 |
Carnestoltes 2015 a ANTAVIANA |
Desinhibir-se amagats darrere una careta o camuflats amb pintures!?
Sàtira dels vicis individuals o col·lectius, les bogeries, els abusos o les deficiències de la societat i de tots els que en formem part ... amb la intenció de millorar!?
Festa de carrer, amb llums i ombres, de costums arrelats
Somni de ser tu i tu jo, tot i que sigui efímer l'instant
Bones reflexions poètiques!
ResponEliminaGràssis, ℋｅｌｅｎａ！
EliminaBessets ✿
Somni de ser tu, ell, ella ... ells.
ResponEliminaFugir del jo per una estona.
Bona nit sa lluna :)
Ho és, tot i que a mi m'agrada més fer-ho somiant.
EliminaBona nit, ℘ℯʀℯ‼
Aferradetes ☾
Mai m'ha agradat Carnaval, ara bé si hi ha gent que li serveix per a desfer-se d'alguna frustració, benvingut sigui.
ResponEliminaUna abraçada
Tampoc m'ha agradat disfressar-me ni per carnestoltes!! ;)
EliminaAferradetes, ℑℴʂℯ℘‼
Jo tampoc sóc carnavalera, perquè de petita no ho havia viscut, i de gran a l'escola, és de les coses que més em tocaven el voraviu, perquè , és clar, no tenia més remei que seguir el què decidia la majoria, que era gresca per donar i per vendre...
ResponEliminaPetonets, dolços.
Una vegada de bruixa em van disfressar les amigues, una i pus!!
EliminaM'agrada veure les disfresses. no portar-les. ;)
Bessets dolcets, ℛℴʂℯɾ‼
Sempre m'ha agradat el carnaval com a expressió de llum i color, les pintures, els colors, la composició de les disfresses. Mai m'han agradat les cares tapades ni les disfresses comprats. I finalment l'expressió de l'alegria compartida, aquest moment en què sembla que han fugit les penes i estem disposats a divertir-nos tots junts.
ResponEliminaT'ha quedat molt bé el post Sa Lluna.
Bessets carnavalers Paula
És un altre motiu de festa. Aquesta en particular, una altra manera de no ser nosaltres mateixos. És atractiva pel seu colorit, per la imaginació desenvolupada i per allò que tot s'hi val. ;)
EliminaGràssis, Ａｌｆ￮ｎｓ‼
Aferradetes‼ ☺
Amagar-se pervser més tu mateix, disfressar-se per no ser més tu mateix, tots els matisos caben en el carnestoltes... Que tampoc mai no m'ha agradat massa.
ResponEliminaLa teva reflexió si que m'agrada...
Nanit, preciosa....
Amagar-se i disfressar-se ... no, definitivament no m'agrada!
EliminaBona tarda, ʗaɾɱℯ‼
Bessets dolcets, nina
Una setmana ens posem la disfressa de feliços i esbojarrats. O es posen, els qui ho practiquen amb més intensitat.
ResponEliminaM'agrada més la felicitat natural. ;)
EliminaAferradetes, Ｘａｖｉｅｒ‼
M'agrada la idea de transgressió que proposa el Carnestoltes. El que passa és que no sé si ja l'hem perduda fa temps, darrere d'aquests models de rua brasilera…
ResponEliminaUna abraçada, Lluna!
I davant d'altres models, malauradament l'hem perduda. ;)
EliminaAferradetes, A∐Ɠ∐ʂɫ‼
Es bonic el carnaval! És bonic i potser mirant-ho fredament trist.... som feliços amagant-nos darrere una màscara per deixar-nos anar...
ResponEliminaTens raó, una mica trist això d'amagar-nos.
EliminaBessets dolcets, AɭɮA‼
Màscara, mascarada i mascaró tenen el mateix origen etimològic. Tots, en el fons, portem una màscara i aquesta és el nostre mascaró de proa.
ResponEliminaAferradetes, des de El Far!
Seria més maco si tots portéssim la cara ben neta, no et sembla?
EliminaAferradetes, ℶℴʀɒɨ‼
L'esperit de Carnaval no el sento massa, i no em disfresso, si puc evitar-ho. Però com a festa popular està força bé, hi ha alegria però no el "despendole" d'altres llocs, la gent sembla que s'ho passa fenomenal, i això sempre convé.
ResponEliminaNanit, bonica!
Hi ha gent que s'ho prepara uns mesos abans, n'hi ha que fan veritables obres d'art amb les seves disfresses ... i m'imagino que s'ho passaran bé després de tant d'esforç.
EliminaCom més va, menys m'agrada l'enrenou, deu ser per l'edat ...;)
Aferradetes, Ɠɭℴʀɨɑ‼
La majoría van disfressats tot l'any.
ResponEliminaPetons.
Ni ha molt(e)s, moltíssim(e)s!! ;)
EliminaBessets, ҳɑѵі‼
El torturador no se redime suicidándose, pero algo es algo... bona!
ResponEliminaNo sóc de disfressar-me, però la idea del carnaval m'agrada (transgredir, la festa...), ara, la festa de carnaval de l'escola és bastant pal, també ho he de dir. El teu és romàntic i a més per millorar, on és on és? :)
Bessets!
Sí que és bona aquesta!! ;)
EliminaLa festa de carnaval de l'escola ja em queda un mica lluny, de moment. I dic de moment perquè encara no tinc néts.
