La segona va portar una sensació aclaparadora d'alliberament, desfer-se del que és innecessari és com treure's un pes de l'ànima. Tot i que no va ser tot or el que lluïa. Vaig passar d'una casa petiteta i coqueta al mig del camp a un pis enorme als afores de la ciutat. I ho vaig triar precisament per la llum, necessitava la llum com el pa de cada dia. D'aquest pis només utilitzava una habitació, un dels banys, la cuina i una altra petita habitació convertida en una mena de despatx. Em sobrava mitja casa i mig lloguer...
Una amiga em va dir que estaven mirant (ella amb una amiga seva) un pis de lloguer que era enorme, amb dues plantes i que necessitaven algú més per llogar-lo. I aquí va començar la meva tercera mudança. Tant la segona com aquesta, carregant gairebé tots els mobles de la primera casa. Era un pis preciós, enorme, tant que em vaig quedar amb el que era el menjador per muntar-me el meu petit "loft", amb un balcó a la part del dormitori, separat per uns mobles de la resta i una finestra a l'altra banda. Tenia dret a cuina i tenia un bany propi. A més era una experiència nova compartir pis, com si estigués a la universitat... Fins que se'n va anar la meva amiga i l'ambient del pis va canviar totalment, llavors vaig decidir buscar pis i marxar jo també...
La quarta mudança va començar a meitat de juliol de 2010, treballant i carregant el cotxe al matí, al migdia el descarregava al pis i tornada a casa a tornar a carregar, per anar a la feina i a la sortida descarregar... Un autèntica bogeria! El dia 31 de juliol vaig dormir al nou pis, amb un matalàs a terra davant del balcó. Un pis on gairebé no hi havia parets, amb llum per tot arreu. Tenia tots els mobles sense armar, però els deixaria tal qual fins començar les meves vacances a l'agost... Unes vacances que començarien amb un ictus...
Les quatre mudances han marcat un cicle emocional intens. Cada pas reflecteix un viatge cap a noves oportunitats i un autodescobriment molt essencial. Finalment, l'assentament a la quarta mudança és molt gratificant; sento un renovat sentit de pertinença en organitzar cada racó. He deixat enrere allò que no em servia... i sé que res no és veritablement meu, potser per això m'agrada compartir-ho...
M'has fet pensar en tots els llocs que he viscut un temps considerable.
ResponEliminaNo són tants tampoc... jo diria que quatre... sense comptar la "meravellosa" mili que em va portar a viure un parell de mesos a Cadis i després un any a l'Àfrica.
Recordant ha aparegut gent oblidada i anècdotes i somnis i projectes...
Sembla mentida com canvia la vida.
Petons.
Doncs portes una mudança més que jo, la de la mili. ;-)
EliminaI és ben cert que la vida canvia i ens canvia molt.
Petonets, Xavi.
También he tenido algunas mudanzas. La primera es que por razones de trabajo me tuve que ir a otra ciudad. Alquilé un piso amueblado ya allí me pasé tres años, hasta que conseguí destino en mi ciudad. La tercera fue cuando me casé y como dice un refrán " A la tercera va la vencida", ahí sigo viviendo.
ResponEliminaUn abrazo.
Ninguna de mis cuatro mudanzas ha sido por trabajo...
EliminaEntonces ya has encontrado tu rincón por lo que parece. ;-)
Aferradetes, Antonia.
Que bé i que bonic que ho expliques!
ResponEliminaTot i que un ictus per començar vacances, no és gaire bona cosa i et canvia la vida en un instant.
M'alegro que, malgrat el començament accidentat, aquesta darrera casa et resulti gratificant.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, nina!
EliminaSí, crec que la mudança i certs fets que passaren van ser el desencadenant, de passar d'un estrès absolut a una pau infinita. Vaig estar més de set mesos sense poder acabar d'arreglar la casa... potser per això me l'estim tant, tot i que no és meva...
Aferradetes, bonica.
Cada mudança es una experiència i pel camí deixem enrere moltes coses... potser massa!
