Imatge d´internet |
Avui fa cent anys des del primer trajecte del tren de fusta des de Palma a Sóller.
Encara que ara s'exploti turísticament, val la pena fer aquest viatge,
Encara que ara s'exploti turísticament, val la pena fer aquest viatge,
com a mínim un cop a l'any.
Sóller és un lloc ple de fantasia!! El viatge comença ja en la sortida del tren de fusta, des de Palma. Només amb trepitjar aquest tren et trasllades a una altra època i voles en una magnífica regressió al passat ... el paisatge i aquests túnels en els què jugàvem, el meu germà i jo, a contindre la respiració fins a sortir d'ells ... aguantàvem en gairebé tots. Un, el més llarg podia amb nosaltres, però aprofitàvem per sortir fora del vagó i cridar, cridar fort per silenciar el soroll de les rodes en els rails ... Quan el tren anava baixant, quasi ja sobre Sóller, un aroma peculiar ens embolicava. Fins i tot ara quan hi vaig, tinc la mateixa sensació.
A Sóller hi vivia la meva padrina jove i cada estiu hi anàvem uns dies. El llonguet francès amb paté, les "manduxes" de colors que ens regalava un amic d'ella. Després anavem amb la "jardinera" -el tramvia de fusta que ens duie des de Sóller fins al Port- a passar la tarda a la platja. La truita de patates -quasi devorada sobre les roques- després d'una tarda sencera en remull , els castells de sorra ... els caragols que preparaven a "n´es Canys" i que menjàvem els diumenges quan els meus pares venien a buscar-nos ...
Ja veieu, munts de records ... Si mai us acosteu a aquesta illa, us aconsello aquest viatge i si és amb companyia, molt millor. S'hi pot contemplar les més fantàstiques postes de sol, i si tens la sort de veure la lluna, quedarà sempre en la teva memòria i en el teu cor.
A Sóller hi vivia la meva padrina jove i cada estiu hi anàvem uns dies. El llonguet francès amb paté, les "manduxes" de colors que ens regalava un amic d'ella. Després anavem amb la "jardinera" -el tramvia de fusta que ens duie des de Sóller fins al Port- a passar la tarda a la platja. La truita de patates -quasi devorada sobre les roques- després d'una tarda sencera en remull , els castells de sorra ... els caragols que preparaven a "n´es Canys" i que menjàvem els diumenges quan els meus pares venien a buscar-nos ...
Ja veieu, munts de records ... Si mai us acosteu a aquesta illa, us aconsello aquest viatge i si és amb companyia, molt millor. S'hi pot contemplar les més fantàstiques postes de sol, i si tens la sort de veure la lluna, quedarà sempre en la teva memòria i en el teu cor.
Quin munt de records! I no m'estranya. Conec aquest tren, però no vaig tenir la sort d'agafar-lo. Pot ser que surti d'allà de Plaça Eapanya? Ara potser m'equivoco...
ResponEliminaSi Xexu, surt de la Plaça d´Espanya.
EliminaI l'estació és una de les més maques que conec, amb un rellotge meravellós ... la quantitat de detalls que podria haver pujat, però el
post hagués estat etern!!
La cantidad de cosas que han pasado en cien años... Casi nada, amiga...
ResponEliminaUn abrazo
Muchos, muchos, pero afortunadamente -con la tecnología moderna- podemos acceder a todo lo que ha sucedido.
EliminaUna aferradeta amic!
NOTA:
ResponEliminaMem si algú em pot dir per què surt l'hora que li dóna la gana als comentaris? ...
Gràcies!
Dons jo el vaig agafar el tren de Sòller, un dia rúfol, que va acabar amb tempesta i va ser fantàstic m'agrada la pluja al mar.... Damunt de l'aigua plou!!!Ai quines ganes tenc de tornar-hi . !!! vindre , vindre segur que vindre. A i no t'espantis amb lo de lúltim post que es tot una broma sobre ales d'angel . Non veus qie he posat la guitarra Àngèlica????
ResponEliminaNo ho havia pillat, però ara estic més tranquil.laaaa!.
EliminaLa pluja damunt la mar és una imatge fantástica i si hi ets i t´estàs mullant, molt més.
Bona nit nin.
vaig estar a Palma quan era adolescent.....m'agradaria tornar-hi i si ho faig intentaré seguir el teu consell
ResponEliminaTot ha canviat molt Joan, però encara ens queden raconets molt macos.
EliminaSegur que t´agradarà!
Una aferradeta i molt bona nit.
Jo fa molt que no he estat a Palma, molt però mooooolt. Me'n recordaré d'això quan torni!
ResponEliminaUns records molt bonics, sa lluna! m'encanten els records...
Idò que esperesssssssss? Quan ho facis, porta la Moleskine gegant!
EliminaLa vida està plena de records...sortosament.
Bessets nina.
He pujat en aquest tren, he vist ses racons que esmentes i n'he gaudit molt! Cent anys!!! Quants ilions de segons deu ser això? Una bessada, nina!
ResponEliminaMolts anys d'il · lusions, de paraules, gestos de complicitat, pensaments, somriures i mil sensacions s'han instal · lat per sempre a cada racó d'aquests vagons i per molts més!
EliminaUns bessets de bona nit.
Me encanta que me hayas invitado a conocer tu blog aunque, hablando sólo castellano y gallego, me cuesta un poco leerlo, pero creo que merece la pena. Me alegró además saber de ti, señal que estás bien.
ResponEliminaUn beso, Anxel.
Bos días Anxel, encantada ó velo aquí.
EliminaYa ves, no sé si está correcto, pero es lo que dice el traductor.
Gracias por tu visita!
Bessets, ea presto
(trilingue non sono solo due, jeje)
evvero anche quello, ma pensavo l'italiano non contasse!!!
ResponEliminaBaci, infiniti, cara mia!!!
Ti falas italiano!!
EliminaIo solo castigliano e il catalano.
Amb els altres, em defenso amb el traductor, jeje
Bona nit. Buona notte. Boa noite !!
Bessets, caro amico.