11 d’agost 2012

CARTA ... OBERTA A TOTHOM

Aquesta carta l´he redactada aquesta matinada, quan estava cansada de voltar al llit i no entenia perquè un simple comentari havia deixat en dubte la meva manera de procedir. Ara, na Montserrat m'ha demanat disculpes per activa i per passiva, que agraeixo. Però vull fer pública la carta on queda reflectida la nit que he passat sense dormir. Imagino que la calor ens deixarà, si més no, el cervell intacte. 
- i aquí pau, i en el cel glòria -

Benvolguda Sra. Montserrat Aloy i Roca (Cantireta) :
Com a comentari al seu escrit del seu bloc, del dia 10 d'agost,  LES MEVES OLIMPIADES,  faig pública aquesta carta.

Ja va tenir l'oportunitat de fer-me arribar el seu descontent sobre el meu comentari que "m'havia agradat tant el seu poema del seu anterior post, que l'havia guardat en un lloc molt especial per a mi". I ho va fer d'una forma totalment visible per a tots aquells que passaran a felicitar-me per la meva nominació. No contenta amb això, va fer públic l'esmentat post. Alertant a tots els possibles cercadors de fortuna, que estava "lleig copiar". Quan vaig voler deixar comentari al seu post, en el qual m'ha deixat com a mínim de plagiadora, em vaig trobar amb això :
Us heu connectat com a Sa lluna.  No podeu afegir comentaris amb aquest compte.

Montserrat, li vaig enviar un correu personal ahir a la nit, amb el comentari que volia deixar al seu blog i no he rebut cap resposta. A més de saber que és lleig copiar, també em van ensenyar que és lleig tirar la pedra i amagar la mà.  Imagino que no li haurà donat temps a passejar pel meu blog, segur que hi trobarà un munt de faltes. No sóc docent i tots els meus estudis es van realitzar en llengua castellana. Cada post que pujo en la nostra llengua, requereix per a mi un esforç afegit en haver de fer servir traductor (afortunadament cada vegada menys, a això se denomina ser autodidacta, no? ).  La meva experiència amb el català es redueix a un curset de tres mesos per poder ajudar al meu fill en els seus estudis, ja que ell si va tenir la sort de poder aprendre'l.  Li asseguro que si jo escrivís en la meva llengua materna, pocs dels meus seguidors podrien entendre molt del que escric. Els meus esforços es veuen compensats amb els comentaris i l'afecte de tots ells.

En el meu comentari li deia que no tinc cap necessitat de plagiar els seus escrits o poemes, jo ja sóc rica en amics que saben com sóc. En aquest punt, li diré que conto entre les meves amistats amb diversos escriptors i poetes, que tots han publicat, que tots m'han enviat els seus llibres a casa o lliurats en mà, que algún té editorial pròpia,  d'altres contactes importants amb elles, i que si al meu bloc ha aparegut algun poema d'ells, sempre ha estat amb el seu consentiment, tot i  que hi ha prou confiança per fer-ho sense el seu permís.

El meu bloc és molt humil, hi ha una mica de tot el que sento i sóc, sense cap pretensió ... mentida,  amb l'única finalitat de la lectura, l'entreteniment, el poder compartir i fer amics (virtuals o no). Aquesta és la riquesa que jo atresoro.

I per no allargar i ser pesada (aquesta vegada amb raó), només dos comentaris més:
1- Abans de presentar-se a un concurs o publicar un llibre, no és molt lògic que s'apugin els poemes o relats a un bloc. Algun dels nostres estadistes li podria dir la quantitat de persones que estan llegint els seus escrits a través de Google. És més fàcil vetar el meu, però no més lògic.
2- Si vostè vol arribar a totes les cases amb els seus poemes, no vagi tancant portes abans de publicar ... qui sap qui pot donar-li una mà en un moment donat!.

Salut, felicitats per la seva nominació i sort!

Paula (sa lluna)
11-agost-2012

29 comentaris :

  1. Estimada Paula,

    em sap molt de greu no haver pogut contestar abans. Fins aquest matí no he pogut fer. T'he enviat un correu privat. Lo d'ahir ho vaig fer sense pensar, sense cap mena de mala intenció. Sóc molt despistada, massa...Ahir vaig tenir un dia espantós, de debò, i la gran espifiada es va convertir en doble per escriure sense pensar i a més tancar el bloc sense revisar abans el que hi havia fet.

    I sí, tens raó que cal treure coses per enviar-les. Mai he volgut tancar portes a ningú. Si va ser el cas el d'ahir, et prego que em disculpis sincerament. Com he dit, no era jo, la que ahir escrivia. Pots passar per casa meva sempre que vulguis, és oberta per a tu.

    He rectificat obrint el bloc a tothom. Espero que vulguis continuar passant, a pesar de la meva badada.

