En un barri on els habitatges eren d'un color groc palla, un estudiant mirava cap a l'horitzó. La invasió de la rutina es feia sentir com una tasca feixuga que el mantenia lligat a les seves obligacions. Tot i així, en aquell instant, decidí animar-se i deixar fluir la seva ment. Pensà en la quincalla que havia trobat al mercat, un munt d'objectes oblidats que guardaven mil històries de gent desconeguda. Pensà que a cada racó hi ha un espectre de possibilitats; de vegades, és més fàcil trobar bellesa en allò quotidià i així, entre llibre i llibre, se n'adonà que valia la pena observar atentament totes les coses per insignificants que ens puguin semblar.
[ Joc a ca la Mimi ]
You’ve captured so well the quiet magic of noticing life’s smallest details and letting them tell their silent stories
ResponEliminaQuanta raó!
ResponEliminaNo cal anar als broncaters a trobar objectes antics ben macos. De vegades, a les nostres pròpies llars ens els trobem; tampoc no cal que siguin molt vells. Un rellotge cu-cú al que tinc molta estima ("s'ha fer l'amo de la casa" deia la mare fins fa ben poc) o una senzilla safateta on posso la meva tassa de cafè amb llet als matins o la ràdio, que encara que ara la senti a través del mòbil, encara la conservo i ben útil va ser el dia de l'apagada... Coses a les que poses estima.
podi-.
Has pogut les paraules demanades, amb encert i sorpresa, a un text interessant.
ResponEliminaAquests objectes, són història de gent, que ja no són per apreciar-los.
Petonets, sa lluna!