«Ballarina amb ram de flors»
(Edgar Degas – 1878) a RELATS CONJUNTS
La música s'aturà i els aplaudiments estrepitosos ressonaren al teatre. Núria, la primera ballarina, somreia radiant amb un ram a la mà, mentre el públic l'ovacionava. Darrere del decorat l'Helena, la seva millor amiga, l'observava amb una barreja d'admiració i gelosia. Havia estat la seva ombra durant anys, la seva amiga lleial i havia rebut tants favors d'ella... però aquesta nit era tot diferent, sabia que el triomf de la Núria podria ser la seva caiguda...
Helena acaronava el petit flascó de verí a la butxaca, sentint la suor a les seves mans. Era la seva oportunitat, el moment perfecte per despullar-la de la seva esplendor i reclamar el que creia que li pertanyia. L'ambició ennuvolava el seu cor mentre la seva mirada s'aferrava al cos de la Núria, il·luminada sota l'aplaudiment ensordidor. Amb cada ovació que ressonava, la seva resolució es tornava més ferma. Ella sabia que la Núria no sospitava res. Amb un pla meticulosament teixit a la seva ment, la idea de l'assassinat es tornava menys un crim i més un camí cap a la glòria... La traïció surava en l'aire...
No sorpren,... l'ésser humà fa qualsevol cosa per obrir-se camí en els seus propòsits.
ResponEliminapodi-.
Fa molta pena això i més pena que es normalitzi.
EliminaAferradetes, Carles.
No sé si som a temps de dir-li a l'Helena que, com hem vist i llegit en moltes pel·lícules i novel·les, aquests 'plans perfectes' acostumen a fallar sempre. L'enveja i la gelosia no solen ser gaire bones conselleres, millor que aprofiti l'èxit de la seva amiga per inspirar-se i provi de buscar objectius propis.
ResponEliminaUn relat amb un bon punt de misteri!
Abraçades!
Si hi ha bons investigadors que facin bé la feina, no crec que hi hagi cap crim perfecte, per ben planejat que sigui. Per tant, s'ho hauria de pensar ben pensat. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac!
Sembla que la primera ballariba serà aviat l'Helena?
ResponEliminaNo ho sé pas, de moment s'ho creu...
EliminaAferradetes, Xavier.
Ai, quin mal que fa la enveja.... no és el millor camí per triomfar !. Molt ben escollit el vídeo, també : )
ResponEliminaBona proposta, una abraçada !!.
I això en un país que no ho som gens... d'envejosos dic. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Sa Lluneta, o quizás deberíamos decir «Agatha Sa lluna», este escenario propicio para un crimen, nos deja absortos esperando ver y desentrañar toda la trama.
ResponEliminaLas pasiones humanas, el afán por la fama y gloria, el desencadenante de actos, que nos has de relatar en su conjunto, sin obviar la muy famosa escena de la reunión final, dónde se desvela todo el infierno de pasiones y desquite de agravios (reales o ficticios).
Bueno Sa Lluneta quedo esperando el segundo acto de esta obra… y hasta puede ser que un tercero
Com he dit moltes vegades, em veig incapaç d'escriure una novel·la; de fet, crec que només una vegada, vaig fer dos posts per acabar una història... Tota història té un principi i un final, almenys s'ha de poder continuar, però m'agrada més deixar-la oberta, per saber com l'acabaríeu vosaltres i donar-vos una mica de feina. ;-)
EliminaAvui que et volia deixar pensant, vas i em dius que esperes que l'acabi... em sap greu, però no és la meva intenció... :-)))
f.a.j.
Son cosa que pasan.
ResponEliminaMás veces de las que querríamos...
EliminaBesos
Me ha gustado mucho tu entrada, es hermosa. Un saludo.
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Ana!
EliminaSaludos.
Que mala es la envidia Paula. Relato corto y perfecto para la imagen. La alergia este año se ha "enamorao" de mí. Dejando atrás la vagancia. Gracias
ResponEliminaBuen jueves.
Un abrazo.
"Mu' mu' mala", muy cierto. ¡Muchas gracias!
EliminaNo te queda otra que dejar a tu enamorada, es muy mala compañía. ;-)
Feliz noche.
Aferradetes, Laura.
¡Qué mala es la envidia, oiga!
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
I quanta raó tens!
EliminaAferradetes, Alfred!
Aquest fragment em va captivar des del primer moment. M’agrada com l’autora crea una tensió constant entre l’èxit radiant de la Núria i els sentiments foscos de l’Helena. És fascinant veure com l’admiració i la gelosia poden conviure en una mateixa persona, fins al punt de transformar-se en una idea tan sinistra com l’assassinat. La manera com es descriu el teatre, els aplaudiments i la brillantor de la Núria contrasta de manera intensa amb la foscor dels pensaments de l’Helena, fent que el relat sigui molt visual i emocionant. Personalment, em provoca una sensació d’inquietud: entens la desesperació de l’Helena, però alhora no pots deixar de sentir repulsió per les seves intencions. M’ha fet reflexionar sobre com l’ambició i la gelosia poden corrompre fins i tot les relacions més properes.
ResponEliminaUna abrazada.