Bessets, Ɠℯɱɱɑ‼
Hola Sa Lluna! A mi m'agradava disfressar-me de jove i quan tenia els fills petits. Anar amb la cara tapada, ni que fos un petit antifaç, em feia sentir lliure i desinhibida, encara que no hagués de transgredir res. El darrer any que em vaig disfressar no estava d'humor i em vaig sentir fora de lloc tota la rua, i ja no em vaig disfressar més. De tant en tant vaig a veure la rua, però sempre la veig igual. Almenys a Tarragona varia poc. Molta ploma i molt poc enginy a l'hora d'empesacar-se una disfressa.
ResponEliminaAferradetes, guapa.
Crec que la viuen més els que es disfressen, però tampoc ha estat sant de la meva devoció. M'agrada veure els detalls més originals, encara que com bé dius, cada dia n'hi ha menys.
EliminaQue passis una bona nit! ☺
Aferradetes, Ҭℯɾℯʂɑ‼
Haver d'amagar-nos per poder ser nosaltres mateixos, no deixa de ser una mica trist.....i només un cop l'any. Potser que ho fem al ravés no? disfressem-nos tot l'any.....que corri la disbauxa sempre.
ResponEliminaRes millor que la cara neta i el cor ben obert, o això penso jo. ;)
EliminaAhhh i no per això hàgim d'estar trists, alegria i somriures sempre!!
Aferradetes, ʝℴɑɳ‼ ☻
Voto a Brios, Señora... El carnaval llega y yo con estos pelos... Cojo la cámara y me echo a la calle de inmediato...
ResponEliminaUn abrazo fuerte, Lluna
Yo te veo muy repeinado!! ☻
EliminaY a puntito de dar ese paseo que nos dejará boquiabiertos a todos los que pasamos por tu casa ... sorpréndenos una vez más, porfi!!
Abrazote, Ӏɭɖℯʄℴɳʂℴ‼
He de reconèixer que el Carnestoltes és una festa que mai m'ha cridat l'atenció... això d'haver de disfressar-se per manifestar-se com un realment és... o poder fer malifetes sense ser reconegut... o comportar-te com si fossis una altre persona... no sé, no li trobo "el què". Potser és perquè jo ja, "de natural" no tinc massa miraments per fer coses com cantar pel carrer, si em ve de gust :-)
ResponEliminaD'altre banda, quan passa la rua per davant de casa meva, més val que marxi jo... és una tortura. Tremolen les parets, les persianes, els terres... intentar mirar tranquil·lament una pel·lícula per la tele és impossible. Si a alguna casa hi ha algun malalt, el compadeixo. En fi, que a mi això de "t'has de divertir, riure histèricament i fer molt soroll per obligació" no em va...
El que sí m'agrada molt són aquestes lletres "amb disfressa" que fas servir :-)))) Xulíssimes!!!
Pel que fa al primer paràgraf del teu comentari, et diré que estic totalment d'acord amb tu, tampoc em cal res per ser jo mateixa i no només parlo de disfresses, em refereixo també a prendre alcohol o altres substàncies. Només amb sentir-me a gust on sigui i amb qui estigui tot flueix naturalment. ;)
EliminaEn el "castell" que hi ha davant de casa es concentra una banda de tambors i trompetes que "amenitzen" (dia si, dia no) les tardes de tots els veïns amb els seus assajos (setmana santa, carnestoltes, festes del patró, nadal. ..). A l'hivern amb les finestres tancades no molesten tant, però quan arriba el bon temps és una autèntica pallissa. Després de l'ictus, quan m'estava recuperant a casa, va ser insuportable! No m'ha agradat mai el soroll i amb els anys m'agrada menys.
Les lletres no tenen cap misteri, són on et vaig dir, però no totes!! ‾‿⁀
Aferradetes, Aʂʂʋɱpʈɑ‼
Més que amagar-se a mi m'agrada xq em desenhibeixo, deixo la màscara de la vergonya. M'encanta el carnaval, tornar a ser nena, disfressar-me, sense por de fer el ridícul.
ResponEliminaQuin perill això de fer el ridícul!! ;)
EliminaCrec que la vergonya hauria de ser present en tots que atempten contra la llibertat de les persones, no per passar-ho bé.
Aferradetes, ℞ɨ৳ʂ‼
Com un ball on les serpentines són l'enjogassada frontera de color entre el que som i el que volem ser.
ResponEliminaMolt encertada la teva visió!!
EliminaAferradetes, ℞ɑʄℯɭ‼
Me gusta el colorido.... Un abrazo desde Murcia....
ResponEliminaGracias, ɑɭ℘‼
EliminaAferradeta des d'Inca!!
poètiques reflexions......personalment no m'agrada disfressar-me però si la gent s'ho passa bé endavant!
ResponEliminamoltes aferradetes sense disfressa!
Hi ha colors per a tots, pels que es disfressen i pels que no ho fem.
EliminaBessets, ℇɭʄɾℯℯɭɑɳɡ‼
Si les màscares ens ajuden a oblidar-nos de nosaltres mateixos una estona, benvingudes siguin!
ResponEliminaUna estoneta no va gens malament, com passa amb tot, sempre que no quedis enxampada en la disfressa. ;)
EliminaAferradetes, ɭℴɾℯҭℴ‼