CRIDA !!

Fotos tretes d' AQUÍ

Inca,  donant suport a la vaga de docents de les Illes Balears.


Tots plegats per una educació millor!!

                                      clica :  ASSEMBLEA DE DOCENTS IB

REFLEXIONS a mitja veu

"Sóc com una habitació en la que una 

      vegada van passar coses però en la qual ja

 no passa res, excepte el pol·len de les

             herbes que creixen a l'altre costat de la

              finestra, que s'escampa per terra,

                                              com la pols"

Fragment de El cuento de la criada 
de Margaret Atwood (The Handmaid's Tale, 1985) 

Dissabte lluminós, de moment sense cap nigul que trenqui l'harmonia de l'immens cel. Més trànsit que de costum en aquesta ciutat, la gent ha començat a deixar enrere la bogeria de l'estiu per donar pas a la vida monòtona. Adaptar-se als seus treballs, sortir a buscar la supervivència de la setmana, aclarir els seus ulls i airejar les seves robes, aprofitant el seu temps "lliure".

I jo, en aquesta aturada involuntària, també intento tornar a la "normalitat". Començar de nou, com si d'un infant es tractés, aprendre a caminar sense trontollar, anar fent les coses de casa sense haver d'asseure'm cent mil vegades i tantes petites coses que semblen poc importants quan una està bé.

Em costa molt i se'm fa tan costerut que de vegades em rendeixo sense intentar-ho ... El cap és l'únic que no vol descansar, idees i desitjos van i vénen entrellaçats amb l'esperança que tot acabarà per retrobar el sentit d'aquest temps perdut.

BON CAP  DE  SETMANA !!

SÓC BAULA CAP A LA LLIBERTAT ...

" Així s'escriu la història. Saber-ho

no pot sobtar ni decebre a ningú "

No importa d'on vinguis, 
aquí el que compta és el desig i el dret d'un poble a decidir el seu camí, 
que cadascuna de les persones manifestin d'on i què volen ser.

I per això, vinc agafada de la mà de na PILAR  i 
dono la meva a na GUSPIRA
per anar FENT VIA tots plegats

Em resisteixo a llençar la clau d'un món lliure!!

L'ESCALA

Una escala empinada, dues opcions

Pujar-la, de front, la mirada endavant

sense perdre de vista els esglaons

El pas ferm, la mà al passador

com per sentir-se més segur

Lentament, pas a pas, peu a peu

saps que els darrers esglaons seran més difícils

Cap amunt, a l'aire lliure, cap a l'Univers

Dansar amb el vent un vals lent

Gosar botar de nigul en nigul entre somriures

Viatjar en el temps sense presses ni rellotges

Sentir-se com a ploma, alleugerida de pes i cadenes

Omplir-se de llum, colors i ombres ... 

o

Baixar-la,  inevitable descens als inferns
                                 (sa lluna/setembre-2013)