24 de febrer 2013

CONTET de DIUMENGE



Imatge de la xarxa
Deien que nevaria, la realitat era una altra. El dia era intensament fred, però un raig de sol es passejava per aquell espai convertit en parc infantil. Un tobogan, un gronxador, una molla amb forma de peix i una estructura de barres i anelles de colors per on acostar-se una mica més al cel, pretenien alegrar als més petits. El nen, abrigat fins les celles, dirigia les seves maldestres passes cap al vell banc de fusta. La seva mare, ajupida i amb els braços oberts, el seguia tot esperant que no caigués. En un no res ja havia pujat al banc fent equilibris per travessar aquell espai tan interessant. El pare, a l'altra banda del parc, sostenia el cotxet que al mateix temps mitjançant una corretja sostenia al gos. La mare acompanyà el recorregut agafant-li la mà, tot seguit el va portar al costat del peix, però no semblava agradar al xiquet aquesta opció i aprofitant la distracció de la seva mare  -que parlava amb el seu pare-  es va dirigir al punt que li cridava més l'atenció des del seu passeig pel banc. Aquell espai era molt més gran i els vehicles es bellugaven lliurement. La mare va aconseguir arribar a la seva alçada just a un pas de la vorera del carrer, agafant-lo per la jaqueta i movent el seu cap amb gest de negació. Mentre el pare va anar apropant-se i després d'unes paraules, van ficar al xiquet al cotxet i van començar a caminar, mentre els plors del nen alteraven el tranquil passeig del gos, únic aliat en el seu acte de rebel·lia. Tot i el raig de sol,  la jerarquia seguia anul.lant els somnis ... tot i que deien que nevaria, la realitat era un altre.

18 de febrer 2013

TocAnt FonS


          Stardust Memories de Woody Allen -  269è joc literari d'en Tibau


VIDA
No em veus aquí entre els grisos?
Em sento morir, a poc a poc,
desesperada davant la incomprensió,
enfonsada pel desencís,
llàgrimes que no et mullen ofeguen els meus crits.
Et veig, a l'altre costat, somrient i forta,
podria alçar la per enganxar-me
no, no em veus i jo a tu si.
Deies, quan em recordaves,
que la tria era meva i ...
no sé ben  que hi faig aquí.
Potser hagi d'arribar a final de trajecte
tocar fons per creure,  en tu i en mi,
per reinventar-nos novament.


13 de febrer 2013

HUMILIANT!

 
Una de les 18 esmenes presentades pel PP al Projecte de Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d'Habitatges contempla la creació d'un registre de sentències fermes d'impagaments de rendes de lloguer. Aquest recollirà les dades de tots els ciutadans que hagin estat condemnats en ferm - judicialment en un desnonament o per la via del laude arbitral - per impagament de lloguer. Els propietaris podran consultar aquest registre d'inquilins condemnats per morosos.


Molt probablement aquesta esmena serà incorporada al text del Projecte de Llei de Mesures de Flexibilització i Foment del Mercat del Lloguer d'Habitatges gràcies a la majoria absoluta de què gaudeixen els populars. Convé puntualitzar també que aquest Projecte de Llei es troba encara en plena tramitació parlamentària.

Segons consta en l'esmena del PP, l'objectiu d'aquest registre d'inquilins condemnats per morosos és "evitar que els propietaris d'immobles que els posen al mercat arrendatici contractin amb aquells que ja han tingut l'antecedent d'obligar un arrendador a anar al auxili judicial o arbitral, per recuperar la possessió "  


Imatges de la xarxa

En aquest País on hi ha més corruptes a dalt que a baix, on el ciutadà ha perdut tots els drets, on l'índex d'atur cada dia és més gran, on la Constitució proclama el dret a un habitatge "digne", parlar de llistes de morosos és humiliant, venint d'aquells que neguen les seves estafes i enganys.

A qui cal assenyalar?
 
 
 

11 de febrer 2013

El Racó del RECORD


Petit gran home, amic
Vas partir fa un any sense un adéu. Aquelles hores que vaig arribar tard restaran sempre buides.

La teva saviesa, la teva elegància, el teu savoir-faire, em tenien enganxada. Eres com un llibre ple d'històries viscudes, de la teva gent, del teu poble, "de tus olivos" ... Defensor de la paraula. Amant de la llibertat no escrita, guanyada a pols lentament.

Em vaig sentir viva i estimada quan hi eres i ara, que no hi ets, sempre m'acompanya el teu record.


Que volin mil carícies cap a tu ,  en agraïment d'haver-te conegut.