    Rep una abraçada sincera,
    Montse

    PD.Gràcies per posar-me seny.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Montse.
      Gràcies pels teus escrits, personals i al bloc.
      Dígue-li al teu fill, que té una mare que val molt, que tots ens equivoquem, però que no tothom sap demanar perdó.

      Una aferrada.

      Elimina
  2. Sense voler-me ficar massa pel mig en aquesta disputa, deixa'm que aplaudeixi el teu escrit, que em sembla molt transparent i que diu les coses pel seu nom, i així és com crec que cal actuar. Davant d'un problema, una reacció, així que felicitats per la valentia de fer-ho.

    Per altra banda, vaig llegir el post en qüestió abans que desaparegués, i em reservaré la meva opinió de l'incident, perquè no l'he viscut en primera persona. Només vull fer veure que, com m'ha passat a mi milions de cops, que m'ho han hagut de fer notar, hi ha manera i maneres de dir les coses, i algunes són molt equivocades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Xexu.
      Tots podem tenir un mal moment. A mi m´agrada parlar clar i aclarir la situació aviat.

      Una aferradeta.

      Elimina
  3. Mare de Déu, però què ha passat?? Ai, això és la calorota que ens té a tots desbarats. Bé, com que no he llegit mai la Cantireta, però a tu sí, com que intueixo que la maledicció dels premis c@ts continua viva (ara em barrejaran a mi també per haver dit això) i com que l'únic que sé és que m'agrada passar per casa teva jo només puc dir-te ànims! S'han disculpat, que ja és molt. És fàcil que hagi malsentesos en la blogosfera, gairebé tots ho hem patit alguna vegada. Una forta abraçada, Lluneta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una maledicció als premis? M´ho hauras de comptar,jo no en sé res!

      Uns bessets Francesca!

      Elimina
    2. Sí, a mi també m'agradaria saber quina és aquesta maledicció, no en tenia cap constància. Ui, això ens donaria molta popularitat, però que jo sàpiga, no ha mort ningú ni hi ha hagut traïcions ni res. Explica'ns-ho Francesca, t'ho prego.

      Elimina
    3. Uisssss quin embolic, pobreta Francesca, ja et veig fent un post per expicar-ho ;)

      Mem Xexu si et va llegir quan deies que trencaves cames??? jajja

      Elimina
  4. Aquest mon virtual és el que és i a vegades ens el prenem de forma irreal, jo estic d'acord amb el comentari d' en Xexu, les formes son força importants i nosaltres ja som grandets.
    Lluna guapa, un petonàs

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii Marta, ja has tornat, que bé!

      Per a mi aquest món és ben real. No som robots, darrera cada ordinador hi ha un cor que batega.

      Una aferradeta ben dolça!

      Elimina
  5. Jo crec que en la comunicació escrita de vegades fa créixer els malentesos! Segur que si us haguéssiu tingut al davant hauríeu tancat de seguida la discussió amb uns quants somriures, i no hauria calgut aquesta nit xafogosa d'insomni que has passat. La veritat és que us admiro per dir-vos les coses pel seu nom, amb respecte. Una abraçada, Paula!

    (saps que no sabia com et deies?? quin falloooo!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs si, sóc Paula, de tota la vida ;)

      Gràcies, nina!

      Elimina
  6. Vaig llegir i comentar aquest post de la Cantireta, també vaig llegir el teu comentari sense apreciar res d'inconvenient.
    Sóc seguidor de les dues i me n'alegro moltíssim que s'hagi solucionat aquest malentès.

    Bona nit sa lluna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més aviat millor Pere, quan es guarden els fets és quan poden ser greus.

      Molt bon dia, nin!

      Elimina
  7. Pau i amor!!!! :PPP
    M'alegra veure que el malentès o el que hagués passat ja està distés. No val la pena fer-se mala sang per res.
    Una aferradetaaaaa!!! i un fort petó!

    ResponElimina
  8. De nuevo por tu casa, disfrutando de las cosillas que nos dejas. Un placer siempre.

    Saludos y un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feliz domingo, Antonio!

      Uns bessets.

      Elimina
  9. No m'he assebentat gaire de com va començar tota la història però pel que sembla ja s'ha arreglat, i això és el més important.
    Per cert, a mi també m'agradaria que la Francesca t'expliqués això de la maledicció dels C@ts que jo tampoc en sé res. :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està bé tot el que acaba bé.

      Ara mateix li deia al Xexu, segur que na Francesca el va llegir dient que trencava cames.;)

      Molt bon dia, Mac!!

