31 de maig 2014

Dependència

Ens cal l'aire per viure 
Ens cal  coneixements per tal d'entendre 
Ens cal la feina per realitzar-nos
Ens cal amor per sentir 

I malgrat tot ... somiem ser lliures

26 de maig 2014

QWERTY ≟ PRUDENT o INDECÍS

Màquina d'escriure Underwood, 1874
RELATS CONJUNTS
Amb les mans tremolant, recolzades en el teclat, desitjant que el full deixés el seu impol·lut blanc per omplir-se de tots els sentiments que li cremaven per dins

Benvolguda Apreciada  Estimada nina:
Durant aquests anys hem compartit molts moments, tantes paraules es tornaren carícies, llargs viatges a través dels somnis, fins i tot alguna pena penes van tacar aquests fulls, però sempre sabérem vèncer cada tempesta amb fantasia i ... dolçor.  
Aquesta vegada va ser tan diferent ... cap dels dos podíem imaginar que un joc de paraules acabaria minvant trencant aquesta màgia. Sé que ni per a tu ni per a mi ens serà gens fàcil, però no oblidis que si v

Hi havia massa errades. Ho va rellegir amb llàgrimes als ulls mentre col·locava un altre full a la vella màquina que, tants anys, havia estat l'enllaç de tantes confidències.

Mi muy querida amiga:
No sé si entenderás todo lo que nunca te he dicho

Va treure el full, el va doblegar i el deixà entre dues planes d'un llibre, tot just on hi apareixia el poema que ella li dedicà.

22 de maig 2014

IN MEMORIAM d'un bon home bo

          Esplèndidament generós
          Sàviament receptiu
          Tremendament intuïtiu
          Especialment comunicatiu
          Valentament sincer
          Eternament romàntic

    Ens has deixat ple el cor de la teva follia 
    de viure, seguirem compartint complicitats 
    a cau d'orella de la nostra lluna 

            Sempre t'estimaré 
                     amic meu 
           follet entremaliat

                  

18 de maig 2014

IMPOSSIBLE !!??

mira que bé, avui aniré al museu!!
☁ tot i que plou, faig camí 
aquí no hi ha ningú! sembla tot tancat


detall de la porta,  molt adient

per si trobo qui m'obri la porta
dono la volta al recinte



vaig fent fotos per les finestres
es fa difícil pel reflexos
aquí podeu veure la sabata desfeta
i un carro amb formes
i les màquines de polir i enllustrar

Disculpeu per les imatges, he fet el que he pogut, tenint en compte que no m'han deixat 
- MUSEU DEL CALÇAT I DE LA PELL - (fotos pròpies)

16 de maig 2014

QUEDA'T

Estació de l'Enllaç (Sa Pobla, Manacor amb Inca)
Les meves paraules t'envolten 
com dues llargues mans, 
on els dits es toquen. 
I em fa patir que, 
com un fil tensat,
de sobte  -en un no res-
         q                T
              u       R
                   E 
              d       N
         i                C
                            A
                               
                (sa lluna, maig~2014)     

12 de maig 2014

Entre finestres












Finestres obertes al sol
on guaiten vides paral·leles
van teixint paraula a paraula
teranyines d'emocions

Van creixent com l'escuma
intenses onades d'il·lusions
on van i vénen explosives
alienes a altres mons

Llums i colors compensats
per una balança invisible
acompanyen i distreuen
els grisos dies angoixants

Entre jocs de temps
la distància amagada, que
quan l'espera es fa eterna
el silenci comparteix

Entre les finestres obertes al sol
on guaiten vides paral·leles
s'alça un mur infranquejable
la porta del destí resta tancada
                                      (sa lluna, maig-2014)

07 de maig 2014

Passeig sota la pluja

 Leonid Afremov, oli sobre llenç,  a
 RELATS CONJUNTS
Amb la mirada perduda no s'havia fixat que des de l'altre costat de la terrassa algú l'estava observantAbstreta de tot allò que l'envoltava, ell podia veure com als seus llavis es dibuixava un petit somriure cada vegada que agafava la tassa de cafè. Ella imaginava com seria una trobada amb l'amor  ... si tingués la sort que aparegués a la seva vida.  Ignorant el que passava per aquell caparró, va treure l'encenedor pendent de tots els gestos de la noiala sort estava del seu costat i encara no ho sabia. La petita  regirà dins la bossa fins que va treure un paquet de cigarretsVa aprofitar aquest instant i es va llançar a oferir-li foc. La primera reacció fou de sorpresasense dir res n'agafà un apropant-se a l'encenedor. Els seus ulls li van agrair el gest. <<I ara què?>>  va pensar ella la vegada que amb la mà a la cadira li va preguntar si esperava algú.  Baixant la mirada, amb el cap li va dir que noVa insistir, <<li molesta si compartim taula?>>.  Amb un somriure més ample, li va fer un gest convidant-lo a asseure's.  Van passar els primers minuts que esdevingueren hores. Semblaven amics de sempre. Parlaren de sentiments, d'il·lusions, de  vivències... Quan es va fer de nit començà a plovisquejar i els dos sortiren del local sota el paraigua d'ella, caminant sense destí previst. Es sentien molt a gust un amb l'altre,  sense presses,  per aquell meravellós passeig que els acaronava amb els seus colors...

Es despertà de cop, xopa de suor. Les llàgrimes relliscaren per les seves galtes fins  a desaparèixer entre els llençols. -Un altre somni, nooo!-,  cridà angoixada, mentre es tapava la cara amb el coixí.  -Set anys són molts d'anys de somnis!-.  Estava segura que va ser tot molt real, encara que tothom  pensés que no va ser així. Sortir al carrer i fer  un tomb l'ajudaria a trobar-se millor, caminar sense rumb fins a cansar-se. Però aquell matí no seria pas com d'altres matins. Es va interessar per una exposició d'un nou talent que anunciava un cartell al seu pas, s'aturà un instant i  sense pensar-s'ho dos cops va entrar. 

Un nou somriure aparegué als seus llavisbarrejat amb llàgrimes que anaven relliscant lentament per les galtes.  En aquell quadre que era davant seu, trobà la prova real, un desconegut els havia retratat en la passejada d'aquella màgica nit ...