Com cada matí et vaig trucar ...
- Bonjour nina, com va?
- Bon dia bonica, què fas?
- Sóc a la cafeteria a punt de berenar, t'espero?
- Vols dir esmorzar, aquí berenem a la tarda.
- Jeje ... a Mallorca, berenem al matí i a la tarda.
- Vés fent, et recullo en mitja hora, et va bé?
- D´acord, en mitja hora a la Rambla.
- En arribar et truco, fins ara !
La cambrera es va acostar amb un croissant integral i un cafè amb llet ... ummm !
En vint minuts plantada a la Rambla.
- On ets?
- A la part de l´estatua, i tu?
- Al principi de la Rambla, vés caminant i ens trobem enmig.
- Eiii fa calor !! m´havia ficat en una cafeteria que semblava un vaixell, molt original !
- Vols que juguem? ... he pensat que podriem anar al Museu del Joguet.
Crec que les dues vam obrir uns ulls de pam i mig ...
- Si, síiiiiiiii !!
- Anem doncs !!
Cadascuna amb una càmera per dibuixar instants.
Avui vull compartir aquests moments.
 |
Quan arribava el circ, era festa major ! 
I d´aquí va sortir
el meu esperit de viatgera
|
Un petit secret ...
encara jugo amb elles ...
Varem anar trescant, d´any en any, pels records de les nostres joguines. Amb unes si hi varem jugar, n'hi havia d'altres què només varem veure i no passaren per casa...
 |
| Olles, platets ... "menjars"! |
I vam seguir jugant ...
N´Ernest anava amunt i avall sense parar
Ja ho hem vist tot, o gairebé, perquè hi podries passar hores i hores ... Era hora de marxar i quan vam sortir del museu, li vaig dir a n´Àngels que volia provar de saltar a un joc que hi havia just a la porta de l'entrada. La vaig carregar amb les meves coses i apa!! No tenia teix, però vaig botar, primer amb un peu, després amb dos.
- Saps com em dèiem quan érem petites? el joc del "piso", totalment clara la influència del castellà en el col·legi de "les monges blaves".
GRÀCIES NINA, PER JUGAR AMB MI !!
Em sembla que a aquest joc de saltar aquí n'hi deien (o n'hi diuen) la xarranca. Però suposo que és d'aquestes coses que té infinits noms, en funció del lloc on es juga. Una trobada ben curiosa, oi?
ResponEliminaUna mini trobada, em va semblar un sospir!...però amenaço amb tornar, jejje
EliminaSempre li dic a n´Àngels, si ho veiés tot d´un cop, llavors què? Així tinc més "motius o excuses" per sortir.
Aferradeta guapo!
Saps que jo vaig estar al Museu de la Joguina de Sant Feliu de Guixols fa un parell de setmanes i vaig tornar a ser petita per uns moments.
ResponEliminaLa xarranca, la comba, a les gomes, etc quins records nena!!! ni Wii, ni Play ni DS...ni ostias, llavors ningu tenia obesitat infantil i estavem tot el dia pel carrer o vestint a la Nancy amb uns bocatas immensos de Nocilla i res, no passava res, nomes erem feliços i erem nens.
Petonets guapa
Fixa´t que jo ni Nancy! és clar que tu ets més joveneta. La meva primera pepa "moderna" era de plàstic dur i li podies girar les mans i el cap, encara recordo l´olor que feien els seus cabells...
EliminaCert que el carrer era el nostre pati per jugar i no ens calia més. Terra, pedres, fustes, branques, fulles, flors i ... molta imaginació!!
Uns bessets Martona, preciosa!
Calla, que he tingut una idea... a veure si puc comentar així...
ResponEliminaEntrant pel blog no hi ha manera que s'obrin els comentaris. Quan clico per comentar s'obre una foto, de veritat (per què sempre em passen a mi coses tan rares??) Ara he entrat directament pel post i veig que, com a mínim, em deixa escriure...
Deia que aquest museu ha de ser xulíssim, que segur que a mi també m'agradaria molt i que aquí al joc aquest de saltar n'hi diem "xarranca" ;-)
Ja veus, a mi també m´ha passat quan volia contestar als vostres comentaris. En prémer a comentaris, em sortia la foto de les pepes...compte que no estigui embruixat, n´hi varem veura una que semblava endimoniada!!
EliminaÉs molt xulo el museu, hi ha tantes coses boniques!
Aferradeta!
Caram! fa una estona he passat per casa na sargantana i ara veig que he jugat plegades! :)
ResponEliminaAquí n'hi diem la xarranca!
És bonic el museu, oi?
:)
És preciós i si hi vas acompanyada per una nena, i tu ho ets, doncs mira passen aquestes coses! ;)
EliminaAferradeta, nina!