      Elimina
  10. Ja, ja, veis què fàcil és desviar el mal rollo? posau un misteri a la vostra vida...Sa Lluna, no faré un post sobre això perquè llavors en XeXu que no llegeix res en castellà no tindria resposta :)
    Era broma, no hi ha cap maledicció, però sí és veritat que fa temps que, si no recordo malament, va haver males històries: gent que pensava que sempre guanyaven els mateixos, gent que s'emprenyava perquè no l'havien nominada, anònims que deixaven missatges calumniadors, no sé, ho record lleugerament, no ho he somniat, no?, tampoc em faceu massa cas que encara semblarà que vull aixecar falsos testimonis o enfonsar la seva reputació...
    Respecte a això vostre: bien está lo que bien acaba!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la resposta. Tens tota la raó, no sempre han estat flors i violes els premis. Tenen moltes coses criticables, això nosaltres mateixos, els administradors, som els primers de dir-ho. Però són uns premis d'estar per casa, els fem perquè ens estimem els blogs i és una cosa de tots i per a tots, obert a tothom que vulgui participar i jugar de manera neta. A nosaltres no ens mou cap interès, ni estem a favor ni en contra de ningú, només som 'organitzadors de la informació'. Però sembla que hi ha gent que no acaba d'entendre que els seus blogs no deuen ser tan bons si la gent no els proposa. Ja sabeu, és més fàcil criticar el sistema i queixar-se que no fer autocrítica. Un blog que té 30 comentaris a cada post és possible que tingui una quanta gent que s'ho passa bé amb els seus escrits, oi? És estrany que després aquesta gent proposi aquest blog en els premis? A mi no m'ho sembla, és tan lògic que podríem dir que és matemàtic. Però bé, qui no ho vulgui veure, que no miri. L'única maledicció que tenen els premis és que cada edició ens trobem alguna cosa estranya, sorprenent i decebedora, perquè ho fem amb la millor de les nostres intencions i tan bé com sabem (i insisteixo que som conscients de les mancances, però no donem per més), i ens han arribat a insultar. Com podeu pensar, això ens anima moltíssim a tirar endavant...

      Elimina
    2. Jo també t'agraeixo la resposta, Francesca. Poca cosa més a afegir al que ha dit en Xexu. Tens tota la raó que aquesta "maledicció" que dius si afecta als C@ts, la de la gent que quan veu que el seu blog no és nominat pensa que la solució ha de ser canviar les regles del joc i prohibir a tots els altres blogaires que proposin lliurement els blogs que vulguin. Se n'ha parlat molt i estem disposats a seguir parlant-ne si això serveix per millorar els Premis però una cosa es parlar-ne i una altra que t'insultin, com ha passat aquest any sense anar més lluny.

      Elimina
  11. Uiss si per manca de misteris no estem, els que manegen aquesta casa em tenen boja!!
    Fa uns dies em mancavan post de na Carme, ahir na Cantireta era seguidora meva i avui ha desaparegut, la pàgina del bloc va i ve, i les lletres a vegades es dupliquen com d´altres s´esfumen ... si molt entretenguda hi estic.

    No se que et diran en Xexu i en Mac, jo ja no entenc res. ;)

    ResponElimina
  12. Jo també acabo de tornar i no sé de que va la cosa...
    Però si és cert que, de vegades, la paraula escrita va mancada d'entonació, de gestualitat, de somriures i complicitats...

    Na Francesca té raó. En algun moment @ats va tenir mala maror per això del guanyadors...
    Jo mateix, sense anar més lluny, m'he gastat una fortuna en Naviduls i brics de Don Simon sense cap resultat aparent... Fins i tot un cop, vaig enviar una caixa de patés la Piara (más buenos que el pan!!) i res de res...


    X¬DDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
    Sabeu què? La vida ées massa curta per fer-se més mala sang de la que ens fan...

    Millor un somriure, no?
    Una aferradeta, Lluneta (i uns petonets dolços...)

    ResponElimina
  13. Hola nin!
    Ohhhhh i ara què faig amb tot el cava, les quelytas i la sobrassada que he comprat, vols dir que no puc subornar a ningú ??

    Una aferradeta Barbollaire, amb bessets que no faltin ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, és normal que en Barbollaire no hagi tingut gaire èxit amb el seu patè La Piara (más bueno que el pan!!) però si parlem de quelytas i sobrassada ja és tota una altra cosa, eh! :-DDDD

      Elimina
  14. Me n'alegro que hagueu resolt aquest petit conflicte. Ja ho té això la blogosfera, que a vegades no acabem d'entendre el to de les paraules que s'escriuen, o se'ns escapa algun detall o n'afegim algun que no hauríem d'afegir. De debò, molt content que això ja sigui aigua passada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per la meva part està tot resolt. No m´agraden les disputes i com més aviat ho he deixat clar, millor.

      Nanit!

      Elimina

Benvinguts al racó!