21 de juny 2025

EL LEGO SATÀNiC


El sol, un disc groc i amenaçador, s'amagava darrere les muntanyes, tenyint el cel d'un taronja sagnant. En Marc, amb les temples grises i una mirada cansada, pressionava contra el pit un violí vell. No era un bon auguri. Feia dies que rebia missatges críptics, tractes poc clars. Un informador anònim li havia xiuxiuejat sobre "la ruptura" i "el Lego satànic". 

En Marc era un home de lleis, no de conspiracions. Però una mica en el to de la veu de l'informador –una barreja de por i desesperació– li havia calat profundament. Havia acceptat un encàrrec estrany, una anàlisi forense d'una sèrie de vídeos que mostraven figures de Lego fent actes… inconfessables... Era grotesc, satíric en la seva exageració, però inquietant. 

Aparcà el seu vell cotxe, les rodes grinyolaven llastimosament davant d'una cabana abandonada. La coberta de fusta estava corcada, gairebé desfeta. Era el lloc que li havien indicat per al lliurament. El seu cor bategava amb força. De què anava tot això? Qui estava darrere d'un joc tan macabre? 

A dins la cabana feia olor de pols i humitat. Un únic focus penjava del sostre, projectant ombres dansaires. Al centre, una taula amb un únic objecte: una figura de Lego incompleta, amb una abella de plàstic incrustada al cap. La figura, grotescament maquillada, somreia amb una crueltat mai vista.

De cop i volta, un so. Un brunzit lleu, gairebé inaudible. En Marc es girà, darrere seu, a la foscor, alguna cosa es movia. No ho podia veure, però sentia una presència, una amenaça invisible. El brunzit s'intensificà, convertint-se en un eixam furiós. Instintivament aixecà el violí, no era una arma, però era l'única cosa que tenia. Tancà els ulls i començà a tocar una melodia trista, malenconiosa, una ària antiga que va aprendre del seu avi. Les notes ressonaren a la cabana, omplint l'espai.  El brunzit s'aturà.  Silenci. 


En Marc obrí els ulls, la cabana era buida, només la figura de Lego somreia, immutable, esperant... A terra, al costat de la taula, una ploma negra... una pista o potser una advertència?...  
La nit tot just començava...

[ Joc a ca la Sue ]                                      

7 comentaris :

  1. Muy buena historia la que has aportado.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. Darrerament és passa por a casa teva!
    I mira que no m'havien fet mai por els Legos 😂😂
    Molt ben trobada i ben lligada aquesta història.
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  3. El to de relat de terror està molt encertat, però he d'admetre que imaginar-me figures de Lego fent "actes inconfessables" m'ha fet molta gràcia. Sort que el meu McPetit és un click de Playmobil, segur que ell mai no les faria aquestes coses. :-DD

    Ja t'ho he dit altres vegades, m'encanta com saps lligar totes les paraules del repte en un text tan ben trobat.

    Abraçades!!

    ResponElimina
  4. Un relat molt inquietant.
    Espero no tenir cap malson...

    Petons.

    ResponElimina
  5. Inquietant relat, sortosament amb final feliç però sense aclariments del que ha passat. L'enigma persisteix...
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
  6. Oooh. Definitely dark. And intriguing. Thank you.

    ResponElimina
  7. Tiene algo de misterioso, yo diría que incluso de terrorífico

    ResponElimina

Benvinguts al racó!