ResponEliminaLa foto es fantàstica i quadra perfectament amb el que expliques.
Aferradetes Paula
Ara que dius això, en cada mudança he anat deixant coses, creuràs que de vegades penso que em fan més falta que moltes que s'han quedat? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
En mi trabajo se cambiaba mucho de escenarios, he vivido en más de un hotel por ejemplo pero siempre procuraba volver a mi pueblo.
ResponEliminaBesos.
Era normal en tu trabajo, aunque si estabas en un hotel no se podría llamar propiamente una mudanza...
EliminaHe pasado las cuatro mudanzas sin salir de mi pueblo. ;-)
Besos
Your moves read like chapters of a personal novel, each one shedding the old and revealing more of who you are
ResponEliminaA mi els anys m'ajuden a aprendre qui sóc i qui no vull ser. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Les mudances poden ser molt angoixants o un alliberament, depèn perquè siguin provocades.
ResponEliminaHe viscut un món de mudances, com adult independent unes set, sense tindre en compte la meva estada a Mallorca, on vaig viure en dos llocs, a una torre a Illetes i després just davant de l'estació del tren a Sóller. Menys la segona, a Barcelona, totes les altres han sigut provocades per canvis en les condicions del contracte. Ara estic a Terrassa, i la veritat és que m'ha canviat la vida, per a bé, el qual és d'agrair.
Petonets, sa lluna!
Jo diria que en principi totes les mudances són molt angoixants, tot i tenir una part d'il·lusió també per allò que és desconegut; fins un temps després d'assentar-te, no saps si anirà bé o no. Crec que no en faria altra, però això ho dic més pel trui que duu emportar-te tota la casa a un altre lloc. ;-)
EliminaTrobar un lloc que et canvia per a bé, és tot un luxe.
Petonets, Alfred.
En realidad la vida, es una mudanza continua si miramos hacia dentro. No hay un segundo igual al anterior, todo es nuevo a cada instante y en ese cambio permanente vamos dejando atrás ese tiempo que ya es viejo, marchito y que de nada nos serviría mantenerlo por más segundos. La maleta es un bien que nos acompaña de por vida y de la que no podemos desprendernos ya que en ella están nuestras raíces, nuestra experiencias, nuestra educación.
ResponEliminaBuena maleta la de la foto.
Y nuestros recuerdos que, aunque sean viejos o antiguos, són parte de lo que somos ahora.
Elimina¡Muchas gracias, Luis!
Moving, lovely and true here. We have way tooooo much stuff. And light is an essential.
ResponEliminaPer a mi ho és (gairebé) tot.
EliminaI és cert, tenim maaaassa coses. ;-)
Moltes gràcies, Sue.
This world is only our temporary home, no matter how long we live in one place. We have not moved for 31 years.
ResponEliminaI am glad you are enjoying your current place and hope it serves you well for a long time to come.
Ara em sento bé aquí, però mai se sap que pot passar. ;-)
EliminaA la primera casa hi vaig viure gairebé 20 anys.
Petonets!
Els canvis de residència són sempre també un canvi d’etapa en les nostres vides. No només perquè deixem una casa per una altra, sinó perquè sovint això implica modificar rutines i reconfigurar els referents quotidians. Cada mudança demana una nova adaptació, que no sempre és fàcil, fins i tot quan el canvi és desitjat. Tu ho expliques molt bé.
ResponEliminaUna abraçada!!
Puc dir que m'ha servit per créixer, per saber qui volia al meu costat i qui no... per ensopegar, també, no tot ha estat un camí de roses... però cada cop em sento millor on estic i amb qui sóc.
EliminaAferradetes, Mac.
Creo que te gano en "mudanzas" de casas y lugares. De las primeras, 16 veces, según acabo de contabilizar.
ResponEliminaTu título y texto, "mudanzas", guarda cierta relación lingüística con mi publicación de hoy. Tú hablas de cambios de casa, y yo de "cambios" de «creencias». Y está claro que ambas acciones producen modificaciones sustanciales en las personas.
