I ARA QUÈ?

Érem aquí a la saleta  -ell instal·lat al sofà, jo dempeus-  mirant-nos amb cara de sorpresa i preguntant

i ara què?

Una hora abans havien arribat el meu fill i la seva xicota per passar una estona junts. Des del primer moment ella no tenia bon aspecte, estava pàl·lida i es va estirar al sofà. Em va dir que estava marejada i li vaig oferir alguna cosa per menjar i beure ... "aquest jovent cada dia més alts i més prims, menjant qualsevol cosa", vaig pensar. Va menjar poc i tapant-se amb la manta ens va dir que volia descansar una estoneta.
Mentrestant el meu fill m'explicava les seves coses, ell estava jugant amb una pilota de tennis per tota la casa, anava i venia sense quedar-se quiet. S'acostava al sofà, es quedava una estoneta mirant i després seguia amb els seus jocs.

La noia es va aixecar i va tornar a tombar-se en tot just un segon i ens va dir que es trobava malament. Vam trucar al 112, no teníem cap vehicle. En quinze minuts eren a casa. Li van fer les primeres proves i van decidir que seria millor portar-la a l'hospital. El meu fill va marxar amb ella, dient-me que no em preocupés que més tard passaria per casa i em donaria novetats...i jo em vaig quedar amb ell. 

I ara estàvem tots dos sols, cara a cara, sense saber bé com reaccionar. Tenia uns ullets perplexos, però no perdia detall dels meus moviments. Bé, li vaig dir, ja t'has fet el sofà teu, serà qüestió d'anar preparant el sopar que pot ser que la nit sigui molt llarga. Des del sofà anava veient com preparava tot,  i quan va estar a punt, va saltar i va venir al meu costat. Li vaig dir, tens gana tu també, em va contestar movent la cua enèrgicament, era evident que si. Vam sopar i mentre recollia la taula, va tornar a recuperar el sofà. Al poc temps, estava roncant, si roncant!. Em semblava graciós  -ja que tot i haver tingut gossos a casa, temps enrere-  no recordava que haguessin roncat mai.

Tigre és el nom del gos, imagino que pel seu aspecte tigrat. El van treure de la gossera molt desnodrit i amb seriosos problemes, però ara fa goig encara que en la seva mirada queden signes del seu passat. És molt afectuós i obedient, tant que em vaig quedar al·lucinada quan li vaig dir, anem al sofà i a la primera ho va entendre perfectament. Direu, què té d'extraordinari? doncs simplement que l'he vist només tres cops i és un pit bull. Vaig decidir no anar a dormir fins a tenir notícies de l'hospital. En Tigre em va deixar lloc i, quan vaig seure, va recolzar el seu cap sobre el meu braç. Va respirar profundament, com el qui diu PACIÈNCIA!  i va tancar els ulls, cercant una carícia.

Li vaig posar la mà sobre el seu cos, i entre carícia i ronquet, ens vam quedar endormiscats fins que va arribar el meu fill. Ho vaig saber perquè en  Tigre movia la seva cua enèrgicament, encara que no va baixar del sofà.
No eren males notícies, la seva xicota havia de quedar en observació tota la nit per a més seguretat.

En Tigre i jo ens miràrem i ens vam dir

fins a una altra, ha estat un plaer!!