19 de maig 2026

LES FULLES MORTES


A l'arbre nu
vides que es guarden.
Fulles al vent.

En silenci,
la vida es renova.
Final de tardor.

Surten brots nous,
colors que il·luminen 
tombant paraules.
(Maig ~ 2026) 

8 comentaris :

  1. La natura perenne en estat pur. Quan tot sembla acabar-se, per dins la vida reneix abans que ho puguem veure. Molt millor que els humans que, per continuar, hem de recórrer a la reencarnació.
    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La de la natura és segura, la nostra no. ;-)
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  2. They are a lesson to us. I really liked the contrast between dead leaves and the promise of new shoots emerging. It captures that gentle cycle of endings and renewal so beautifully. The imagery feels calm and reflective, especially the line about colors illuminating and turning words over.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona lectura de la imatge i dels haikus. ;-)
      Moltes gràcies, Melody!

      Elimina
  3. M'has fet pensar i sentir moltes coses amb aquests fulles i aquest poema. Les fulles ambels colors de tardor sempre m'han semblat com una mena de tresor efímer que es desfà i estrenca en poc temps, però tresor al cap ia la fi. I potser la sensació aquesta que ens produeixen és ben bé, perquè són l' evidència d'aquest miracle de la vida. D'aquest renaixement que la natura té assegurat cada any, amb el canvi d'estacions.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
  4. Quins haikus més macos!!!
    Aferradetes, Paula!

    ResponElimina
  5. As árvores, sua renovação e ciclos...
    Lindo de ler!
    beijos,tudo de bom,chica

    ResponElimina
  6. Impressionables haikus de mort i vida en la natura. I nosaltres formen part d'aquest mateix cicle de la natura...
    Aferradetes, Paula!!!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!