Abrazos Paula. Disfruta del día.
16 mudances? Déu-n'hi-do!!! ;-)
EliminaLos cambios de casa no son baladíes, pueden cambiar tus "creencias" unas cuantas veces y sin esforzarte demasiado.
Ya de noche (d'horabaixa) por estos lares y sin refrescar ni un ápice.
Aferradetes, Ernest.
L'important és la sensació de "sentir-se" bé en cada lloc que ens instalem, és el nostre refugi, la intimitat que tots desitgem en algunes hores del dia. La foto molt ben muntada, fa patxoca!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
És lo més important, si alguna cosa falla ja no és així.
EliminaMoltes gràcies! :-)
Aferradetes, Joan!!
Sa LLuneta, todo lo que leo en tu post, se me antoja un enrevesado nudo de pasiones, emociones, y a la vez de desencuentros, en definitiva, una radiografía de la vida misma.
ResponEliminaLa podemos ver como una metáfora de todo aquello que podamos sentir, e incluso hasta padecer, desde ideas, planes, expectativas, y también desencuentros y frustraciones, (repito, es viéndolo como una metáfora).
Me recuerda un poema (para mí, de gran significado, tanto espiritual, como metafórico, léase lo que más convenga), atribuido a Santa Teresa de Jesús.
«Nada te turbe, nada te espante, todo se pasa, Dios no se muda, la paciencia todo lo alcanza, quien a Dios tiene nada le falta, solo Dios basta».
Metafóricamente, puedes ver que Dios, eres tú misma, tu confianza en ti misma, tú en plenitud, con tus dudas, y templanzas, vamos, tú y tu entereza (por mucho que cueste esta entereza).
Sa Lluneta, nos has regalado un texto, que rememora un "viaje vital", con toda su carga emocional, y otra vez has conseguido que nos rasquemos las entendederas.
Ai amic, tu que em coneixes bé! ;-)
EliminaDel poema de Santa Teresa, et diré que paciència en tinc per regalar, gràcies a mumarona, és clar! Hi ha hagut moments en que he pensat fins quan em durarà? i no, no s'acaba mai... Potser és aquesta que fa que pugui seguir endavant, malgrat tot.
I això diuen que és la vida, de vegades cap amunt i altres ja no pots baixar més...
No te rasques tanto que puedes hacerte pupa. ;-))))
Aferradetes amb pessics, Jota.
Es así, dejar lo viejo es siempre un cambio de piel, nuestro cuerpo y nuestro ánimo se renuevan en sus ciclos naturales. Cuando uno sabe que algo está mal en su vida los pequeños cambios o los grandes modifican algo y generalmente es para bien.
ResponEliminaUn abrazo.
Ir vaciando la maleta o la mochila, porque intuimos que viviremos mejor y al final no nos vamos a llevar nada más que lo vivido.
EliminaAferradetes!!
Cuando te he leído me estaba acordando de las mudanzas que he tenido a lo largo de mi vida, han sido tres, y todas han representado mucho para mí. Cambios a lo largo de la vida, experiencias nuevas, que algunas nos cuestan algo más adaptarnos a ellas. Todas representan etapas de nuestras vidas. Por cierto, me ha encantado la fotografía.
ResponEliminaMuy interesante esta entrada, sa lluna.
Besos.
Los cambios siempre dan un pelín de incertidumbre, ¿va a ser para bien?, ¿me encontraré a gusto?... y son preguntas que no se resolverán hasta hacer ese cambio. Todo cambio es bueno por lo que aprendes de él, tanto de las cosas buenas y más de las cosas menos buenas.
Elimina¡Muchísima gracias!
Besos, María.
