En un món on les decisions ens deixen entre l'espasa i la paret, la combinació d'emocions és fonamental. La satisfacció que se sent en assolir un objectiu, es pot veure opacada per la sensació d'absència, com si faltés alguna cosa important. De vegades, és divertit recordar aquells dies d'infantesa quan tot semblava més senzill. No obstant, en fer-nos grans, una se n'adona que hi ha responsabilitats que eximeixen d'aquesta lleugeresa. El ressò de rialles segueix present, però ara en tons més seriosos. En aquest camí, el groc palla dels records brilla, convidant-nos a posar fil a l'agulla i seguir endavant amb un projecte que té més matisos, buscant l'equilibri entre el que érem i el que som.
[Joc a ca la Mimi]
A stunning use of the prompts.
ResponEliminaLes coses que produeixen satisfacció convé tenir-les sempre present i gaudir-les, per molt amagades que estiguin entre els records.
ResponEliminaAferradetes Paula
És una reflexió molt encertada, tot i que no sempre és fàcil trobar aquest equilibri que dius. A mesura que creixem, tot es torna més complex, i les emocions, per descomptat, no en són cap excepció. Quan som petits, volem créixer per poder prendre les nostres pròpies decisions, i quan som grans, de vegades enyorem aquella època en què tot semblava més senzill (vist des d'ara). Sigui com sigui, cada etapa té els seus propis matisos i aprenentatges, i hem d'intentar aprofitar-los... si podem.
ResponEliminaÉs admirable, un cop més, com te'n surts de bé amb aquests reptes literaris. Felicitats! ;-)
Abraçades!
El resultado de nuestro trabajo siempre es motivo de satisfacción y mientras más trabajo nos cuesta más satisfecho estamos.
ResponEliminaFeliz fin de semana. Un abrazo.