La mare del Tano, totes dues al meu poble i jo fregida a casa sense esma de res... Oi que és bonic, Lluneta? Personalment, m'agradava un xic més abans de la remodelació, però està xulo!
ResponEliminaPetons!
Ohhhhh això no es fa!! Tens tota la raó, et prometo que a la propera avís, encara que m´encanten les sorpreses i, si puc, no ho sap fins que em té a la sopa, jajja
EliminaTot el que he vist de Figueres m´ha agradat, m´hi sento molt bé quan vinc!!
Uns bessets i ... bon dia.
que boniiiic!!! Ara vinc de cala sargantana i el primer que li he dit és que el jugar no té edat! Com més juguem més feliços som i es veu que vosaltres dues heu disfrutat molt i molt!!
ResponEliminaPetoneeeets!!!
Mooooolt bonic, de veritat!!
EliminaA mi m´encanta jugar! No entenc com una quan es fa gran ha de deixar de fer-ho, potser sigui aquest el problema de molta gent.
Besseeeeeets!!
Et confesso que no hi he anat mai, encara, al museu del joguet ! què maques les joguines d'abans! aferraeta de calor enjogassada
ResponEliminaQuan puguis no t´ho perdis!!
EliminaUns bessets.
redeu....
ResponEliminano em coneixia i no em deixava comentar
ara ja no se que volia dir..jajajjaja
tan sols que m'ho vaig pasar be, i que si tu tambe..encara mes
ja tinc pensat on anirem la propera vegada
per tant..ja ho saps...
petonets ninona
Imagino què si et pregunto on, no m´ho diràs...tampoc et diré quan, apa!! jejje
EliminaCom he comentat abans, aquella pepa de la que em vares dir que tenia una mirada "rara", està fent estralls al post. ;)
Bessets preciosa i ... bona tarda!
Juguetes de otros tiempos. Ya casi todo queda en las estanterías y en los museos del olvido.
ResponEliminaSaludos y un abrazo.
Algunos si Antonio, los que yo conservo siguen muy presentes en mi vida.
EliminaUn abrazo.
L'última vegada que vaig estar a Figueres, per falta de temps vam haver d'optar entre anar al Museu Dalí o al Museu del Joguet. Vam triar la primera opció perquè anàvem amb uns amics que no hi havien estat però a mi em van quedar les ganes d'anar al de les joguines. I amb aquestes fotos que ens poses, i la visita virtual que has enllaçat, veig que ens vam perdre un gran museu i que valia la pena haver-hi anat. Un altre dia que en tingui l'oportunitat no me'l perdré.
ResponEliminaI si, és molt gran i molt maca la baldufa! :-))
Fixa´t Mac! A mi em va passar al inrevés. El primer pic que vaig anar a Figueres vam anar a veure el Museu Dalí, però trobarem tancat i al horari que hi havia de visites no hi vaig poder anar. Vaig veure els exteriors i punt.
EliminaAra hi he tornat i he vist el de les joguines. Això vol dir que, al menys, hi he de tornar un altre cop. ;)
Molt bona nit!
El Francesc Mompó fa dos o tres anys va dedicar uns poemes a aquest museu de la joguina. No sé si els sabria recuperar, ja ho provaré.
ResponEliminaÉs aquí:
ResponEliminaLa xiqueta dels llibres
Moltes gràcies Elena!
EliminaMaca forma de donar vida als objectes que té en Mompó.
M´agrada i, també, el fet d´haver-lo portat fins aquí.
Bessets.
Podria jugar amb tot, excepte amb les pepes de porcellana, ai, quina por! Interessant visita!
ResponEliminaJo en tinc una petita i no m´ha fet por mai, només és que has d´anar amb cura perquè no es trenqui.
EliminaAferradeta!
quan les joguines feien volar la imaginació... que tiempos aquellos !!!!
ResponElimina:-)
Si joan, ja fa uns quants dies d´això!!
EliminaBessets!
Doncs jo mai hi he anat! Està a Sant Felip Neri? Aquí d'aquest joc sempre se n'ha dit la xarranca. Abans la mainada hi jugava molt, però ara s'ha anat perdent bastant... tot i que de tant en tant encara apareix algun terra de carrer dibuixat, amb guix, amb els quadrats del joc!
ResponEliminaNo perdis mai aquesta juguera!
Hola, nin!
EliminaEl museu és a Figueres, a un carrer que dóna a la Rambla.
Quan perdi la juguera, serà que ja no hi sóc, encara que potser que on vaig em deixin jugar també. ;)
Uns bessets!!
Yo quiero que a mi tambien me lleveis a ese museo...
ResponEliminaSi no, me enfadaré...
Un abrazo, amiga
¿Cuándo quieres ir?
Elimina¿Ya se lo has preguntado a nuestra amiga común?
Cuando sepa las respuestas a esas dos preguntas ... será ;)
No quiero que te enfades!!
Uns bessets, amic