19 de juny 2013


Es quedà la taula buida del bar
en l'aire suspeses les paraules
i a un paper plegat sobre la taula
la infinita tendresa d'un poema d'absències
de somnis adormits en un altre coixí.

Res sabran les oïdes alienes
del silenci d'un amor prohibit
d'un t'estim sotmès entre els llavis
 Pensaments i fantasies de jocs perduts
quan la passió, a poc a poc, et crema la pell.
 
Mentrestant, la realitat es queda sense futur
en aquesta taula buida del bar.
                        (sa lluna, juny-2013)

38 comentaris :

  1. Ay, amor, ay, dolor... Ens queda la taula buida i tot el que evoca. Aquest amor silenciat i apassionat, dels que no s'apaguen mai, aquest és el futur que en resta.

    Tot i aquest dolor amorós que amara la teva poesia, el trobo molt i molt bell.

    Una abraçada, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ay amor, ay dolor! o Hay amor, hay dolor!
      Ahir, quan buscava la música per acompanyar el post, no trobava AQUESTA, crec que una barreja de les dues és el sentiment del poema de la tauleta. :)

      Aferradetes, nina!

      Elimina
  2. Quina intensitat, semblen paraules sortides de molt, molt endins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creus que totes les paraules haurien de sortir de dins (dins=jo ho entenc com a cor)?
      Les altres, les que surten de la boca, no solen ser molt autèntiques.

      Molt bon dia, Xexu!
      Bessets.

      Elimina
  3. Quina tristesa transmet, LLUNETA... i, malgrat això, què maco és!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una cosa no té perquè anul·lar l'altra, gràcies!!

      Aferradetes!

      Elimina
  4. M'agrada molt el poema, té una tristor molt seductora.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si d'alguna manera t'ha seduït, ja estic satisfeta. ;)

      Bessets, Xavi!

      Elimina
  5. Ja comencem a saber que l'amor és com una espina que ens punxa constantment, de vegades ens sona plaer i de vegades molt de dolor.
    En tot cas apaga la sed amb el maravellós sifó que cada vegada costa més de veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre punxa, per bé o per mal...sortosament, això vol dir que estem vius!

      Si vols un sifó com aquest hauràs de venir, aquest és de Bunyola. ;)
      Aferradetes, guapo!

      Elimina
  6. Ja ho deia Machin,"Eres como una espinita que se me ha clavado en el corazón"...
    A mi m'agradaria entrar al bar i, dissimuladament, agafar el paper doblegat de sobre la taula i llegir el poema, segur que és ple de somnis, fantasies i tendreses, encara queparli d'una mor prohibit...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que difícil és treure-la, oi?

      Romania allà, sobre la taula, i encara que tenia curiositat per saber què deia, no vaig voler trencar l'encant. :)

      Bessets fresquets!

      Elimina
  7. Compartir les realitats que es queden sense futur, transformades en bellesa poètica, és l'únic consol que ens pot quedar... i fem bé d'utilitzar-lo i compartir-lo.

    Aquest poema en el paper plegat de sobre la taula... ara aquí, al blog.

    Abraçadetes dolces, lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em llegeixes el pensament i més lluny d'aquest,
      fins a la medul·la, passant pel cor. :)

      Gràcies preciosa!
      Aferradetes.

      Elimina
  8. Amiga, no se que decirte... En el traductor me sale un poema muy triste... Y no tengo claro si tus palabras lo son tanto o no...

    Esta claro que la poesia, las palabras de un poeta, solo pueden ser "traducidas" por otro poeta...

    Un abrazo "mu grande", Lluna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te refieres a un poeta visual? en este caso tú, el traductor dirá lo que quiera (como siempre), pero tú te has llevado el poema con toda su esencia.:)

      Abrazote, amigo Antiqva!!

      Elimina
  9. Espais quotidians i històries especials. No sé perquè però els bars inspiren sensacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sobretot es donen quan t'hi quedes sola, observant als altres acompanyats, amb les seves histories i el seu món.

