 |
Sóc com un carrer
carrer d'anada i de tornada
Sempre amatent
carrer de vida, carrer de mort
De pujada i baixada
carrer tristesa de desamor
Lluminosa de dia
carrer alegria, carrer fantasia
De cantó a cantó
com a carrer perdut
Carrer dolgut, cansat
avui tan buit
Carrer de nit, carrer atrevit
carrer esperança
Pacient i dolça
com tu, carrer sa lluna
com tu, carrer sa lluna
Preciós, amb una cera malenconia o potser una mica de tristesa... comparteixo sensacions, lluneta.
ResponEliminaUna abraçada
Compartim, Carme.
EliminaBon dilluns ... aferradetes! :)
la lluna ja és plena potser sa lluna a sa lluna encomana la poesia i la melangia
ResponEliminaaferradetes lunars!
Si que té una poderosa influència sobre mi,
Eliminasortosament no em surten pèls ni urpes ni ullals ;)
Aferradetes, nina!!
Realment preciós. No m'havia semblat un carrer tan bonic fins que tu li has posat paraules!
ResponEliminaHo comparteixo al meu Facebook amb el teu permís.
Abraçades/Aferradetes
Em va encantar el teu detall i quan ho vaig veure
Eliminales paraules van fluir com un passeig amunt i avall.
No tinc facebook però ara ja hi sóc ;)
Aferradetes i bona setmana!!
La lluminositat del local del sabater, contrasta amb la llum de les persianes fosques i els llençols estesos, tan blans, i la foscor del fons del carrer, i la teva poesia amb tanta tendresa...
ResponEliminaM’encanta...
Una abraçada.
És una foto magnífica, com totes les d'en Josep.
EliminaA més, aquesta, és un preciós detall que em va dedicar.
Gràcies!!
Aferradetes :)
Un carrer per passejar-hi i perdre-s'hi una estona.
ResponEliminaAh… i si queda temps… per guixar amb un retolador negre la paraula "urgents" del rètol rètol de cal sabater… ;)
Aferrades!
Tot és urgent, sembla que no poguem viure sense pressa ;)
EliminaBon passeig!!
Bessets, Jaume!! :)
Jo també tinc un carrer, com el teu ... ple de sentiments.
ResponEliminaBona tarda sa lluna :)
Molt cert, delicat, emotiu, poètic ... el teu carrer és preciós!!
EliminaBon dilluns, Pere!
Bessets :)
El carrer de la vida, en definitiva. La poesia m'agrada moltíssim, si no et fa res jo també la comparteixo. Una abraçada
ResponEliminaAquí tots compartim, clar que pots!!
EliminaT'agraeixo moltíssim el detall.
Aferradetes, nina! :)
Un poema es preciós, té aquell toc de melancolia gusta, que fa que no sigui trist i que tingui ànima.
ResponEliminaPetonets
Gràcies, nina!
EliminaUna hi posa tot el que té ;)
Aferradetes i bon dia!
Un carrer ple de vida, amb una història per explicar.
ResponEliminaBona tarda, sa lluna.
Ufff si els carrers parlessin!!
EliminaAferradetes, Consol! :)
Molt ben trobat, el motiu del carrer, i molt ben desenvolupat.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!
EliminaEn Josep em va inspirar ;)
Aferradetes!
Què bonic, trist i bonic, sí, però hi ha carrers que són així, de vegades estan tristos, però mai deixen de ser bonics.
ResponEliminaUn abraç.
N'hi ha que tenen llum, altres alegria, n'hi ha tristos, altres tenebrosos ... n'hi ha que tenen de tot, segons va passant el dia ... com nosaltres mateixos.
EliminaAferradetes, Ximo!
Un carrer ple de vida..., m'agraden aquests carrers que despullen sentiments, on es viuen moments de tots colors!.
ResponEliminaAbraçada!
Anem amunt i avall, passejant, amb presses, observant,
Eliminapensant, fent mil coses i ells són testimonis muts de tot això.
Bon dia ... aferradetes! :)
Realment la vida és com un carrer ple d'emocions... Cada botiga en pot representar una de diferent, en algunes si para molta gent en d'altres poca, depenent de si coincideixen amb la seva emotivitat...
ResponEliminaBones nits de lluna plena, Lluneta.
M'agrada així com ho veus.
EliminaVentós i gris es presenta el dia ...
Bessets, nina! :)
Sí lluneta, de vegades el nostre carrer és tal com el descrius... D'altres vegades, però, ni que sigui escadusserament, també hi arriba algun raig de llum...
ResponEliminaUna abraçada!
I tant, quan arriba aquest moment el cor s'eixampla.
EliminaAferradetes, preciosa!! :)
Un carrer inacabable on dia a dia cal fer-hi visita, un carrer molt agradable per parar-s'hi a xerrar.
ResponEliminaGràcies, Joan, ets un solet!!
EliminaBessets, guapo :)
Sempre hi ha un carrer per a cada ocasió. I a cada carrer hi ha un paisatge, una olor, un ambient, uns sentiments que ens desperten...Molt maco el teu racó, amb el bo i trist que inspira, però és el teu.
ResponEliminaSi és el meu, vaja sóc jo.
EliminaAferradetes i molt bon dia! :)
La mainada ha deixat una estona de jugar als quatre cantons...
ResponEliminaI ha passat una vida sencera!
Fita
... i passa tan de pressa que, si no guardéssim
Eliminaaquests records, semblaria que no hem viscut.
Aferradetes :)
Lluna m’agrada la idea del carrer, ple de vida, de bellesa. En el que a cada cantonada, trobem traços de les nostres alegries, també de les tristeses, i que recoguérem una i altre vegada, convençut de que en el est la nostra memòria, però també les il•lusions per descobrir. Un carrer amb llum, també amb obscuritat, però quan aquesta arriba apareixerà la lluna ple per il•luminar els nostres pas.
ResponEliminaSa Lluna molt preciós el teu poema, com sempre.
Aferradetes de diumenge al matí.
Tens raó Alfons, un carrer és com una vida,
Eliminaplena de tot allò que ens fa sentir.
Moltes gràcies, molt amables les teves paraules.
Aferradetes de dimarts ja, ufff :)
El teu carrer és un carrer on donen ganes de passar. D'anada i de tornada.
ResponEliminaM'agrada molt el poema, sa lluna.
Gràcies, Glòria!
EliminaUn carrer per trobar-nos.
Aferradetes! :)
Mentre no et sentis trepitjada com els carrers, ja pots anar i venint. Un carrer pel qual tots passegem ben de gust.
ResponEliminaÉs el que tenen els carrers, els trepitgem ... però jo ho veig d'una altra manera, potser que aquestes petjades, per a ells, siguin les aferradetes que nosaltres ens donem.
EliminaQue trist seria pel carrer que ningú hi passés, oi?
Aferradetes, Xexu!! :)
Somos muchos los que somos asi, dualistas... Por eso, tantas veces, no sabemos si vamos o venimos...
ResponEliminaEs la vida, amiga... Es la vida.,..
Un abrazo fuerte, amiga
...si subimos o bajamos, a donde vamos y de donde venimos ... ay!!
EliminaUn dia encontraremos todas las respuestas y ese día me temo que no sabremos que hacer ;)
Besos, amigo.
Li has donat vidilla al carrer, és un plaer passejar-hi amb les teves paraules de guia!
ResponEliminaPassegem i mentrestant xerrarem de tu i de mi.
EliminaAferradetes, nina!! :)