Els teus posts estàn molt bé, has d´explicar moltes coses i per això cal espai i temps. Jo només he fet servir temps, el temps d´estar segura i dir-ho ;)
Aferradeta amiga, no saps que de coses aprenc amb tu!!
No es pot viure sense estimar, i sense dir-ho, t'estim, que bonic sona en mallorquí!!! Gràcies per estimar-me una xic, i dedicar-me una bonica cançó, fa tan poc que ens coneixem i has entrat per la porta gran del meu cor!!!
Amigo Antiqva, el traductor juega con los idiomas, pero me parece estupendo que sigas intentándolo, además de ser un precioso detalle. Al conocer el castellano, tengo más ventajas que tú para darle sentido a tu frase, así que el mérito realmente es tuyo y no del des(tra)tr(d)uctor ;)
Una aferrada (abraçada o abrazo) molt forta (fuerte) para ti, amic!
Estimar és un sentiment? Per què és un sentiment, enlloc d'un MISTERI? I quan aquest sentiment no trobi gust a l'estimar, o no trobi una satisfacció que el faci feliç, què passarà amb la seguretat de l'estimació?
Benvinguda al racó! Si te fixes una micona amb els comentaris, potser (només potser) que ja tinguis unes quantes respostes. El sentiment no busca res més que el que fa, estimar, satisfet completament de fer-ho. Segurament que si busques ( al Sant Google ) entre els filòsofs, mestres de meditació, creadors de l´art de la vida, savis ... trobaràs una reposta millor a la darrera pregunta que em fas. Jo només sóc una simple mortal, que riu, plora, pateix, és feliç en cada segon de la seva existència, sense deixar d´estimar perquè és el motor de ma vida.
Aquell dia d'agost del 2012 et vas llençar decidida a un rierol fresc i tranquil d'aigua dolça..o a un brau mar embogit d'ones escumades perfumades amb les sals més espitades..?! En qualsevol cas sempre decidir-ho amb l'ajut d'unes sentides aferradetes...!!
Aquell dia d'agost ja no sabia ben bé com fer-ho més evident, però la mar era molt brava i se'n va portar les paraules sense ser llegides o simplement ignorades, qui sap!! Aferradetes, bon amic.
És un plaer per a mi ésser el primer d'avui a omplir el raconet de l'estim. Gràcies. Pel millor verb.
ResponEliminaÉs un verb que hauríem de practicar molt ... tot i no esperar res a canvi.
ResponEliminaEl plaer és tenir-te aquí avui. Gràcies a tu!
Un bessets.
Preciosa evidència!
ResponEliminaÉs prou clara, no?
EliminaBon dia, nina!
Un sentiment que sovint no l'hi fem el cas que hauriem........
ResponEliminaD´altres vegades està "massa" present...
EliminaAferradeta, Joan.
Cert, clar i breu, que dirien Mishima... Preciós. Una abraçada!
ResponEliminaGràcies guapo!
EliminaUns bessets.
No saps com em toquen avui aquestes quatre paraules... Si s'està segur d'això ja no cal res més... i què difícil és de vegades.
ResponEliminaMolt difícil, però si s´està segura ja és una passa gran ... l`altra ja no depèn d´una mateixa.
EliminaAferradeta, Xexu!
Un sentiment que ho és tot!, que ens omple de vida.
ResponEliminaPreciosa entrada.
Jo no sé pensar la vida sense l´amor.
EliminaGràcies Audrey...bessets!
Oooooh!! Recordo haver vist aquesta pel·li al cinema fa mil anys, amb en Josep Lluís... és preciosa!! És tan romàntica!! :-)))
ResponEliminaJo faig posts llarguíssims que no s'acaben mai de la vida... i tu, amb un de tan curtet, has fet quelcom preciós!!
Els teus posts estàn molt bé, has d´explicar moltes coses i per això cal espai i temps. Jo només he fet servir temps, el temps d´estar segura i dir-ho ;)
EliminaAferradeta amiga, no saps que de coses aprenc amb tu!!
No es pot viure sense estimar, i sense dir-ho, t'estim, que bonic sona en mallorquí!!!
ResponEliminaGràcies per estimar-me una xic, i dedicar-me una bonica cançó, fa tan poc que ens coneixem i has entrat per la porta gran del meu cor!!!
Fa temps que et vaig llegint i, encara que sembli que no, sóc molt tímida ;)
EliminaGràcies Lídia, per deixar-me un raconet del teu cor.
Uns bessets!!
Hay certezas que se clavan en uno mismo...
ResponEliminaSaludos y un abrazo.
Yo no lo habría dicho mejor...
EliminaUn fortísimo abrazo, amic!
Només podem estar segurs de la certesa de les nostres emocions, deia Forster.
ResponEliminaI encara així, de vegades, no hi estem.
EliminaUna aferradeta, Elena!
Sembla tan senzill i tan complicat que és de tenir-ho clar... si tens aquesta certesa ja tens molt i molt guanyat!
ResponEliminaÉs un pas molt important, assabentar-te de que estimes, malgrat tot el demés.
EliminaAferradeta, nin!
estimar i ser estimats i estimades heus aquí el més important...
ResponEliminaPer a mi, com he dit abans, no puc pensar amb la vida sense amor. Encara que, de vegades, no sigui un amor en tot dos sentits.
EliminaBessets.
Estar segur d'estimar és el millor que hi ha. Besets :)
ResponEliminaI dir-ho Sílvia, també és molt important!
EliminaUns petons ;)
Amiga, una abraçada forta. Estic una mica perdut, però jo també et estimo.
ResponEliminaEspero que el traductor de Google no cometi alguna barrabassada.
Una abraçada forta, amiga Lluna
Amigo Antiqva, el traductor juega con los idiomas, pero me parece estupendo que sigas intentándolo, además de ser un precioso detalle.
EliminaAl conocer el castellano, tengo más ventajas que tú para darle sentido a tu frase, así que el mérito realmente es tuyo y no del des(tra)tr(d)uctor ;)
Una aferrada (abraçada o abrazo) molt forta (fuerte) para ti, amic!
Estimar és un sentiment?
ResponEliminaPer què és un sentiment, enlloc d'un MISTERI?
I quan aquest sentiment no trobi gust a l'estimar,
o no trobi una satisfacció que el faci feliç, què passarà
amb la seguretat de l'estimació?
Quin i com és el fonament dels sentiments humans?
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!
Benvinguda al racó!
ResponEliminaSi te fixes una micona amb els comentaris, potser (només potser) que ja tinguis unes quantes respostes.
El sentiment no busca res més que el que fa, estimar, satisfet completament de fer-ho.
Segurament que si busques ( al Sant Google ) entre els filòsofs, mestres de meditació, creadors de l´art de la vida, savis ... trobaràs una reposta millor a la darrera pregunta que em fas. Jo només sóc una simple mortal, que riu, plora, pateix, és feliç en cada segon de la seva existència, sense deixar d´estimar perquè és el motor de ma vida.
Una aferrada per a tu, anònima preguntaire ;)
Aquell dia d'agost del 2012 et vas llençar decidida a un rierol fresc i tranquil d'aigua dolça..o a un brau mar embogit d'ones escumades perfumades amb les sals més espitades..?!
ResponEliminaEn qualsevol cas sempre decidir-ho amb l'ajut d'unes sentides aferradetes...!!
Aquell dia d'agost ja no sabia ben bé com fer-ho més evident, però la mar era molt brava i se'n va portar les paraules sense ser llegides o simplement ignorades, qui sap!!
EliminaAferradetes, bon amic.