      Aferradetes!

      Elimina
  10. Jo no en sé, de fer poemes així, però m'agrada molt el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així? entenc que dius mirant una foto.
      Doncs aquí no sé si va ser abans la foto o el poema ... o just tot al mateix lloc.
      És com allò de l'ou o la gallina. ;)

      Gràcies, nina!
      Aferradetes.

      Elimina
  11. Aix, se m'ha quedat el cor una mica encongit, encara que ho has dit molt bonic. Quina manera d'expressar sentiments.

    Un petó lluneta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així com surten, Lluna!!
      Ja m'agradaria ja saber-ho fer ben fet!

      Bessets assolellats!!

      Elimina
  12. Aix, la desolació!
    De poema en poema.
    De bar en bar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. .......................
      "Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca;
      sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;
      jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort".
      (Desolació, Joan Alcover)

      Aferradetes, Jordi!

      Elimina
  13. Veig però que t´has fotut es palo amb xifón i vulguis ono fan empassar ses penes d´amor molt millor.

    Moltes aferrades i que trobis aquest amor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fa temps que no he provat un palo amb xifón, però és cert que és boníssim i puja l'ànim ;)

      Aferradetes, nin dolç...
      i molt bona nit!

      Elimina
  14. amor i desamor, secret i proclama, buidor i absència i presencia .....hi ha molt en els teus versos
    aferradetes de sant Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha sentiments, poc més.

      Bona revetlla, nina!
      Bessets.

      Elimina
  15. "Realitat sense futur". Tot paper no enviat al destinatari acaba així, en un carpe diem infinit... Maco, nena, i ben expressat.

    Bona revetlla... voramar, tu que pots!! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot paper silenciat, per l'emissor o pel destinatari, acaba sense futur.
      Gràcies Montse!

      Bona revetlla per a tu també!
      Tot i que jo no tinc la mar a prop, si que puc gaudir d'una preciosa lluna anit. :)

      Elimina
  16. aquest paper, com aquest sentiments no tenen preu..

    et deixo uns petons magics ninona
    feliç solstici...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si pots ser vora la lluna que tu ja saps, digues-li que l'enyoro ...

      Màgic i feliç!!
      Bessets ninona i somriures!!

      Elimina
  17. Molt trist. Força real. Conseqüències de no ser valent, en moltes ocasions, que triem aquesta manera de dir sense dir i enterrem les nostres pròpies possibilitats. Però no sempre és fàcil, res és fàcil.
    I cal tirar endavant, si no és per un camí, ha de ser per un altre.
    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades per no ser valent, d'altres per veure'l impossible.

      Aferradetes!!

      Elimina
  18. Es dificil definir la buidor, i crec que tu ho has fet molt bé amb el teu bonic escrit... Per esperançar-te un pel potser, et diria que aquet petit paper plegat a sobre la taula, un cambrer aixerit i ben trempat, el lleigirá i servira per que un altre somni a lo millor es pugui fer realitat...?!..ja saps aquella bonica teoria que de petits trossets de paper, surten grans avanços per l'humanitat...l'amor i els sentiments es transformen, pero no desapareixen mai...
    Aferradetes des de la platja de Mataró.. JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai es tanquen les portes a l'amor. Què seria de nosaltres sense ell?
      Això és el més important, després pot haver-hi diferents maneres d'estimar, sempre depenent de dos, el que estima i el que és estimat, i no sempre amb la mateixa intensitat i tal vegada no correspost.

      Quanta enveja en fa aquesta platja i quants records...;)
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  19. La platja nomes es pot estimar d'una manera...cuidant-la i respectar la seva bellessa i deixant-se acaronar per les onades que li arriben de l'aigua..
    Aferradetes Lluna de la Mediterrania...
    JAC.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És ben bé així, em deixo acaronar per les onades transformades amb bells records ... una platja, un port, l'aroma a mar, un nom ...

      Aferradetes, Josep.

      Elimina

Benvinguts al racó!