Sota el cel blau, els arbres al mar s'alcen com a sentinelles d'una llibertat oblidada. Les seves branques es bressolen lentament amb la brisa marina que acarona el meu rostre, xiuxiuejant secrets que només l'oceà pot entendre. Cada fulla un sospir de pau, m'embolcalla en una calma profunda, com una abraçada eterna. La sal a l'aire barreja records llunyans, mentre les onades marquen el pas del temps. En aquest racó del món, on la natura abraça les meues inquietuds, es crea un refugi on l'ànima troba el seu ressò; un instant fugaç on puc respirar, on la malenconia es converteix en serenitat.
Arbres en calma,
el mar canta llibertat,
somnis de brisa.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!