquí, nin!
Bessets d'anada. :)
I mai hem de deixar de fer-ho
ResponEliminaNo deixar passar res, de tot s'aprèn si un vol.
EliminaAferradetes :)
Sempre és demà i sempre és avui. I aprendre a apreciar les petites coses és les que fan viure plenament l'avui.
ResponEliminaSi ens fixem bé, tot és a les petites coses, tot un món, tota una vida.
EliminaUns bessets! :)
No ho hauríem d'oblidar, ARA és l'únic que tenim realment.
ResponEliminaM'ha agradat aquest poema, sa lluna!
Gairebé ni un sospir, l'ARA.
EliminaGràcies Glòria ... aferradetes!
Ens haurem de tornar més... Dinàmics!!!
ResponEliminaBona nit lluneta!!!
Més amatents ... crec.
EliminaAferradetes Lluna! :)
M'encanten aquests versos i de la manera que els has il·lustrat.
ResponEliminaI sempre és demà per començar
I sempre es fa tard per sentir
I sempre és ara per viure
una descripció de la nostra vida simplement meravellosa !!
Una abraçada
Petits instants que em regala la vida.
EliminaMoltes gràcies, Josep!
Aferradetes :)
A mi també m'agraden molt els tres versos que ressalten la Sílvia i el Josep.
ResponEliminaTambé són els meus preferits ;)
EliminaMolt bona tarda, nina!
El poder viure plenament aquest ara, sigui el que sigui, penso que és l'únic que ens cal per sentir-nos vius.
ResponEliminaSinò és així, l'únic que fem és cremar vida, i cap moment passat no torna!!
Què bé ho has sabut exposar poéticament!!
Una abraçada-
Hem d'obrir-nos amb tots els sentits per gaudir plenament de l'ara, perquè ràpidament s'escapa.
EliminaGràcies, Montse ... aferradetes! :)
Em quedo amb el darrer vers "I sempre és ara per viure". Tot és començar de nou i, amatents, estimar la vida en moviment.
ResponEliminaDes de El Far, una abraçada!
... i moure'ns també.
EliminaAferradetes, Jordi! :)
Viatgem de l'ahir al demà
ResponEliminai ara viatgem, viatgem...
Fita
Viatgem sempre ... amb aturades molt necessàries per gaudir del paisatge, sempre.
EliminaBon viatge, Xavier! :)
Tens raó Lluneta, estem massa pendents de nosaltres...Ens hauríem d'acostumar a observar el què passa al voltant nostre i veuríem que hi ha molta vida, fora de la nostra torre de marfil: el sol que il·lumina l'arbre, l'aire que el gronxa, l'ocell que hi fa el niu, la lluna que el vetlla...
ResponEliminaPetonets i bon vespre.
I com esponges, absorbir-ho tot.
EliminaBessets, preciosa! :)
No es el meu cas.
ResponEliminaSento a cada moment.
Per lo bo i per lo dolent.
Petons.
SENTIR és la clau, en tot moment.
EliminaBessets, Xavi! :)
Per sort, sempre hi ha un demà per tornar a intentar-ho, i qui sap... Almenys, ens ajuda a seguir caminant...
ResponEliminaUna abraçada!
És cert que el demà sempre hi és, però no sempre per a tothom.
EliminaHauríem d'aprofitar l'ara.
Aferradetes, nina! :)
És molt necessari sortir de nosaltres mateixos, els llibres ens hi poden ajudar però també moltes altres coses. Preciós poema, sa lluna. Petonets
ResponEliminaTenim moltes "coses" per fer-ho; la pregunta és, ho fem?
EliminaGràcies, Loreto ... bessets! :)
Mirem cap amunt i veiem les formes que fan els núvols i imaginem figures que aviat desapareixen pel seu moviment. Si veiem això és que som éssers que estem vius i de pas per la vida, com els núvols que apareixen i es mouen, els núvols i paisatges que veiem ens volen dir alguna cosa que potser no entenem. No deixis per demà el que puguis fer avui.
ResponEliminaSigues tu i intenta ser tu mateixa.
Una abraçada i petonets.
Som una part de tot el que ens envolta, una peça més,
Eliminaper tant hem de ser autèntics, doncs sí!
Gràcies, Rafel ... bessets! :)
Guau, esa fotografia es chulisima... Me encanta ver ese arbol destacando sobre las nubes... Precioso
ResponEliminaUn abrazo fuerte y feliz domingo
Vaya, me gusta que te guste, no puedo pedir más ;)
EliminaFeliz jueves! (sigo con problemas)
Abrazote!!
I que mai ens falti aquest demà.
ResponEliminauna abraçada :)
Si no falta és que tot va beníiiissim. ;)
EliminaAferradetes, bruixeta! :)
Hi ha un llibre que jo l'he llegit moltes vegades, és "El llibre dels llibres" Allà hi ha els somnis de paper, els records, un poema, una carta, una anotació, una diatriba, qualsevol paper per seguir viatjant ...
ResponEliminaI sempre és demà per començar
I sempre es fa tard per sentir
I sempre és ara per viure.
M'agrada molt!
Una abraçada.
Un llibre molt interessant aquest, Josep!!
EliminaAferradetes i gràcies! :)
Les branques dels arbres estan esgotades de tants dies de vent que les mouen, les sacsegen i no les deixen descansar... Aixequen els seus braços als núvols, demanant ajut i protecció...
ResponEliminaQuina foto tan maca!!
Com va el petit ordinador? Has fet el post amb ell? ;-))
Per aquí tampoc s'atura de fer vent. Els ametllers, que ja teníen flor a finals de gener, s'han quedat pelats :(
EliminaSi no hi ha res de nou, suposo que la setmana que ve ja podré disposar d'ordinador, ara vaig fent quan i com puc. Molta paciència!!
Aferradetes ben fortes, nina :)
"Sempre és ara per viure" Sí :) Mai és tard per viure...
ResponEliminaLa fotografia és "boniquísima", en la seua tristor, sí, i en la seua dignitat.
Bessets per a Sa Lluna :)
Aquesta foto la vaig fer en un moment complicat per a mi. Mentre mirava aquest arbre solitari, vaig pensar que era com un pulmó obrint-se pas cap el cel per omplir-se d'aire nou. Després de llarga estona observant, em vaig sentir molt millor.
EliminaBessets, Ximo!! :)
I sempre és ara per viure
ResponEliminaI sempre naixerà una nova il•lusió per caminar
Aferradetes Sa Lluna
Cal sempre tenir una capseta d'il·lusions i anar dipositant-hi
Eliminatotes les que arriben per seguir, pas a pas, cap endavant ...
Bessets, Alfons! :)
Si és ara per viure, ja has començat sense esperar a demà i mai tard per sentir.
ResponEliminaUna abraçada
M'agrada molt com has "jugat" amb les meves paraules, Rafel.
EliminaGràcies!!
Aferradetes :)
Desde luego es estática...muy buena imagen...un abrazo desde Murcia...
ResponEliminaLa fotografía sí, nuestras vidas no deberían serlo.
EliminaMuchas gracias!!
Aferradetes :)