14 de maig 2016

TOTS a UNA!


Conten que, fa temps, hi havia un poblet petitó a l'interior d'una illa, on la majoria dels seus habitants vivien del món del calçat. L'objectiu dels empresaris era fer arribar les seves sabates a tots els continents, muntant més botigues, objectiu que no compartien els treballadors. Cada temporada es repetien les queixes que les empreses anaven malament, quan en realitat sempre havia suculents beneficis.

Els treballadors estaven farts de tanta barra i es van reunir, a la sortida de les fàbriques, en un descampat prop de l'estació del tren. Volien trobar una solució perquè part de la seva producció arribés als pobles menys afavorits. Treballant en aquest món, no podien entendre com encara podia haver-hi nens sense sabates.

En aquell temps, a l'ajuntament, s'estava debatent si rehabilitar el vell teatre. Tots els polítics parlaven de vergonyoses quantitats de diners, però ningú donava solucions reals. I així anaven passant mesos i anys i el teatre seguia deteriorant-se més i més.

La nit era fresqueta, tot i així no va faltar ningú. Tots van desenvolupar les seves propostes. Totes es van posar a votació. La més votada consistia a proposar al consistori que els deixés rehabilitar el teatre, que ho farien en hores lliures si els abonaven el cost dels materials. D'altra banda, parlarien amb els empresaris perquè els permetessin comprar tots els parells de sabates amb tares al preu de cost. La majoria de tares eren insignificants i mai anirien a cap de les botigues de marca. Dit i fet!.

Després d'uns quants dies  de  difícils negociacions es van posar a treballar en el projecte. En quatre mesos  el  teatre estava a punt d'obrir les portes. Entre tots aportaren  les  seves habilitats artístiques, de cada funció van poder treure diners per a les sabates que anaren a parar a les mans dels que tant ho necessitaven.

Expliquen també que, passats uns anys, els empresaris van donar la feina a altres països on el cost de mà d'obra i materials era més barat, tancant gairebé totes les empreses d'aquell poblet petitó de l'interior de l'illa.

* La meva aportació a la nova secció "El racó d'escriure" de  ANTAVIANA, (Imatges del seu blog).

24 comentaris :

  1. feia temps que ningú m'explicava un conte abans d'anar a dormir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sap greu que no tingui un final feliç, ninona.
      Espero que abans d'acabar ja t'hagis adormit. ;)

      Nanit, bonica!

      Elimina
  2. Molt ben fet aquest relat Sa Lluna, es llegeix molt bé i té un ritme ameno.Lo trist del mateix és que està més proper de la realitat que de la ficció i, d'un temps ençà, l'empresariat ha estat aixecant tota una sèrie d'indústries, que durant molt temps els ha donat vida als pobles, per emportar-se'ls a llocs on els salaris són ínfims i les conquisras socials i laborals brillen per la seva absència, mentre els nostres pobles moren lentament.
    M'ha agradat molt.
    Bessets Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, té més realitat que ficció.
      Quan vaig veure la proposta a Antaviana i les fotos amb la sabata espenyada, tot d'una vaig pensar en això.
      Gràssis, Alfons ... bessets!

      Elimina
  3. Aquest conte, nina, és tan real i viu que serveix per molts dels nostres pobles. Alguns sembla que només tinguin vida els caps de setmana.
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'han perdut moltes feines, moltes maneres de viure als pobles, és penós.
      Aferradetes, Teresa!

      Elimina
  4. És real del tot i tot arreu. Mai podré entendre com ens hem convertit en un país de turisme barat a canvi del qual tant ens ha costat. No ens queda gairebé res. Deu ser un cicle en la vida. Als anys 60 passava a l'inrevés, no per la feina (que venia de fora). A Inca no!!
    Una abraçada, Sa lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sóc d'aquelles que diuen que abans tot era millor; però en aquest cas no puc dir que ara va bé. A Inca s'ha perdut la bona feina feta amb les sabates, ara es compren marques, no qualitat.
      Aferradetes, Josep!

      Elimina
  5. un conte real i amarg , el capitalisme és un mal sistema i una estafa al poble .....i tot per estalviar-se uns diners i uns drets laborals .....quina pena
    aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja no només per guanyar més, amb aquest sistema es destrueixen treballs aquí i s'alimenta l'esclavatge als països pobres. Vergonyós!
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  6. Sa Lluna, un conte molt bonic i molt real. Moltes gràcies per la teva participació!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis a tu per la teva proposta.
      Aferradetes!

      Elimina
  7. Ves a saber, potser va ser veritat...DE totes maneres m'ha agradat, és un bon exemple que entre tots , si ens ho proposem , podem fer grans coses...Llàstima que no tingués un final feliç!
    Petonets, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Té molt de real, fins i tot el final.
      Cal unir-se per fer coses grans.
      Bessets de diumenge!

      Elimina
  8. !! :_( real, coi!

    Un petó!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vergonyós!!

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  9. Està clar que quan hi ha unió tenim molta força i és poden fer coses meravelloses.
    La segona part del conte, tan real com ho pot ser la primera, ja és més trista. Poca industria queda ja per aquí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els artesans tenen poc que fer davant les multinacionals i és una pena. Es perden moltes coses amb aquest canvi, més humanes que econòmiques. I tots ho patim.
      Aferradetes, bonica!

      Elimina
  10. Molt real, és cert, és una crítica que has sabut fer sense perdre el teu estil "tendresa de sa lluna".

    Abraçadetes dolces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has tret un somriure, un estil amb nom de lluna? ;)
      Molt bon dia, nina ... aferradetes!

      Elimina
  11. Estic d'acord amb la Carme. L'estil "tendresa de sa lluna" no s'ha de perdre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem de fer cas als savis. Mirarem doncs de no perdre-ho. :)
      Aferradetes. Joan!

      Elimina
  12. Al final la pela és la pela...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Penós però és així, hi ha massa gent que només mira la pela.
      Bessets!

      Elimina

Benvinguts al racó!