Un relat personal sobre cicles vitals, d'adaptació, de resiliència. Els espais que habitem reflecteixen les nostres emocions del moment. En aquest viatge has après a desprendre't de l'innecessari, a valorar allò essencial i a viure amb més lleugeresa i generositat. Per cert, no has fet esment del balcó prodigiós...!!😉🤗😘
ResponEliminaCom que no he fet esment del balcó? Si la primera nit que vaig passar aquí, només érem un matalàs, el balcó prodigiós, la lluna i jo. 😉
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗
Tens tota la raó, la Paula. El balcó ja era allà, però encara estava en projecte convertir-se en prodigiós, i per això no vaig adonar que es tractava del mateix!!😅🤗😘
EliminaJo ja l'havia pispat quan vaig signar el contracte, sabia de les seves possibilitats.😉
EliminaBon vespre, Alfons! 😘🤗
Podríem dir que estem empatats a trasllats, tot i que jo vaig fer el primer amb els pares sent un nen de 12 anys. El segon va ser quan vaig marxar de casa dels pares per anar a un pis de 50 m2. I d'allà al meu actual habitatge, un altres pis, una mica més gran, i més cèntric. No descarto canviar si mai surt una millor opció tot i que on soc estic molt bé.
ResponEliminaTambé dic que no penso marxar perquè estic bé aquí, però no és a les meves mans, perquè qui ho pot decidir és la propietària. ;-)
EliminaBona tarda, Xavi.
No sabria dir si jo només he fet una mundança o, en realitat, cap.
ResponEliminaVivia amb la mare al centre de la ciutat, tota la vida hi he viscut allà, des que vaig nèixer. Els pares van fer-se amb un pis fora de la ciutat, molt lluminós - a diferència del del Casc Antic - i des de ben jovenet hi anàvem els caps de setmana i vacances allà, amb periodes de no fer-ho amb d'altres de amb més freqüència.
Finalment, la mare va determinar que ens hi traslladéssim. La llum, l'ascensor inexistent a la ciutat, i el desig que quan jo em retirés de la feina hi viuríem allà tots dos sempre. La cosa va anticipar-se, la ciutat se li tornà precària i vaig decirdir prendre'm un temps a la feina per cuidar-la i vam venir a viure al pis lluminós, molt més petit però amb una qualitat de vida immensament més gran per a tots dos. Si tot rutllava bé, em jubilaria en breu i ja hi seríem aquí - al petit castell, que dic jo - No va rutllar tan bé, la mare va viure aquí molt feliç els mesos que vam estar-nos-hi. Ara hi sóc jo, al petit castell i he tornat a treballar però ja no torno a la ciutat.
No sabria dir si això ha estat una mudança o no. però sí un canvi molt positiu, el que va passar amb la finalització de l'experiència en comú estava dins de les coses possibles.
podi-.
Un canvi molt positiu, s'ha de mirar on ens sentim a gust sempre que es pugui.
EliminaI aquest petit castell et donarà molts de moments de felicitat, n'estic segura.
Aferradetes, Carles.
Every time you move, some of your personal belongings and household goods disappear or get damaged. After the third move, virtually nothing of your original possessions remains or is still usable.
ResponEliminaWhich is why there the saying : "Three removals are as bad as a fire".
As for me: if I were to move again, I would only have one problem: how would I get at least most of my wonderful library from A to B? ;-)
Aferradetes, Paula.
En el meu cas les coses que van quedar pel camí (la majoria mobles), va ser perquè el darrer pis era petit i no hi cabien. En la tercera mudança, el meu fill s'emportà el seu llit, una tauleta de nit, una jardinera i un morter de pedra fet pel seu avi; de la seva àvia els cobrellits de ganxet i totes les seves joguines de quan era petit. A la darrera, un amic que em va ajudar a fer la mudança, es va quedar una taula camilla i tots els estris de la mateixa, la faldilla, el tauler superior i el braser (que l'he enyorada desprès). I pel que fa als estris de la casa, tot el que no tornaria a fer servir, se'n va anar a les escombraries. Molts llibres, carpetes i quaderns estan empaquetats a les golfes.
EliminaBona pregunta, sempre podries llogar un camió. ;-)
Aferradetes, Sean.
Yes, yes, but what if they don't all fit in the new home? ;-)
EliminaAixò amb uns quantes lleixes està arreglat. ;-)
Elimina