La segona va portar una sensació aclaparadora d'alliberament, desfer-se del que és innecessari és com treure's un pes de l'ànima. Tot i que no va ser tot or el que lluïa. Vaig passar d'una casa petiteta i coqueta al mig del camp a un pis enorme als afores de la ciutat. I ho vaig triar precisament per la llum, necessitava la llum com el pa de cada dia. D'aquest pis només utilitzava una habitació, un dels banys, la cuina i una altra petita habitació convertida en una mena de despatx. Em sobrava mitja casa i mig lloguer...
Una amiga em va dir que estaven mirant (ella amb una amiga seva) un pis de lloguer que era enorme, amb dues plantes i que necessitaven algú més per llogar-lo. I aquí va començar la meva tercera mudança. Tant la segona com aquesta, carregant gairebé tots els mobles de la primera casa. Era un pis preciós, enorme, tant que em vaig quedar amb el que era el menjador per muntar-me el meu petit "loft", amb un balcó a la part del dormitori, separat per uns mobles de la resta i una finestra a l'altra banda. Tenia dret a cuina i tenia un bany propi. A més era una experiència nova compartir pis, com si estigués a la universitat... Fins que se'n va anar la meva amiga i l'ambient del pis va canviar totalment, llavors vaig decidir buscar pis i marxar jo també...
La quarta mudança va començar a meitat de juliol de 2010, treballant i carregant el cotxe al matí, al migdia el descarregava al pis i tornada a casa a tornar a carregar, per anar a la feina i a la sortida descarregar... Un autèntica bogeria! El dia 31 de juliol vaig dormir al nou pis, amb un matalàs a terra davant del balcó. Un pis on gairebé no hi havia parets, amb llum per tot arreu. Tenia tots els mobles sense armar, però els deixaria tal qual fins començar les meves vacances a l'agost... Unes vacances que començarien amb un ictus...
Les quatre mudances han marcat un cicle emocional intens. Cada pas reflecteix un viatge cap a noves oportunitats i un autodescobriment molt essencial. Finalment, l'assentament a la quarta mudança és molt gratificant; sento un renovat sentit de pertinença en organitzar cada racó. He deixat enrere allò que no em servia... i sé que res no és veritablement meu, potser per això m'agrada compartir-ho...
M'has fet pensar en tots els llocs que he viscut un temps considerable.
ResponEliminaNo són tants tampoc... jo diria que quatre... sense comptar la "meravellosa" mili que em va portar a viure un parell de mesos a Cadis i després un any a l'Àfrica.
Recordant ha aparegut gent oblidada i anècdotes i somnis i projectes...
Sembla mentida com canvia la vida.
Petons.
Doncs portes una mudança més que jo, la de la mili. ;-)
EliminaI és ben cert que la vida canvia i ens canvia molt.
Petonets, Xavi.
También he tenido algunas mudanzas. La primera es que por razones de trabajo me tuve que ir a otra ciudad. Alquilé un piso amueblado ya allí me pasé tres años, hasta que conseguí destino en mi ciudad. La tercera fue cuando me casé y como dice un refrán " A la tercera va la vencida", ahí sigo viviendo.
ResponEliminaUn abrazo.
Ninguna de mis cuatro mudanzas ha sido por trabajo...
EliminaEntonces ya has encontrado tu rincón por lo que parece. ;-)
Aferradetes, Antonia.
Que bé i que bonic que ho expliques!
ResponEliminaTot i que un ictus per començar vacances, no és gaire bona cosa i et canvia la vida en un instant.
M'alegro que, malgrat el començament accidentat, aquesta darrera casa et resulti gratificant.
Aferradetes, preciosa.
Cada mudança es una experiència i pel camí deixem enrere moltes coses... potser massa!
ResponEliminaLa foto es fantàstica i quadra perfectament amb el que expliques.
Aferradetes Paula