 |
| Proposta de Relats conjunts "gronxador" |
Mireu-me aquí!
Avui que la pluja em xopa, relliscant gota a gota sobre el meu cos cansat
Avui transformada en els meus ulls, mostra el meu sentir,
com tantes vegades ho han fet el sol, el vent, la boira, la neu ...
Avui transformada en els meus ulls, mostra el meu sentir,
com tantes vegades ho han fet el sol, el vent, la boira, la neu ...
Avui, abandonada, m'acompanyen els records de
promeses
il·lusions
promeses
il·lusions
cançons
somriures
silencis
paraules d'amor
de les que he estat testimoni mut
Podria escriure tots aquests moments instal·lats entre les meves fustes
-que faig servir, a manera de memòria-
per omplir els meus llargs dies de solitud
-que faig servir, a manera de memòria-
per omplir els meus llargs dies de solitud
A la nit, em segueix acompanyant la meva fidel amiga, la lluna
Ella m'explica del curs de la vida de tots aquells que van passar per aquí .
Molts m'han utilitzat per als seus millors moments ...
eren altres temps !
Jo, recordo a tots...
pocs em recorden a mi
Ara com a tots potser necessita renovar-se per tornar a tenir clientela.... I potser si que algú recordi encara el que va viure en aquest banc, segur que alguna de les coses varen ser prou importants
ResponEliminaSi Joan, segurament algú ho recorda, però crec que està molt abandonada i
Eliminasi es renovés...tu creus que hauria algú encara que volgués engronsar-se?
Gràcies per llegir-me!
Un preciós cant de solitud és el teu relat. La lluna, tan criticada a voltes i tan referenciada quasi sempre. M'agrada el que has escrit, Sa lluna. És tan tristament nostàlgic i acollidor...
ResponEliminaNo hi ha res pitjor que la soledat imposada.
EliminaGràcies Pilar!
Este relato, pleno de añoranzas, es una máquina del tiempo que nos lleva a instantes ya vividos, si, esa máquina del tiempo que llamamos "Recuerdos"..... Y..
ResponEliminaRecuerdos, no son otra cosa que la profundidad de nuestra vida, la melancolía, no es otra cosa que la añoranza de tiempos o sucesos que creemos mejores que los actuales, pero (Siempre hay peros<....), somos exactamente el resultado de todos los instantes vividos, y todos y cada uno de ellos, han dado forma a lo que somos hoy, no podemos prescindir de ninguno de ellos, pues no seríamos lo que somos, y para bien o para mal, somos lo que somos y seremos en función de todos ellos. Somos la forma de Acero que Efesto moldea en su fragua a base de golpes (sí, cada golpe es una experiencia).
Por lo tanto como dijo Amado Nervo, "Vida, nada me debes, vida estamos en paz"
Cierto, si faltara cualquier instante, ya no seríamos nosotros.
EliminaDe todo aprendemos, todo nos hace crecer y si asi no sucede,
repetimos curso, verdad?
Estimat amic meu, un placer tenerle aquí.
Un relat preciós!
ResponEliminaostres ara me n'adono que ja t'havia llegit...i no sé quants comentaris t'he deixat...em reitero...preciós sí
ResponEliminaOstres! gràcies per duplicat Elfreelang ;)
EliminaM'ha agradat aquesta conversa intima i plena de tendresa.
ResponEliminaDe tant en tant, és important tenir converses amb una mateixa.
EliminaGràcies Montse per venir!
Trista història la del gronxador, ha acollit molts moments perfectes però ningú no es recorda d'ell. Maca la descripció, et deixa una sensació una mica de nostàlgia i tristesa, senyal que ho has expressat bé.
ResponEliminaPassa també per tot arreu, dissortadament.
EliminaGràcies Xexu, si t´ha arribat és que ho expressat bé ;)
S'equivoca, l'engronsadora, els que han viscut moments bonics d'enamorats la recorden sempre... o ben sovint... a vegades la distància ens enganya... i la nostàlgia també.
ResponEliminaBona nit sa lluna!
I en aquests moments, no saps lo que és real o no.
EliminaBessets nina!
Malauradament moltes coses ens passen desapercebudes. Les mateixes que ens bressolen o ens acullen en els bons o mals moments i no hi parem esment. I elles, potser, en un breu instant de vida, recorden que un dia, varen acollir-nos en el plor i en el somriure, sense preguntar, sense molestar-nos.
ResponEliminaDe vegades ens olvidem que els objectes cobren vida,
Eliminarealment la vida que els donem.
Benvingut al raconet!
Una conversa per a no estar tan sols. De fet fan bona parella, una bressolada pel vent, l'altra pentinant el vent.
ResponEliminaDe tant en tant és bo conversar amb un mateix,
ResponEliminaallunya els mals vents de la solitut.
Bessets.