M'agrada com has vist el relat, no sempre l'admiració i la gelosia es duen bé i, en aquest cas, l'Helena sembla que ha triat un futur ben negre.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes. Núria.
Que dolenta és l'enveja… i a sobre es va autoconvencent que això és acceptable… pero en Mac, té raó, no hi ha crim perfecte i a la futura primera ballarina Helena, li esperen una colla de disgustos. O al menys a mi m'ho sembla… hi haurà continuació?
ResponEliminaUna bona història, amb suspens…. Què passarà? Com anirà tot?
Aferradetes nina.
A mi que m'agraden aquestes històries negres, sempre pensant on hi haurà la pista que els durà a resoldre el cas, sempre he pensat que no hi ha un crim perfecte, només la incompetència dels investigadors. Potser m'hagués agradat estudiar criminalística, si no fos que no m'agrada veure escenes específiques on hi hagi sang. ;-)
EliminaAixò mateix em pregunto, què passarà?... Ja sabeu que podeu fer la vostra investigació...
Moltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Excel.lent història, donant vida al magnífic quadre de Degas... tot i que espero que al final l'Helena s'ho repensi i posi l'amistat per sobre de tot!
ResponEliminaAferreadetes Paula
Tots els que hem passat per aquí, també pensem que l'Helena s'ho repensi millor. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
You’ve set the stage where applause masks envy, and every cheer seems to tighten the knot of Helena’s dark intent
ResponEliminaTot a punt, veurem què fa l'Helena...
EliminaSalutacions, James.
Muy fuerte. La envidia es terrible!
ResponEliminaBesitos.
I que gane a la admiración es muy triste.
EliminaBesos, Sara.
It won't work. She might succeed in murder, but the whole company will be reeling and Helena will find she doesn't get what she wants in the end, I'm sure.
ResponEliminaEn un o altre moment la maldat es paga.
EliminaPetonets, Mimi.
Pues no... No se arrepintió... Y la pillaron... Y estuvo treinta años en Alcatraz, donde volvía loca a las presas todo el puñetero dia cantando y bailando...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Treinta años me parecen muy pocos... en principio porque la reinserción se da en un porcentaje muy pero muy pequeño... y esto se convertiría en un manicomio en lugar de una prisión. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
No seria la primera a fer servir verí per aconseguir el que vol ni tampoc la darrera.
ResponEliminaPetons.
Diuen que és el mètode més utilitzat per les dones, però no el menys cruel...
EliminaPetonets, Xavi.
Si fos una novela jo li posaria el títol: "L'últim llac dels cignes"...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Bon títol ens proposes, ho tindré en compte. ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
El relat funciona a la perfecció com a començament d'un thriller psicològic íntim: té atmosfera, conflicte clar i un motor dramàtic –la traïció– que enganxa. El principi ja ho tens!!😉🤗😘
ResponEliminaI aquí es quedarà, tret que vosaltres continueu amb la història. ;-)
EliminaPetonets, Alfons! 😘🤗
La continuació de la teva història, tal com es pot trobar al meu blog.
ResponElimina***
Still breathless after enjoying the standing ovation, Núria is greeted behind the curtain by her favourite colleague with two glasses of champagne. But she does not take the glass offered by Helena.
‘Give me your glass,’ she demands.
‘How suspicious you are,’ Helena smilingly pouts, but takes back the rejected glass, hands Núria hers, takes the one Núria rejected and drinks it in one gulp.
‘Forgive me! How stupid of me to mistrust you.’ Núria laughs, drinks her glass in one gulp... stares at Helena with wide eyes ... the bouquet gliding from her hand ... and collapses dead ...
Gràcies per la inspiració, Paula.
Petons no enverinats. ;-)
Un bon final per la història, el truc de les copes li va sortir bé... i si la Núria hagués begut la seva copa i hagués obligat a l'Helena a brindar amb ella... seria un altre final. ;-)
EliminaGràcies a tu, per continuar el relat!
No sé si acceptar els teus petons, després d'aquesta història. :-)))
Vinga, va!!! ;-)
I had four very different scenarios in mind, but ultimately decided in favour of this one.
EliminaXin-Xin, Paula. ;-)
Bona elecció, sobretot perquè vas inspirar a la Núria. ;-)
EliminaAferradetes, Sean.
Els catalans tenim un llarg historial de traïdors a la pàtria.
ResponEliminaCom diem per aquí: "De Tonis, Peps i ases, n'hi ha per totes ses cases".
EliminaBona tarda, Xavi!
Sens dubte, enveja i ambició. El desig de brillar, després d’anys a l’ombra, transforma l’admiració en venjança.
ResponEliminaAferradestes, Paula.
És una opció molt dolenta aquesta, ja no només per la Núria, sinó per ella mateixa.
EliminaAferradetes, Jordi.
La meva millor amiga es diu Núria, quina casualitat. Però no crec que mai que fes això, ella és tan o més brillant que jo, i gairebé soc jo que li hauria de tenir enveja. Això passa molt entre germans.
ResponEliminaMira quines coses i jo sense saber-ne res. ;-)
EliminaAixò passa a tot arreu, malauradament.
Aferradetes, Helena.