CARTA ... OBERTA A TOTHOM

Aquesta carta l´he redactada aquesta matinada, quan estava cansada de voltar al llit i no entenia perquè un simple comentari havia deixat en dubte la meva manera de procedir. Ara, na Montserrat m'ha demanat disculpes per activa i per passiva, que agraeixo. Però vull fer pública la carta on queda reflectida la nit que he passat sense dormir. Imagino que la calor ens deixarà, si més no, el cervell intacte. 

- i aquí pau, i en el cel glòria -

Benvolguda Sra. Montserrat Aloy i Roca (Cantireta) :
Com a comentari al seu escrit del seu bloc, del dia 10 d'agost,  LES MEVES OLIMPIADES,  faig pública aquesta carta.

Ja va tenir l'oportunitat de fer-me arribar el seu descontent sobre el meu comentari que "m'havia agradat tant el seu poema del seu anterior post, que l'havia guardat en un lloc molt especial per a mi". I ho va fer d'una forma totalment visible per a tots aquells que passaran a felicitar-me per la meva nominació. No contenta amb això, va fer públic l'esmentat post. Alertant a tots els possibles cercadors de fortuna, que estava "lleig copiar". Quan vaig voler deixar comentari al seu post, en el qual m'ha deixat com a mínim de plagiadora, em vaig trobar amb això :

Us heu connectat com a Sa lluna.  No podeu afegir comentaris amb aquest compte.

Montserrat, li vaig enviar un correu personal ahir a la nit, amb el comentari que volia deixar al seu blog i no he rebut cap resposta. A més de saber que és lleig copiar, també em van ensenyar que és lleig tirar la pedra i amagar la mà.  Imagino que no li haurà donat temps a passejar pel meu blog, segur que hi trobarà un munt de faltes. No sóc docent i tots els meus estudis es van realitzar en llengua castellana. Cada post que pujo en la nostra llengua, requereix per a mi un esforç afegit en haver de fer servir traductor (afortunadament cada vegada menys, a això se denomina ser autodidacta, no? ).  La meva experiència amb el català es redueix a un curset de tres mesos per poder ajudar al meu fill en els seus estudis, ja que ell si va tenir la sort de poder aprendre'l.  Li asseguro que si jo escrivís en la meva llengua materna, pocs dels meus seguidors podrien entendre molt del que escric. Els meus esforços es veuen compensats amb els comentaris i l'afecte de tots ells.

En el meu comentari li deia que no tinc cap necessitat de plagiar els seus escrits o poemes, jo ja sóc rica en amics que saben com sóc. En aquest punt, li diré que conto entre les meves amistats amb diversos escriptors i poetes, que tots han publicat, que tots m'han enviat els seus llibres a casa o lliurats en mà, que algún té editorial pròpia,  d'altres contactes importants amb elles, i que si al meu bloc ha aparegut algun poema d'ells, sempre ha estat amb el seu consentiment, tot i  que hi ha prou confiança per fer-ho sense el seu permís.

El meu bloc és molt humil, hi ha una mica de tot el que sento i sóc, sense cap pretensió ... mentida,  amb l'única finalitat de la lectura, l'entreteniment, el poder compartir i fer amics (virtuals o no). Aquesta és la riquesa que jo atresoro.

I per no allargar i ser pesada (aquesta vegada amb raó), només dos comentaris més:

1- Abans de presentar-se a un concurs o publicar un llibre, no és molt lògic que s'apugin els poemes o relats a un bloc. Algun dels nostres estadistes li podria dir la quantitat de persones que estan llegint els seus escrits a través de Google. És més fàcil vetar el meu, però no més lògic.

2- Si vostè vol arribar a totes les cases amb els seus poemes, no vagi tancant portes abans de publicar ... qui sap qui pot donar-li una mà en un moment donat!.

Salut, felicitats per la seva nominació i sort!

Paula (sa lluna)
11-agost-2012